L'alimentació ha deixat de ser una qüestió estrictament nutricional o biològica per situar-se al centre dels grans debats de la salut pública, la sostenibilitat ambiental i la cohesió del territori. L'últim número de la revista BRAINS, editada per WeMind Cluster, posa el focus sobre el projecte CONNECTEM, una ambiciosa iniciativa coordinada pel Clúster Food Retail de Catalunya que promou la transformació dels nostres sistemes alimentaris mitjançant la unió de dos vectors imprescindibles: el producte de proximitat (Km 0) i l'impacte social.
A través d'una mirada calidoscòpica que abraça des de la neurociència fins a l'economia social, la publicació ens convida a reflexionar sobre com la cura de la ment, de la terra i de la comunitat formen part d'una mateixa realitat indestriable.
1. El projecte CONNECTEM: El motor del canvi
Com explica Elisa Zárate, responsable de projectes del Clúster Food Retail de Catalunya, CONNECTEM neix com un Grup Operatiu amb la voluntat de dissenyar i desenvolupar nous aliments d'alt valor nutricional. El valor diferencial del projecte és que aquests productes s'elaboren sota criteris d'agricultura ecològica i regenerativa, i compten amb la participació activa de col·lectius vulnerables en les diferents fases de la cadena de valor.
El clúster actua com a node connector que uneix empreses alimentàries, centres de recerca i entitats del tercer sector (com la Fundació Mas Albornà o el CET El Pla) per aconseguir que la innovació no busqui només la rendibilitat, sinó un benefici compartit que dignifiqui les persones i protegeixi el teixit productiu de proximitat.
2. La salut mental més enllà del cervell: La connexió digestiva i metabòlica
Un dels eixos conceptuals més trencadors de la revista el trobem en l'article dels investigadors Lourdes Martorell i Bernat Ballvé (Hospital Universitari Institut Pere Mata / URV). L'evidència científica acumulada en els darrers anys sosté un canvi de paradigma en la psiquiatria: la salut mental transcendeix la simple activitat dels neurotransmissors cerebrals.
L'eix intestí-cervell: La microbiota intestinal i la nutrició emergeixen com a factors modificables terapèutics. Dietes riques en ultra-processats i greixos de mala qualitat generen estats inflamatoris crònics i alteracions metabòliques i mitocondrials directament associades amb l'aparició o l'agreujament de trastorns psiquiàtrics com l'esquizofrènia o l'autisme.
Nutrició de precisió: La ciència avança cap a intervencions personalitzades combinant genètica i microbioma per modular l'estat d'ànim i millorar l'evolució clínica dels pacients.
D'altra banda, la investigadora Oren Contreras Rodríguez (UAB / Parc Taulí) alerta de l'impacte primerenc d'aquestes dinàmiques. Estudis recents demostren que l'exposició continuada a aliments ultra-processats (UPF) durant l'embaràs s'associa a alteracions en el neurodesenvolupament infantil i a pitjors puntuacions cognitives i verbals dels nadons durant el seu primer any de vida, modificant fins i tot estructures corticals primerenques vinculades al gust i al llenguatge.
3. Alimentació i envelliment: Autonomia, records i territori
Des de la Fundació Alícia, Fabiola Juárez Muriel aborda l'alimentació com un pilar de supervivència, però especialment de dignitat i benestar durant la vellesa. Menjar sa en les etapes avançades de la vida ajuda a preservar la massa muscular i preveu el deteriorament cognitiu, però per a la gent gran, els aliments Km 0 i de temporada tenen una funció emocional insubstituïble : activen memòries, mantenen la identitat culinària i connecten la persona amb el seu entorn natural i temporal.
L'article descriu iniciatives d'èxit com el projecte Salsa, que connecta l'atenció social i sanitària amb la restauració local per garantir que persones en risc d'aïllament rebin àpats nutritius i de qualitat, evitant la desnutrició sense caure en discursos edatistes. El repte de la prevenció no s'ha de formular des de la malaltia, sinó en termes de vitalitat, vida activa i autonomia.
4. El paper clau de la innovació científica i tecnològica
Com es mesura l'impacte de la proximitat en el nostre cos? Katherine Gil, Francesc Puiggròs i Pau Sentís, des de la Unitat de Nutrició i Salut d'Eurecat, detallen com les ciències de l'alimentació i tecnologies òmiques s'apliquen al model de proximitat. L'impacte positiu de la ingesta de fibra i compostos bioactius dels vegetals frescos de Km 0 es pot monitorar mitjançant biomarcadors metabòlics, antioxidants i perfils de la microbiota.
A més, defensen que les tecnologies modernes de conservació i envasament i la digitalització no són enemigues de la tradició o del "circuit curt". Ben al contrari: són les eines que fan viable optimitzar la distribució i garantir la màxima qualitat organolèptica i seguretat alimentària sense perdre els nutrients pel camí.
5. Economia social: Treball flexible, dignitat i salut comunitària
El bloc social de la revista clou amb les aportacions de Cristina Barbacil (Fundació Mas Albornà), Marisol Hernández (CET El Pla) i Gemma Bou (Fundació Drissa). Totes tres entitats exemplifiquen que els horts ecològics, els obradors i les cuines d'impacte són molt més que centres de producció; són autèntics espais de vida, salut i segones oportunitats.
El treball com a teràpia i estructura vital: La inclusió laboral de col·lectius amb problemes de salut mental o exclusió social no pot limitar-se a una ocupació buida. La feina en projectes agraris de proximitat dóna sentit, dignifica, organitza el temps, genera responsabilitat i teixeix relacions de pertinença.
Retorn social de la inversió: A diferència d'entorns d'oficina abstractes, veure com neix un enciam, es recull i es transforma en un producte real i saludable que la comunitat consumirà ajuda a desplaçar la persona de la posició de "vulnerabilitat o fragilitat" cap a la de "productora de valor". És el que s'anomena l'esfera del valor compartit.
Conclusió: L'horitzó d'«Una Sola Salut»
La lliçó de fons que transmet aquest monogràfic de BRAINS és la urgència d'adoptar el paradigma de One Health (Una Sola Salut). Cuidar la salut mental d'una societat també exigeix cuidar les seves condicions materials de vida, l'accés a una alimentació digna —que no ha de ser un luxe elitista— i el respecte pel medi ambient.
Per aconseguir territoris resilients, cal que l'administració, les empreses i el consumidor final facin més visible i triïn, de forma conscient, l'alimentació amb impacte social en els circuits comercials habituals. Només entenent la xarxa que uneix el territori amb el benestar psíquic podrem caminar cap a un model social realment humà i sostenible.
Descarregar revista Brains
