Genís Roca, un dels participants de l'Exponential Day organitzat per ACCIÓ, explica algunes claus per incorporar intel·ligència artificial a l'empresa: optar per eines corporatives i no personals, aprofitar el coneixement dels empleats o destinar-hi una inversió a curt termini.
Recupera tots els continguts de l'Exponential Day 2025.
Més posts de Mercat de treball
Les principals preocupacions inclouen la pèrdua de llocs de treball i les implicacions ètiques de la IA en funcions de recursos humans sensibles, com l'acomiadament automàtic. Hi ha una demanda clara i consistent de governança robusta, amb els ciutadans prioritzant normes sobre protecció de la privacitat, transparència en decisions de RH i participació dels treballadors en el disseny de la tecnologia. L'informe també assenyala una bretxa entre l'alta autoavaluació de competències digitals i la realitat que una part significativa de la població encara manca de competències bàsiques.
1. Introducció: Presentació de l'Informe Eurobaròmetre sobre la IA i el Futur del Treball
Aquest informe presenta les conclusions de l'enquesta especial Eurobaròmetre 554, "Intel·ligència Artificial i el futur del treball", encarregada per la Direcció General d'Ocupació, Afers Socials i Inclusió (DG EMPL) de la Comissió Europea i coordinada per la Direcció General de Comunicació (DG COMM). El treball de camp es va realitzar entre el 25 d'abril i el 22 de maig de 2024, amb 26.415 enquestats de 15 anys o més a tots els 27 Estats membres de la UE. L'objectiu principal era avaluar les percepcions dels ciutadans de la UE sobre l'automatització i la IA en la vida laboral, incloent percepcions generals, competència digital, experiència en el lloc de treball i actituds envers aplicacions específiques de la IA.
La IA es reconeix com un catalitzador de productivitat i creació de llocs de treball, però també com una font d'incertesa i transformació laboral. L'informe s'emmarca en iniciatives de la UE com la Comunicació sobre IA per a Europa (2018) i l'Agenda Europea de Competències (2020). Es destaquen preocupacions com la vigilància i la gestió algorítmica, amb la Directiva sobre el Treball en Plataformes (febrer de 2024) com a primer instrument de la UE per abordar els reptes de la IA en el lloc de treball, centrant-se en la transparència i la supervisió humana.
Les percepcions positives de les tecnologies digitals han disminuït des de 2017, però els europeus encara tenen una visió generalment positiva. Una majoria aclaparadora (84%) creu que la IA necessita una gestió acurada, cosa que indica una forta demanda de governança. Els joves, els més formats, amb menys dificultats financeres i els que treballen actualment tendeixen a tenir actituds més positives envers la IA.
2. Percepcions clau: Les visions en evolució dels europeus sobre les tecnologies digitals i la IA
Tot i que persisteix un sentiment general positiu envers l'impacte de les tecnologies digitals i la IA, aquest optimisme s'ha moderat des de 2017. Dos terços (66%) dels empleats perceben un impacte positiu en el seu lloc de treball actual, i més de sis de cada deu veuen un impacte positiu en l'economia, la qualitat de vida i els beneficis de la seguretat social (tots 62%). No obstant això, les percepcions positives han disminuït en aquestes àrees des de 2017.
Una majoria aclaparadora d'europeus (84%) creu que els robots i la IA requereixen una gestió acurada, amb un 51% en "total acord". Menys de la meitat (48%) defensen un ús més ampli de la IA fora del lloc de treball. Els patrons sociodemogràfics mostren que els joves, els més formats i els que tenen més seguretat econòmica són més optimistes sobre la IA, cosa que suggereix que els beneficis i els reptes de la IA no s'experimenten de manera uniforme.
3. La IA en el lloc de treball: Beneficis, reptes i experiències dels empleats
Una majoria significativa d'europeus (62%) té una percepció positiva de l'ús de robots i IA en el lloc de treball, una xifra estable des de 2017. Els enquestats reconeixen beneficis com l'augment del ritme de les tasques (73%), la gestió de feines avorrides o repetitives (66%) i la presa de decisions precises (53%). També hi ha un fort consens (67%) sobre la percepció positiva de la IA per millorar la seguretat dels treballadors.
