Prenent com a punt de partida el vídeo Microagresiones en el trabajo: ¿Qué son y cómo evitarlas?
Què és exactament una microagressió laboral?
El concepte fa referència a interaccions quotidianes (verbals, no verbals o relacionals) que expressen un prejudici implicit o discriminació envers determinats col·lectius o persones per raó de gènere, edat, origen, orientació sexual, capacitats o rol professional.
La seva principal característica és la subtilesa. A diferència de l'assetjament o la discriminació directa, la persona que comet una microagressió sovint ho fa de manera inconscient i no pretén ser maliciosa. No obstant això, en el món professional cal tenir molt clara una premisa: en matèria de relacions humanes, l'impacte d'una acció és més rellevant que la seva intenció.
Com es manifesten en el dia a dia?
Les microagressions es poden classificar en diferents tipologies segons la seva intensitat i forma:
Microinsults i comentaris desqualificadors: Comentaris velats sobre la capacitat o l'aparença d'algú. Per exemple: "Per ser tan jove, ho has fet força bé" o "Estàs segur/a que pots assumir aquest projecte amb la canalla a casa?".
Stereotips i rols assignats: Assumir determinades tasques o comportaments en funció del perfil de la persona. Un cas clàssic és assignar sistemàticament tasques d'atenció o suport administratiu a les dones en equips mixtos, o donar per fet que una persona de certa edat tindrà dificultats amb eines digitals.
Microinvalidacions i invisibilització: Normalitzar comentaris que minimitzen l'experiència de l'altre, com "Estàs exagerant, només era una broma", o interrompre constantment determinades persones durant les reunions d'equip.
Quin impacte tenen en el benestar i la carrera professional?
Tot i que s'anomenen "micro", l'efecte acumulatiu d'aquestes situacions no té res de petit. En el desenvolupament de qualsevol trajectòria professional, l'exposició continuada a un entorn poc empàtic genera:
Erosió de la seguretat psicològica: La persona comença a autosensurar-se, no expressa idees per por a ser jutjada i redueix la seva participació.
Síndrome de l'impostor i desgast emocional: La constant necessitat de "demostrar el doble" per ser tingut en compte genera un estrès sostingut que pot desembocar en burnout.
Pèrdua de talent i desconnexió: Quan el clima laboral no garanteix el respecte, augmenta la rotació no desitjada i disminueix el compromís amb l'organització.
Com podem evitar-les i promoure entorns de treball respectuosos?
Crear espais de treball inklusius i segurs requereix una acció conscient, tant a nivell individual com d'organització:
A nivell individual i d'equip:
Desenvolupar la participació i l'escolta activa: Abans de reaccionar a la defensiva quan algú assenyala un comentari inadequat ("No ho deia amb mala intenció"), convé escoltar i entendre com ha estat rebut el missatge.
Treballar l'empatia i la comunicació conscient: Reflexionar sobre els nostres propis biaixos inconscients i qüestionar certs acudits o comentaris que tenim normalitzats.
Ser un aliat actiu: Si presenciem una microagressió en una reunió, no cal ser agressiu per intervenir. N'hi ha prou amb redirigir la conversa, reconèixer l'aportació de qui ha estat interromput o demanar aclariments sobre un comentari fora de lloc.
A nivell organitzatiu:
Fomentar la seguretat psicològica: Facilitar canals perquè les persones puguin expressar com es senten sense por a retrets.
Formació i sensibilització continuada: Treballar els biaixos inconscients en els equips i en les posicions de lideratge.
Reflexió final
Construir una entorn laboral saludable no depèn només d'evitar els grans conflictes, sinó de tenir cura dels petits detalls de la convivència diària. La manera com ens comuniquem, el llenguatge que utilitzem i la consideració cap als companys i companyes són elements clau per garantir la dignitat, el desenvolupament i el benestar de totes les persones en la seva trajectòria professional.
