La indústria de l'automòbil europea a la cruïlla: impacte en l'ocupació i reptes de futur

El sector de l'automòbil a la Unió Europea es troba en un punt d'inflexió decisiu. Segons l'informe elaborat conjuntament per la Comissió Europea i l'OCDE, aquesta indústria —que dona feina directa a més de sis milions de persones i representa un pilar clau de la competitivitat continental— s'enfronta a una transformació estructural accelerada. La transició cap al vehicle elèctric, la digitalització, la creixent competència internacional i el canvi demogràfic estan reconfigurant de dalt a baix el mapa laboral i de competències professionals.

1. Geografia de l'ocupació: un mapa en reestructuració

Encara que el volum total d'ocupació en el sector s'ha mantingut relativament estable durant les darreres dues dècades, s'ha produït un redesplegament territorial molt significatiu:

• Desplaçament cap a l'est d'Europa: L'ocupació en la fabricació i en la indústria de proveïdors ha crescut notablement als països de l'Europa Central i Oriental (com Txèquia, Eslovàquia, Hongria o Romania). Aquest fenomen respon a la integració de cadenes de subministrament transfrontereres i al desplegament de noves plantes de muntatge.

• Ajustos en els mercats tradicionals: Les economies automobilístiques tradicionals de l'Europa occidental han viscut una erosió progressiva o estancament en les seves quotes d'ocupació industrial.

• Trencament des de 2019: Aquestes tendències s'han vist accentuades des del 2019, amb una caiguda palesa dels llocs de treball tant en la fabricació directa com en les empreses auxiliars, agreujada per la reducció dels volums de producció.

2. Noves dependències estratègiques i cadenes de valor

La transició cap al vehicle elèctric ha alterat profundament la cadena de subministrament. Si bé el comerç intraeuropeu de components s'havia consolidat en un model d'integració regional, l'emergència de noves tecnologies ha generat una dependència externa clau:

• La presència de components provinents de la Xina s'ha multiplicat, concentrant-se en àrees estratègiques com la producció de bateries i l'electrònica avançada.

• Aquesta dinàmica posa a prova la posició competitiva històrica d'Europa en components de valor afegit i obliga a articular iniciatives industrials per reforçar la capacitat productiva i tecnològica pròpia.

3. Qualitat de l'ocupació i bretxa en la formació contínua

Històricament, el sector de l'automòbil ha destacat per oferir llocs de treball d'alta qualitat, amb sous superiors a la mitjana, una taxa baixa de precarietat laboral i una elevada cobertura de negociació col·lectiva. Tanmateix, la rapidesa dels canvis tecnològics i organitzatius està generant fortes pressions:

• Unes vuit de cada deu persones treballadores en la fabricació d'automòbils afirmen haver après o viscut canvis substancials en el seu entorn de treball recentment.

• La bretxa formava: Mentre que les grans empreses constructores disposen d'infraestructures consolidades per al reciclatge professional (reskilling i upskilling), prop d'un terç dels treballadors de fabricació i fins a un 40% en les empreses proveïdores no reben formació formal per afrontar aquestes transformacions.

• Envelliment de les plantilles: Es registra un augment progressiu del segment de treballadors de més de 50 anys, acompanyat d'una dificultat creixent per atreure talent jove en un moment en què les necessitats de competències digitals i d'enginyeria són més elevades.

4. El cost del desplaçament laboral: la importància de la prevenció

Un dels aspectes més rellevants de l'estudi és l'anàlisi de l'impacte d'eventuals reestructuracions o tancaments de plantes:

• La pèrdua d'un lloc de treball en el sector automobilístic comporta una caiguda immediata dels ingressos de prop del 57% durant el primer any.

• Sis anys després del desplaçament, les pèrdues salarials d'aquests treballadors es mantenen entre un 20% i un 25% per sota de la trajectòria de treballadors que no van patir una mesura similar.

• Aquests costos són clarament superiors als registrats en el sector serveis, a causa de l'alta especialització dels perfils industrials, fet que reforça la necessitat de polítiques d'orientació i reconversió abans que es produeixi la pèrdua de l'ocupació.

5. Estratègies i línies d'actuació per al futur

Per fer front a aquests reptes, les institucions europees i els agents socials estan promovent diversos mecanismes d'acompanyament:

• Iniciatives de millora de les qualificacions: Plataformes com la Pacte per les Competències i l'Aliança per les Competències en l'Automòbil coordinen accions formatives sectorials i regionals.

• Fons de reconversió i flexibilització: L'ús del Fons Social Europeu Plus (FSE+) i el Fons Europeu d'Ajust a la Globalització (FEAG) s'orienta cada cop més a facilitar transicions directes entre llocs de treball (job-to-job), evitant situacions de desocupació de llarga durada.

• Noves oportunitats en l'economia circular i sectors afins: S'obren vies de reconversió cap a activitats de manteniment, reparació i recondicionament de vehicles elèctrics, així com la possibilitat de reorientar part de la capacitat industrial cap a sectors industrials emergents o en creixement.