Malgrat els beneficis, persisteixen preocupacions substancials: el 66% creu que la IA farà desaparèixer més llocs de treball dels que crearà, i el 66% està d'acord que la IA "roba llocs de treball". Ambdues proporcions han disminuït lleugerament des de 2017. El 61% també creu que la IA té un impacte negatiu en la comunicació entre companys.
Les percepcions són aclaparadorament negatives per a l'ús de la IA en activitats sensibles de recursos humans: el 78% té una percepció negativa de l'acomiadament automàtic de treballadors, el 63% de la monitorització de treballadors i el 57% de l'avaluació del rendiment. Més de sis de cada deu (62%) empleats actuals són conscients de l'ús de tecnologies digitals per part del seu ocupador per gestionar activitats.
4. Competències digitals: Avaluació de la competència i suport de l'ocupador
Una gran majoria de ciutadans de la UE confien en les seves competències digitals: el 70% per a les activitats diàries i el 71% per a l'aprenentatge en línia. El 75% dels empleats actuals se senten prou qualificats per al seu lloc de treball, tot i que aquesta xifra ha disminuït des de 2017. El 72% dels no jubilats creuen que les seves competències digitals són suficients per a un futur lloc de treball. No obstant això, l'informe assenyala que gairebé el 45% dels europeus manquen de competències digitals bàsiques, cosa que suggereix una bretxa entre la percepció i la realitat.
Més de dos terços (68%) dels empleats actuals estan d'acord que el seu ocupador els proporciona les eines o la formació necessàries per treballar amb les tecnologies digitals recents, inclosa la IA. Aquesta provisió varia segons factors sociodemogràfics com l'edat, el nivell educatiu i la mida de l'establiment.
5. L'imperatiu de la governança: Normes i transparència en l'era de la IA
Una gran majoria de ciutadans de la UE atorguen una gran importància a les normes i regulacions per abordar els riscos i maximitzar els beneficis de les tecnologies digitals i la IA en el lloc de treball. Les àrees clau inclouen:
El consens sobre la necessitat de regulació és ampli, amb només una petita minoria que ho considera "no important". Els directius, els més formats i els que són conscients de l'ús de la IA per part del seu ocupador són els més propensos a prioritzar aquestes normes.
6. Conclusió: Navegant pels matisos de l'impacte de la IA en el treball
L'Eurobaròmetre Especial 554 demostra que els europeus tenen una visió complexa i matisada de les tecnologies digitals i la IA, equilibrant l'optimisme amb preocupacions significatives. Tot i que les percepcions positives han disminuït, hi ha un consens aclaparador (84%) que la IA necessita una gestió acurada.
L'informe destaca la tensió entre els beneficis de la IA en el lloc de treball (62% de percepció positiva) i les pors de pèrdua de llocs de treball (66%). La bretxa entre l'autoavaluació de competències digitals i la realitat d'una manca de competències bàsiques subratlla la necessitat d'iniciatives de formació. Les reaccions negatives a l'ús de la IA en funcions sensibles de RH, com l'acomiadament automàtic, emfatitzen la necessitat urgent de directrius ètiques i supervisió humana.
La demanda generalitzada de marcs reguladors robustos —que inclouen la privacitat, la transparència i la implicació dels treballadors— proporciona un mandat clar per a una governança de la IA centrada en l'ésser humà. Abordar les disparitats sociodemogràfiques és crucial per garantir una transició digital equitativa. En definitiva, l'èxit de la integració de la IA dependrà de marcs reguladors proactius que respectin els valors humans i garanteixin una transformació digital justa i inclusiva.
