El panorama global tecnològic avança a un ritme trepidant, i la distància entre els països que lideren la innovació i els que es queden enrere s'eixampla dia a dia. En aquest context, Europa s'enfronta a un dilema clau: el cost de la inacció —o d'una acció mal dirigida— es tradueix en la pèrdua de lideratge industrial, l'aprofundiment de les dependències estratègiques i l'erosió de la sobirania i la seguretat.
L'informe independent del Grup d'Assessorament d'Experts en Política de Recerca i Innovació (ESIR), titulat Strategic intelligence for emerging and critical technologies (publicat per la Comissió Europea al juny de 2026), posa damunt la taula una realitat incòmoda: Europa disposa d'una excel·lència científica remarcable, però pateix carències estructurals greus per identificar quines tecnologies ha de prioritzar i per convertir el talent i la recerca en empreses d'alt creixement que capitalitzin els mercats.
El repte clau: de la recerca a la conversió econòmica
Sovint es pensa que la debilitat d'Europa en tecnologies emergents (com la intel·ligència artificial, les tecnologies quàntiques o els materials avançats) prové d'una manca de capacitat científica. No obstant això, l'informe assenyala que el problema real rau en la conversió econòmica.
Europa topa amb quatre grans esculls estructurals:
L'estructura del finançament: Mentre que el model estatunidenc es recolza en mercats de capital profunds i emissions d'equitat ideals per a inversions intangibles i d'alt risc, Europa continua sent un sistema basat principalment en crèdits bancaris.
La profunditat del capital risc: La inversió anual en capital risc als Estats Units supera de manera molt notable la de la Unió Europea (fins i tot sumant el Regne Unit), deixant les nostres empreses sense el suport necessari per afrontar rondes de finançament superiors als 25 milions d'euros.
La fragmentació del mercat interior: Tot i disposar d'un marc legal comú, les empreses innovadores xoquen amb normatives fragmentades, fiscalitats divergents i procediments administratius dispars que alentiran l'escalabilitat transfronterera.
La canalització de l'estalvi a llarg termini: Europa disposa d'un gran volum d'estalvi, però s'inverteix de manera massa conservadora, sense canalitzar-lo cap a la innovació disruptiva de la mateixa manera que ho fan els fons de pensions o dotacions a altres latituds.
La necessitat d'una intel·ligència estratègica i un enfocament basat en sistemes
Per superar aquests obstacles, l'informe argumenta que no n'hi ha prou amb incentius dispersos; cal institucionalitzar una funció d'intel·ligència estratègica a nivell europeu i nacional. Això implica deixar d'analitzar les tecnologies de manera illada i passar a estudiar-les com a sistemes integrats en cadenes de valor.
Aquesta visió sistèmica es recolza en marcs analítics sòlids, com ara:
La complexitat econòmica i la specialització intel·ligent: Aprofitant metodologies provades a nivell regional europeu, l'avaluació de la complexitat tecnològica i la densitat de relació (relatedness) permet dissenyar polítiques d'inversió rigoroses que evitin "coll d'ampolla" i identifiquin on Europa té avantatges comparatius reals o pot desenvolupar-los.
El control de punts crítics (control points) i dependències: Identificar aquells baules de la cadena on es concentra el poder de mercat o les vulnerabilitats estructurals (com ara la dependència de serveis al núvol estrangers o d'inputs materials crítics).
Propostes per a l'acció: Cap a un observatori europeu
L'informe conclou amb la necessitat d'establir una infraestructura institucional permanent —com podria ser un observatori dedicat a les tecnologies emergents i crítiques— que permeti:
Dotar d'un mandat estable l'anàlisi de senyals febles i la previsió tecnològica (foresight).
Integrar indicadors quantitatius (complexitat, finançament, fuga d'empreses, accés al talent) amb el criteri expert estructurat.
Connectar directament els resultats de la intel·ligència amb els cicles de programació pressupostària i legislativa de la Unió Europea, assegurant que les decisions d'inversió arribin a temps.
En definitiva, Europa no pateix d'una manca d'idees ni de talent tècnic; el veritable repte rau a construir una visió d'intel·ligència col·lectiva prou valent i estructurada per defensar la seva autonomia estratègica i liderar l'economia del futur.