Conclusió

El futur de la indústria de l'automòbil a Europa dependrà de la capacitat d'anticipar les necessitats formatives de les seves plantilles. La clau per mantenir la competitivitat i garantir una transició justa rau a no deixar enrere les petites i mitjanes empreses de la cadena de subministrament, assegurant que tot el conjunt de treballadors tingui accés a les eines de reciclatge professional que exigeix la nova mobilitat elèctrica i digital.

Oportunitat en la diplomàcia pública: Pràctiques remunerades al Departament d'Unió Europea i Acció Exterior

L'estudiantat de màster de la Universitat Politècnica de Catalunya té al seu abast una opció immillorable per introduir-se en l'àmbit de la gestió pública i les relacions internacionals. Mitjançant el Programa de pràctiques del Departament d'Acció Exterior, s'ofereixen estades acadèmiques externes no curriculars en diferents àrees de l'administració i en delegacions del Govern a l'estranger.

Aquestes estades estan pensades per connectar el talent universitari amb el funcionament de les institucions públiques, permetent aplicar els coneixements adquirits en un entorn professional real i altament especialitzat.

Aspectes claus del programa

Les pràctiques tenen una durada d'entre 350 i 450 hores i compten amb una retribució de 10 euros bruts per hora. En el cas de les posicions assignades a delegacions catalanes a l'exterior, la compensació econòmica s'adapta en funció del cost de vida del país de destinació i s'inclou un ajut addicional per al desplaçament inicial de fins a 1.500 euros.

A més, la institució acollidora s'encarrega d'assumir les obligacions corresponents a la Seguretat Social, garantint una experiència formalitzada i protegida.

REQUISITS PRINCIPALS DE LA CONVOCATÒRIA   

• Estar matriculat/ada en un màster universitari en un centre propi  
• Tenir superat o matriculat un mínim del 40% dels crèdits del màster   |
• Acreditar un nivell C1 de català i un nivell B2 d'anglès             |
• Comptar amb certificat digital (com l'idCAT) per a la signatura

Com sol·licitar una plaça?

El procés de selecció es gestiona de manera centralitzada a través de la Seu electrònica de la UPC. Les persones interessades disposen d'un termini de 15 dies naturals des de la publicació de les ofertes per tramitar la sol·licitud.

Durant la inscripció es pot triar un màxim de tres opcions segons la seva prioritat, aportant la documentació acadèmica i els certificats d'idiomes requerits. Un cop tancat el termini, es publica una llista prioritzada amb les candidatures segons els criteris d'avaluació de la convocatòria.

Materials locals i arquitectura regenerativa: com es re-construeix la Barcelona del futur?

La tradició constructiva de Barcelona i les solucions de futur per a la sostenibilitat urbana es donen la mà en el cicle divulgatiu "Materials locals per a l'arquitectura regenerativa", organitzat per la comunitat acadèmica i investigadora de l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB).

Aquesta iniciativa s'emmarca en la programació oficial de Barcelona 2026 Capital Mundial de l'Arquitectura (distinció atorgada per la UNESCO i la Unió Internacional d'Arquitectes) i proposa un viatge tàctil i reflexiu pel codi genètic dels materials que han edificat la capital catalana.

Del llegat històric a la innovació sostinguda

El programa examina com la pedra, la calç, la terra o la fusta no són només elements del passat arquitectònic, sinó eines tecnològiques del present per fer front a la crisi climàtica, reduir l'empremta de carboni i avançar cap a un model d'edificació circular.

L'itinerari analitza l'evolució urbana de Barcelona a través de tres districtes clau:

• Ciutat Vella: El passat fundacional i les tècniques manuals històriques.

• L'Eixample: L'expansió urbana i l'ús de conglomerants i esgrafiats.

• Sant Martí: La innovació contemporània, la prefabricació i la construcció industrialitzada amb fusta i fibra.

Una proposta híbrida: exposició, tallers i visites guiades

El cicle combina diferents formats participatius per apropar la matèria a la ciutadania i als professionals del sector:

1. Exposició itinerant "Materials de Barcelona"

Una mostra que recull peces de diferents formats, mides i composicions seleccionades per l'equip docent i investigador de l'EPSEB. Permet tocar i experimentar directament amb els materials per comprendre'n la versatilitat.

• Inauguració a l'EPSEB: 4 de novembre a les 13:00 h.

• Dates de visita: Es pot visitar a la seu de l'escola fins al 10 de desembre.

2. Tallers pràctics d'experimentació

Sessions de treball pràctic centrades en la manipulació i el coneixement tècnic de matèries naturals:

• Eixample: Conglomerants hidràulics i esgrafiats (dissabte 31 d'octubre).

• Ciutat Vella: Matèria terra i matèria pedra (dissabte 7 de novembre).

• Sant Martí: Terra, fibres i construcció amb fusta (dissabte 21 de novembre).

3. Visites guiades per la ciutat

Recorreguts sobre el terreny per observar l'aplicació dels materials en l'entorn urbà real:

• Itinerari Ciutat Vella: Diumenge 1 de novembre.

• Itinerari Eixample: Diumenge 14 de novembre.

• Itinerari Sant Martí: Diumenge 22 de novembre.