European Commission: Directorate-General for Employment, Social Affairs and Inclusion, Artificial intelligence and the future of work – Eurobarometer report, Publications Office of the European Union, 2025, https://data.europa.eu/doi/10.2767/8591026
Més posts de Mercat de treball
El Baròmetre d’Economia Circular de l’Empresa Catalana 2024: Radiografia d’un canvi necessari
El sector del plàstic a Catalunya
Informe d'ACCIÓ la Indústria 4.0 a Catalunya
Informe d'Acció Salut digital a Catalunya
Informe El sector 'Beauty' a Catalunya
El sector de la bioenergia a Catalunya
Anàlisi de les exportacions catalanes 2024
Baròmetre de la innovació i la transformació digital i verda a Catalunya 2025
La ciberseguretat a Catalunya: un ecosistema en expansió i clau per a la indústria
Mercado de trabajo - Sector Logística 2025 | Randstad Research
Mercado de trabajo en el sector de Automoción 2025
Informe Mercado de trabajo en el sector Energético 2025. Ranstad research
Mercado de trabajo en la ocupación de ingeniero | 2025. Randstad research
La Unió Europea Impulsa el Sector de les Algues: Una Dècada de Suport Financer (2014-2023)
L’Economia Blava de la UE: Presentació de l’Informe 2025
2025 European Salary Benchmarking
Artificial intelligence in science Promises or perils for creativity?
La presentació oficial del Llibre Blanc s'ha dut a terme en el marc del prestigiós saló SIL Barcelona, un escenari idoni per subratllar la importància d'aquesta publicació. Joan Josep Vallvé, president de la Comissió de Logística, ha destacat que el document actua com una guia exhaustiva per a empreses i professionals, oferint criteris sòlids a l'hora de construir, llogar o adquirir edificis i sòls amb finalitats logístiques. "Hem intentat plasmar tot allò que seria d'ajuda per prendre aquestes decisions", ha afirmat Vallvé.
El Llibre Blanc aprofundeix en els aspectes clau que configuren el present i el futur de la immologística, abordant temes fonamentals com:
Enrique Escribano, associat Industrial i Logística de Cushman & Wakefield i membre del GT d'Immologística, ha destacat l'evolució de la immologística, que ha passat de ser "l'aneguet lleig" del sector immobiliari a un dels actius "estrella", demostrant ser "un actiu resilient" especialment arran de la pandèmia. Per la seva banda, Ignacio Errea, director de Projectes d’Onilsa i membre del GT, ha descrit els edificis logístics actuals com "les catedrals del segle XXI", animant a utilitzar-los com a "laboratori per experimentar novetats".
Descarreha Llibre Blanc de la Immologística a Catalunya
Més posts de Mercat de treball
El sector de les algues emergeix com un pilar clau en l'economia blava sostenible, amb un potencial immens per abordar reptes com la seguretat alimentària, la producció de biocombustibles, la indústria farmacèutica i cosmètica, i la reducció d'emissions. Conscients d'aquest potencial, les institucions europees han invertit significativament en projectes de recerca, innovació i desenvolupament en aquest camp.
L'informe, elaborat per G. Carboni, J. Peris, L. Marangoni i V. Favrel, és el resultat d'una anàlisi profunda de les diverses vies de finançament europees que han beneficiat el sector. Des de programes com Horitzó 2020 fins al Fons Europeu Marítim i de Pesca (FEMP), passant per altres instruments de finançament, el document detalla com aquests fons s'han utilitzat per fomentar la innovació, millorar la sostenibilitat, promoure la comercialització i enfortir la competitivitat de les empreses i institucions europees dedicades a les algues.
Entre els punts més destacats de l'informe, s'espera trobar:
Aquest informe no només serveix com a balanç d'una dècada de suport, sinó que també constitueix una eina valuosa per a investigadors, empreses, responsables polítics i qualsevol persona interessada en el potencial de les algues. Subratlla la importància de continuar invertint en aquest sector emergent per tal d'assolir els objectius de sostenibilitat i creixement de la Unió Europea.
Per a aquells que desitgin aprofundir en les dades i conclusions, l'informe complet "10 years of EU funding for the Algae sector 2014-2023" està disponible a les publicacions oficials de la Unió Europea. La publicació d'aquest document reafirma el lideratge de la UE en la promoció d'una economia blava innovadora i resilient.
European Commission: European Climate, Infrastructure and Environment Executive Agency, Carboni, G., Peris, J., Marangoni, L. and Favrel, V., 10 years of EU funding for the algae sector – 2014-2023, Publications Office of the European Union, 2025, https://data.europa.eu/doi/10.2926/5403243
Més posts de Mercat de treball
.jpeg)
El document, basat en fonts oficials com l’Encuesta de Población Activa (INE), els registres dels ministeris de Treball i Economia Social, i les dades de Seguretat Social, mostra que el sector de l’automoció comptava amb 567.349 ocupats a finals de 2024, amb una caiguda interanual del 3,5% i una reducció anual del 6,6% respecte a 2023. Aquest descens s’observa tant en la fabricació de vehicles (disminució del 3,1% en el trimestre i del 4,3% en el conjunt de l’any) com en la venda i reparació (caiguda del 3,8% i del 8% respectivament).
