La publicació de l'informe
Els salaris a Catalunya. Any 2024 per part de l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya aporta una radiografia exhaustiva de l'estructura retributiva del país. En un context econòmic global marcat per les tensions inflacionistes dels darrers anys, les dades d’aquest estudi —que es poden enquadrar i complementar de manera continuada amb el Quadre d’Indicadors Laborals a Catalunya del mateix Observatori— revelen tant tendències de fons positives com la persistència de desequilibris estructurals històrics en el mercat de treball català.
Un creixement real i canvi d'estructura ocupacional
L’any 2024, el guany brut anual per persona treballadora a Catalunya s’ha situat de mitjana en 31.730,1 euros, xifra que representa un notable increment nominal del 5,8% respecte a l’any anterior. La dada més rellevant, però, s'obté en desglossar aquest creixement de l'impacte de la inflació (que va ser del 2,8% el 2024). El resultat és un increment del salari en termes reals del 2,9%, consolidant una recuperació necessària del poder adquisitiu de les famílies.
Si mirem la perspectiva de la darrera dècada (2014-2024), els salaris nominals han augmentat un 32,6%. No obstant això, la inflació acumulada ha reduït aquest guany a un escàs 7,5% en termes reals en deu anys, la qual cosa equival a una millora real de 2.261 euros des de 2014.
Segons l'informe, aquest increment del guany mitjà el 2024 s'explica per dos factors clau:
Els increments salarials pròpiament dits, pactats a través de la negociació col·lectiva (amb una mitjana del 3,51% el 2024).
Un canvi significatiu en l'estructura de l'ocupació: l’ocupació assalariada va créixer un 4,1% (129.100 persones més), un creixement liderat de forma molt clara pels quatre grups ocupacionals amb millors retribucions (com els tècnics i professionals de suport), que van aportar 110.100 d'aquests nous llocs de treball.
L'asimetria de la distribució: la distància entre mitjana i mediana
L'anàlisi de la distribució salarial és on es fan evidents les desigualtats del teixit laboral. Tot i que el salari mitjà supera els 31.700 euros, la mediana salarial (el salari real que divideix la població exactament a la meitat) es va situar en 27.132,9 euros. Que la mediana sigui 4.597,2 euros inferior a la mitjana ens indica una distribució clarament asimètrica, on un gran gruix de la població assalariada es concentra en els trams de retribució més baixos.
De fet, prop del 62% de la població assalariada a Catalunya es troba en grups ocupacionals amb guanys per sota de la mitjana general. En els extrems de la taula, el 10% dels treballadors amb sous més baixos (percentil 10) no supera els 12.645,2 euros bruts anuals —situació molt influïda per l'alta taxa de jornades a temps parcial—, mentre que el 10% superior (percentil 90) guanya més de 56.220,8 euros bruts anuals. Això suposa que els salaris més alts multipliquen per 4,4 vegades els salaris més baixos, registrant un lleuger repunt de la desigualtat salarial en els extrems respecte a l’any anterior (+0,1 punts) a causa del fet que els sous alts van créixer amb més intensitat (+6,2% en el percentil 90 enfront del +3,9% en el percentil 10).
Característiques personals: gènere, edat i nacionalitat
Bretxa de gènere en mínims històrics: Una de les millors notícies de l’informe és que el guany mitjà de les dones va créixer amb més força (+6,6%) que el dels homes (+5,2%). Tot i que la diferència absoluta continua sent punyent (les dones cobren de mitjana 29.030,1 euros davant els 34.437,7 euros dels homes), la bretxa salarial de gènere s'ha reduït fins al 15,7%, la xifra més baixa de tota la sèrie històrica.
L’edat com a factor determinant (i la pèrdua dels joves): Els nivells salarials mantenen una relació creixent amb l’edat a causa de l'experiència i l'antiguitat. El guany més elevat es concentra en la franja de 45 a 54 anys (34.399,8 euros). La nota negativa la posen els menors de 25 anys: és l'únic col·lectiu on el salari mitjà nominal ha descendit (un -3,6%), situant-se en uns precaris 15.070,2 euros bruts anuals, penalitzat per una taxa de parcialitat que frega el 40%. Curiosament, el salt més gran es dona en el tram immediat (de 25 a 34 anys), on el guany mitjà creix un 9,2% fins als 28.270 euros.
L'origen i la nacionalitat: L'informe constata que el salari de les persones amb nacionalitat espanyola (32.610,3 euros) és un 25,3% superior al dels treballadors estrangers (26.021,6 euros). Amb tot, el 2024 el salari nominal de la població estrangera va créixer a un ritme superior (+8,3%) que el de la nacional (+5,4%), reprenent una tendència de gradual convergència.
Característiques laborals: la segmentació contractual i sectorial
Pel que fa a la tipologia contractual, la distància salarial entre treballadors indefinits i temporals s’ha eixamplat el 2024: el guany mitjà ha crescut amb més empenta entre els assalariats indefinits, el sou dels quals és de mitjana un 21,2% superior al dels temporals. Tot i aquest eixamplament puntual, els diferencials retributius globals continuen lluny dels nivells previs a la darrera reforma laboral.
Sectorialment, el creixement salarial més destacat de l'any s’ha viscut a la construcció. Malgrat aquest impuls, aquest àmbit continua registrant el guany mitjà brut anual més baix dels tres grans sectors d'activitat de l'enquesta, quedant-se en 29.887,4 euros.
Catalunya en el context autonòmic
En la comparativa amb la resta de l'Estat, Catalunya referma la seva posició com un dels motors salarials de l’Estat espanyol: es manté en la quarta posició en volum de retribucions brutes, clarament per sobre de la mitjana estatal. A més, comparteix amb La Rioja la segona posició pel que fa al ritme de creixement interanual del guany salarial.
Conclusions: de la dada conjuntural a la necessitat d'indicadors continus
Les dades de 2024 certifiquen un any de clar progrés en la recuperació de la capacitat de compra de la ciutadania catalana i en l'equitat de gènere en el treball. Amb tot, les debilitats estructurals clàssiques romanen subratllades: una alta concentració de salaris baixos per sota de la mitjana, la penalització retributiva de la població jove i estrangera, i una borsa de parcialitat que condiciona els ingressos de milers de llars.
Per avaluar si aquesta dinàmica positiva de millora real dels salaris es manté en els mesos posteriors o si la inflació torna a amenaçar la capacitat adquisitiva, és imprescindible complementar l'anàlisi d'aquest informe anual amb les dades d'evolució trimestral de costos laborals i afiliacions que ofereix el Quadre d'Indicadors Laborals de Catalunya. Només creuant la profunditat estructural d'aquest informe amb la immediatesa dels indicadors conjunturals es podran dissenyar polítiques d'orientació, ocupació i negociació col·lectiva realment eficaces per al teixit productiu català.