La distribució de l’ocupació continua sent desigual: la fabricació de vehicles, remolcs i semiremolcs representa el 40% dels ocupats (224.727 persones), mentre que la venda i reparació de vehicles i motocicletes concentra el 60% restant (342.622 persones). No obstant això, la tendència a la baixa en la fabricació contrasta amb el creixement de la venda i reparació, que ha experimentat una millora de l’afiliació a la Seguretat Social des de 2021, arribant a 352.000 afiliats a finals de 2024.
Pel que fa a l’estructura empresarial, el sector està compost per 44.792 empreses, de les quals el 97% pertanyen al segment de venda i reparació. El nombre d’empreses dedicades a la fabricació ha disminuït un 20,9% en els últims anys, mentre que la mida mitjana de les empreses de fabricació ha augmentat fins a 107 treballadors, consolidant-se com a entitats més grans, però menys nombroses.
La reforma laboral recent ha impulsat la contractació indefinida en la venda i reparació, on el 65% dels contractes signats a finals de 2024 eren indefinits. En canvi, en la fabricació, la contractació indefinida només representa el 10% del total, tot i un lleuger creixement respecte als anys anteriors.
El pes del sector de l’automoció en l’ocupació nacional és del 2,6%, amb una presència masculina molt superior a la femenina (el 82,4% dels ocupats són homes i només el 17,6% són dones, molt per sota de la mitjana nacional). Aquesta diferència és encara més marcada en la venda i reparació, on les dones només representen el 14% dels ocupats, mentre que en la fabricació la proporció puja al 23%.
En conclusió, l’informe evidencia una sector de l’automoció en transformació, amb un creixement de l’ocupació en la venda i reparació i una contracció en la fabricació, així com una consolidació de les empreses més grans i una baixa presència femenina. El futur del sector s’haurà d’adaptar als reptes tecnològics i a la transició cap a models més sostenibles.
Més posts de Mercat de treball
Segons el darrer estudi DonaTIC a Catalunya, només un 9% dels professionals tecnològics a Catalunya són dones, una dada preocupant que evidencia la bretxa de gènere persistent en el sector. Al sisè episodi del videopòdcast ‘Quanta, quanta IA!’, produït per la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) i betevé i titulat ‘La IA i el talent femení’, la catedràtica Karina Gibert reflexiona sobre les greus conseqüències de dissenyar tecnologia sense mirada de gènere.
'La IA i el talent femení' és el sisè pòdcast de la sèrie 'Quanta, quanta IA!', una coproducció de betevé i la UPC, presentat per la periodista Núria Ferré i la investigadora Karina Gibert, especialista en IA i estadística computacional.
Més posts de Mercat de treball
Què és la bioenergia i per què és rellevant?
La bioenergia fa referència a l’energia obtinguda a partir de materials biològics, com les dejeccions ramaderes, residus orgànics urbans o biomassa forestal. Aquesta energia renovable es pot transformar en calor, electricitat, vapor o combustibles per al transport, i es divideix en tres grans categories: biomassa sòlida, biogàs i biometà, i biocombustibles líquids.
Un sector en creixement i diversificació
A Catalunya, el sector de la bioenergia està format per 365 empreses, que generen una facturació de 872 milions d’euros i donen feina a 2.650 persones (dades 2023). La meitat d’aquestes empreses es concentren a la província de Barcelona, amb presència destacada també a comarques com la Selva, el Gironès i el Baix Llobregat. El teixit empresarial és divers: el 28% de les empreses tenen menys de 10 anys, i gairebé una quarta part són filials d’empreses estrangeres.
La cadena de valor de la bioenergia catalana és àmplia i inclou des de la producció de biomassa i biocombustibles fins a la gestió de residus, la fabricació d’equipaments i la distribució energètica. Més del 50% de les empreses identificades treballen en l’àmbit de la biomassa sòlida, especialment en la transformació de recursos forestals i agrícoles, així com en la producció d’estella i pèl·let.
Oportunitats i reptes
L’informe destaca diverses oportunitats per al sector: la creació d’ocupació qualificada en entorns rurals, el desenvolupament de noves tecnologies (com la gasificació hidrotermal o la valorització del CO₂), i l’impuls del biogàs per a la mobilitat i la indústria. Tanmateix, també s’identifiquen reptes importants, com la necessitat d’optimitzar els costos operatius, fomentar l’acceptació social dels projectes i adaptar la dimensió de les plantes a les necessitats territorials.
Un ecosistema dinàmic i col·laboratiu
El sector de la bioenergia a Catalunya compta amb la implicació d’una àmplia xarxa d’agents: administracions públiques, centres tecnològics, universitats, clústers i associacions sectorials. Aquesta col·laboració és essencial per impulsar la innovació, la formació i la transferència de coneixement, així com per garantir la viabilitat i la sostenibilitat dels projectes
Més posts de Mercat de treball
Un any de resiliència en un context global incert
El 2024 ha estat marcat per la resiliència de les exportacions catalanes, que tot i registrar una lleugera caiguda del 0,5%, han superat per segon any consecutiu la barrera dels 100.000 milions d’euros. Aquest comportament es produeix en un context internacional complex, caracteritzat per la feblesa de l’economia europea i les tensions geopolítiques derivades del conflicte a l’Orient Mitjà, factors que han condicionat l’estancament de les vendes a l’exterior.
Malgrat aquestes dificultats, Catalunya manté el lideratge exportador dins de l’Estat espanyol, amb un 26% del total de les exportacions nacionals. Aquesta posició es reforça amb l’augment del nombre d’empreses exportadores regulars, que creixen un 4,5% fins assolir un nou rècord històric de 18.345 companyies, el 33,7% del total estatal.
Canvis sectorials i geogràfics en les exportacions
L’informe destaca que, sectorialment, la indústria química continua sent el principal motor exportador, amb un creixement destacat (+8,7%), seguida pels sectors de l’automoció i l’alimentació i begudes. Tanmateix, la majoria dels sectors principals han registrat descensos, especialment el de vehicles (-9,9%) i la maquinària (-6,8%). Les exportacions de productes de nivell tecnològic alt també han patit una caiguda del 3,5%, degut principalment als productes farmacèutics i electrònics.
En l’àmbit geogràfic, es constata una reducció de les exportacions a Europa, especialment a França, Itàlia i Suïssa, mentre que es registra un creixement significatiu a Amèrica —amb els Estats Units i Mèxic al capdavant—, a l’Àsia (Índia i sud-est asiàtic) i a l’Àfrica. Els Estats Units es consoliden com el sisè soci comercial de Catalunya i el primer mercat fora d’Europa, evidenciant una diversificació creixent dels mercats de destinació.
Perspectiva de futur i reptes
L’informe posa de manifest la capacitat d’adaptació del teixit empresarial català davant un entorn internacional volàtil. L’augment sostingut d’empreses exportadores regulars i la diversificació geogràfica de les vendes són indicadors positius de la competitivitat i internacionalització de l’economia catalana. No obstant això, la dependència del mercat europeu i la necessitat de reforçar la presència en sectors d’alt valor afegit i tecnològic continuen sent reptes estratègics per als propers anys.
Més posts de Mercat de treball
L’informe recopila la informació més rellevant sobre la situació i l’evolució del mercat de treball en logística, utilitzant com a fonts principals la Encuesta de Población Activa de l’INE, els registres dels Ministeris de Treball i Economia Social, d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, així com dades pròpies d’absentisme laboral elaborades per Randstad Research. L’objectiu és oferir una visió clara i completa mitjançant una àmplia col·lecció de taules i gràfics que permeten entendre la realitat i les perspectives del sector.
Creixement i composició del sector
El sector logístic va registrar 887.000 persones ocupades al quart trimestre de 2024, el que suposa un increment interanual del 4,3%. Aquesta xifra consolida la tendència positiva, amb un creixement anual del 0,7% en el conjunt de l’any. Dins del sector, el transport de mercaderies representa el 47% de l’ocupació, seguit de l’emmagatzematge i activitats annexes al transport (35%) i les activitats postals i de correus (18%). Destaca especialment el creixement de les activitats postals i de correus, amb un augment del 14,4% el 2024.
Dinàmica empresarial i contractació
El nombre d’empreses dedicades a transport i emmagatzematge arriba a 76.763, amb un predomini clar (81%) del transport terrestre i per tuberia. El sector ha viscut un increment del 2,7% en el nombre d’empreses en el darrer any, i el tamany mitjà de les empreses ha augmentat en l’àmbit de l’emmagatzematge, mentre que en el transport aeri ha disminuït.
Des de la reforma laboral, la contractació indefinida ha experimentat un fort augment: el 39,6% dels contractes signats el 2024 van ser indefinits. En el cas del transport terrestre i per tuberia, la contractació indefinida ja supera la temporal des de mitjan 2022, arribant al 61,5% del total de contractes el 2024.
Perspectives i reptes de futur
L’informe posa de manifest que la logística segueix sent un sector dinàmic, amb una capacitat notable d’adaptació als canvis tecnològics, regulatoris i de demanda. Els principals reptes per al 2025 passen per la consolidació de l’ocupació estable, la digitalització, la sostenibilitat i la gestió eficient del talent, en un entorn marcat per la incertesa econòmica i la necessitat d’innovació constant.
Més osts de Mercat de treball
El document defineix la ciberseguretat com el conjunt de mesures físiques, lògiques i de governança que protegeixen les propietats de les dades i els sistemes d’informació, i destaca la seva importància transversal per a sectors com l’energia, el transport, la banca, la salut, la gestió de l’aigua i la infraestructura digital. Aquesta protecció és imprescindible per garantir la confidencialitat, la integritat, la disponibilitat, l’autenticitat i la traçabilitat de les dades i dels sistemes.
El mercat mundial de la ciberseguretat experimenta un creixement sòlid, amb una facturació prevista de 272.000 milions de dòlars el 2029 i una taxa de creixement anual del 8%. Els Estats Units lideren el mercat global, seguits per Europa i Àsia, mentre que Catalunya s’erigeix com una de les regions europees més actives i atractives per a la inversió estrangera directa (IED) en ciberseguretat. De fet, els projectes d’IED en ciberseguretat a Catalunya s’han doblat durant el darrer quinquenni, i la inversió s’ha multiplicat per nou, passant de 24 a 207 milions d’euros.
L’ecosistema català de ciberseguretat compta amb 557 empreses, un 58,2% més que el 2018, que generen 1.473 milions d’euros de facturació i 10.672 llocs de treball. La majoria són pimes (82,6%) i startups (10,6%), i destaquen especialment les empreses dedicades a protegir (90,3%) i identificar (62,5%) amenaces. A més, 238 empreses desenvolupen solucions amb intel·ligència artificial i 27 amb tecnologia quàntica.
El talent és un altre dels punts forts de Catalunya, amb 14 graus, màsters i postgraus de ciberseguretat i 62 cursos de formació professional. Tot i això, la bretxa de talent segueix sent un repte, amb un dèficit anual de 13.500 professionals.
Els reptes de la ciberseguretat són cada vegada més complexos, com ho demostra l’augment dels ciberatacs, el creixement de l’ús de dades biomètriques, la convergència amb tecnologies com la intel·ligència artificial i la computació quàntica, i l’impacte dels conflictes geopolítics. L’informe assenyala que els sectors més demandants de serveis de ciberseguretat són els serveis financers, l’administració pública i el sector de la salut.
Més posts de Mercat de treball
L’edició 2025 s’enfronta a un context marcat per tensions geopolítiques, avenços tecnològics ràpids i els impactes cada vegada més evidents del canvi climàtic. Davant d’aquests reptes, la Comissió Europea posa l’accent en la necessitat de reimaginar com Europa pot mantenir la prosperitat i la seguretat, amb l’economia blava com a eix central d’innovació, ocupació i sostenibilitat.
L’informe destaca que l’economia blava aporta uns 250.000 milions d’euros a l’economia de la UE i dóna feina a prop de 5 milions de persones. Sectors com l’energia eòlica marina, la biotecnologia blava, la pesca i l’aqüicultura, les infraestructures portuàries, la construcció i reparació naval, el transport marítim i el turisme costaner són claus en aquesta dinamització. L’energia eòlica marina, per exemple, s’ha consolidat com un dels sectors de més creixement: la UE disposa ja de 18,9 GW de capacitat instal·lada, distribuïda entre 11 estats membres, amb prou potència per subministrar electricitat a més de 6 milions de llars.
El EU Blue Economy Report 2025 introdueix novetats metodològiques, com l’anàlisi d’impactes indirectes, més enllà dels indicadors tradicionals d’ocupació i valor afegit brut. També s’avança en la cobertura de sectors emergents, com la biotecnologia blava o la dessalinització, i s’incorpora la previsió de solucions basades en la natura per fer front a inundacions costaneres i altres efectes del canvi climàtic.
L’informe també subratlla la importància de la transició energètica i digital en els sectors marítims, així com el paper clau de la innovació i les inversions públiques i privades per impulsar nous models de negoci i tecnologies sostenibles. A més, inclou capítols específics sobre la transició energètica en el transport marítim i la flota pesquera, i sobre el potencial de les solucions basades en la natura per a la protecció de les zones costaneres.
European Commission: Directorate-General for Maritime Affairs and Fisheries, Borriello, A., Calvo Santos, A., Feyen, L., Ghiani, M. et al., The EU blue economy report 2025, Publications Office of the European Union, 2025, https://data.europa.eu/doi/10.2771/2333701
Més posts de Mercat de treball
Estructura i contingut de l’informe
L’informe s’estructura en diverses seccions clau:
Més posts de Mercat de treball
.png)
Un programa amb impacte real
Des de la seva creació el 1992, el Programa LIFE ha finançat més de 6.000 projectes arreu d’Europa, amb una inversió acumulada superior als 5.400 milions d’euros. Per al període 2021-2027, el pressupost ascendeix a 5.400 milions, amb una nova injecció de 2.300 milions d’euros per a la fase 2025-2027, dels quals 790 milions es destinen específicament a la transició energètica i l’adaptació al canvi climàtic.
Quatre subprogrames per a un futur sostenible
L’informe destaca l’estructura del LIFE en quatre grans subprogrames, que reflecteixen els reptes ambientals actuals i futurs:
Oportunitats per a tots els actors
L’informe subratlla que qualsevol entitat jurídica de la Unió Europea o de països associats pot presentar projectes al LIFE. Es fomenta la col·laboració entre administracions, empreses, centres de recerca i societat civil per multiplicar l’impacte de les accions i crear sinergies que facilitin la captació de fons addicionals i la transferència d’innovació.
Un compromís amb la vida i el futur
Tal com recull l’informe, “The future is green. The future is LIFE” no és només un lema, sinó una crida a l’acció col·lectiva per regenerar el nostre patrimoni natural, neutralitzar la petjada de carboni i garantir una qualitat de vida digna per a les generacions futures. El Programa LIFE es consolida com una peça clau del Pacte Verd Europeu, demostrant que invertir en la natura i en la vida és la millor garantia de prosperitat i resiliència per a Europa
European Commission: European Climate, Infrastructure and Environment Executive Agency, The future is green – The future is life, Publications Office of the European Union, 2025, https://data.europa.eu/doi/10.2926/0530594
Més posts de Mercat de treball
Context i Metodologia
L’informe es basa en una enquesta extensa a més de 1.000 empreses de tot el món, que representen més de 14 milions de treballadors de 22 sectors industrials i 55 economies. Aquesta mostra proporciona una visió única i global sobre l’evolució de l’ocupació i les competències professionals en un context marcat per la disrupció tecnològica, la volatilitat econòmica i els canvis socials i ambientals.
Principals Tendències i Factors de Transformació
1. Avanços Tecnològics i Digitalització
L’accés digital ampliat i la intel·ligència artificial generativa (GenAI) són identificats com els impulsors més transformadors, amb el 60% de les empreses esperant que aquests factors canviïn substancialment el seu negoci abans del 2030.
Les tecnologies com la IA, la robòtica i l’automatització, així com els avenços en energia, són vistos com a motors clau del creixement i declivi de determinats llocs de treball, i impulsen la demanda d’habilitats tecnològiques com IA, big data, xarxes i ciberseguretat.
2. Condicions Econòmiques i Cost de la Vida
L’augment del cost de la vida és la segona tendència més transformadora, amb la meitat de les empreses esperant que tingui un gran impacte, tot i una previsió de reducció de la inflació global.
Aquestes condicions fomenten la demanda d’habilitats com el pensament creatiu, la resiliència i l’agilitat.
3. Transició Verda i Canvi Climàtic
La mitigació i adaptació al canvi climàtic són tendències clau, impulsant la creació de llocs de treball en sectors verds com enginyeria d’energies renovables, vehicles elèctrics i gestió ambiental.
Per primera vegada, la gestió ambiental entra al top 10 d’habilitats amb més creixement.
4. Canvis Demogràfics
L’envelliment de la població en economies avançades i l’expansió de la població activa en països emergents redefineixen la demanda de professionals en salut, educació i gestió del talent.
5. Fragmentació Geoeconòmica
Les tensions geopolítiques i la fragmentació econòmica global impulsen la transformació dels models de negoci i la demanda de rols relacionats amb la seguretat i habilitats humanes com el lideratge i la influència social.
Perspectives de Creixement i Destrucció d’Ocupació
S’estima que, entre 2025 i 2030, la creació i destrucció de llocs de treball suposarà el 22% dels llocs actuals, amb la creació de 170 milions de nous llocs (14% de l’ocupació actual) i la destrucció de 92 milions (8%), resultant en un creixement net del 7% (78 milions de llocs).
Els llocs de treball amb més creixement absolut són els de primera línia (treballadors agrícoles, repartidors, treballadors de la construcció, venedors i processadors d’aliments), així com professionals de la “care economy” (infermeria, assistència social, educació).
Els rols tecnològics (especialistes en big data, IA, desenvolupadors de programari) i verds (enginyers d’energies renovables, especialistes en vehicles elèctrics) són els que creixen més ràpidament en percentatge.
Els llocs administratius i de suport clerical (caixers, assistents administratius, empleats de correus) són els que més declinen.
Evolució de les Habilitats
El 39% de les competències actuals dels treballadors es veuran transformades o quedaran obsoletes entre 2025 i 2030, tot i que aquesta inestabilitat de competències s’ha reduït respecte a edicions anteriors de l’informe.
Les habilitats més demandades són el pensament analític, la resiliència, l’agilitat, el lideratge, la influència social, la IA i el big data, la ciberseguretat i l’alfabetització tecnològica. Per contra, la destresa manual i la precisió perden importància.
Més posts de Mercat de treball
.jpeg)
L'informe, escrit per Stefano Bianchini, Valentina Di Girolamo, Julien Ravet i David Arranz, analitza la difusió de l'IA en 80 camps científics entre els anys 2000 i 2022
L'anàlisi confirma un efecte globalment positiu de l'ús de l'IA en la creativitat científica
Aquesta tendència positiva s'observa en un context de preocupació per la desacceleració de la productivitat científica i la sensació que "les idees són cada cop més difícils de trobar"
Potser la troballa més innovadora de l'informe és que el potencial transformador de l'IA és més gran en espais de coneixement "rugosos", on les idees estan més fragmentades i desconnectades
L'adopció de l'IA en la ciència s'ha accelerat en gairebé totes les disciplines des de principis de la dècada de 2010
Aquestes troballes tenen implicacions polítiques directes
Al mateix temps, l'informe adverteix sobre els perills reals de l'IA, com l'opacitat dels models, els biaixos, la pèrdua de serendipitat o els riscos per a la integritat de la recerca
En conclusió, l'informe subratlla que l'ús de l'IA en la ciència passarà de ser un luxe a una necessitat
Descarrega l'informe: European Commission: Directorate-General for Research and Innovation, Bianchini, S., Di Girolamo, V., Ravet, J. and Arranz, D., Artificial intelligence in science – Promises or perils for creativity?, Publications Office of the European Union, 2025, https://data.europa.eu/doi/10.2777/6693925
Més posts de Mercat de treball
Entrevistes d'assessorament Reserva la teva cita En línia Activitats UPC Alumni 25/06 Que has de saber abans de signar un contracte lab...