Lideratge acadèmic i investigació

El cicle està coordinat per Amanda Rivera Vidal, professora del grau en Arquitectura Tècnica i Edificació i integrant del Laboratori de Materials de l'EPSEB, juntament amb un comitè científic i equip tècnic multidisciplinari format per docents i investigadores de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Podeu consultar tots els detalls, horaris actualitzats i la informació completa de l'esdeveniment a la notícia oficial de l'EPSEB.

La comunitat DCA-Ciberseguretat celebra la seva jornada anual en el marc del Barcelona Cybersecurity Congress

La seguretat digital i la gestió de riscos tecnològics es tornen cada vegada més determinants per a empreses i professionals de tots els sectors. Per abordar aquests reptes, la comunitat de ciberseguretat de la Digital Catalonia Alliance (DCA) organitza la seva trobada anual el proper 3 de novembre, de 15:30 h a 17:30 h. L'activitat tindrà lloc al recinto Gran Via (Hall 2, sala 2.1) coincidint amb el Barcelona Cybersecurity Congress.

Aquest esdeveniment representa una oportunitat clau per conèixer de primera mà noves eines tecnològiques, analitzar casos d'estudi reals sobre amenaces digitals i debatre sobre el paper de la confiança en la protecció de dades i sistemes.

Eixos principals i programa de la trobada

La sessió s'ha estructurat per oferir tant visions tècniques com reflexions estratègiques a través de diferents espais de presentació i debat:

• Presentació de solucions innovadores: Membres de la DCA mostraran aplicacions pràctiques i projectes recents relacionats amb la ciberseguretat i la tecnologia blockchain.

• Anàlisi d'atacs en directe: Es durà a terme una demostració pràctica per entendre com s'executa un ciberatac i quines són les vulnerabilitats més habituals.

• Taula rodona d'experts: Sota el títol Confiança sota pressió: quan la tecnologia no és suficient, especialistes dels àmbits de la ciberseguretat, la gestió de la regulació (compliance) i el blockchain intercanviaran perspectives sobre la seguretat digital integrada.

• Espai de networking: Al final de les intervencions s'obrirà un temps d'interacció per afavorir el contacte directe entre professionals, empreses i entitats del sector.

Informació pràctica i inscripcions

L'assistència és una bona ocasió per a perfils tècnics, responsables de seguretat de la informació i professionals interessats a ampliar la seva xarxa de contactes dins del teixit tecnològic català.

• Data i horari: Dimarts, 3 de novembre, de 15:30 h a 17:30 h.

• Ubicació: Barcelona Cybersecurity Congress (Fira de Barcelona - Gran Via, Hall 2, sala 2.1).

• Inscripció: Cal formalitzar el registre previ directament des de la pàgina oficial de l'esdeveniment a la DCA.

Barcelona com a node de mobilitat: reptes i futur del transport públic a Catalunya

El proper 2 de novembre de 2026, l’Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU) organitza la jornada «Barcelona, node de la mobilitat de Catalunya». L'esdeveniment tindrà lloc al recinte de Can Batlló (carrer de la Constitució, 19, Barcelona) i abordarà un debat clau per al territori: com concebre la capital no com el punt final de les línies de transport, sinó com un gran eix coordinador per on canalitzar els desplaçaments d'entrada, sortida i travessia.

La trobada reunirà representants institucionals, gerents d'infraestructures i operadors públics i privats per analitzar el funcionament del sistema i les opcions de millora a curt i mitjà termini.

Programa de la jornada

La matinal s'estructurarà al voltant de ponències, taules de debat i espais de diàleg enfocats en la coordinació intermodal:

• 10.00 h – Obertura institucional

  Inauguració a càrrec de Mar Molina, presidenta de l'AMTU, i Laia Bonet, primera tinenta d'Alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona.

• 10.15 h – Conferència inaugural

  Ricard Font, director general de BIMSA i gerent de Mobilitat, Infraestructures i Obres de l'Ajuntament de Barcelona, oferirà una visió analítica sobre la situació actual del sector.

• 10.40 h – Debat central: Una xarxa, molts operadors

  Taula rodona moderada per la periodista Rita Marzoa on es debattrà com aconseguir la integració efectiva del transport públic. Comptarà amb la participació de:

  • Carles Garcia (President de la PTP)

  • Xavier Sanyer (Director de l'Àrea de Mobilitat de l'ATM)

  • Laia Vilalta (Cap de secció de Gestió i Control de contractes de Transport Públic de l'AMB)

  • Oriol Juncadella (Director d'FGC Operadora)

  • Ramon Sagalés (Vicepresident de la FECAV)

• 11.30 h – Diàleg sobre la millora de la intermodalitat

  Espai de reflexió compartit entre Susi López, directora general de Transports i Mobilitat de la Generalitat, i Lídia Torres, directora de Serveis de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona, centrat en accions concretes per als pròxims cinc anys.

• 11.50 h – Conclusions i cloenda

  Tancament de la jornada a càrrec de Mar Molina.

• 12.00 h – Cerimònia dels Premis MobiliCat

  Lliurament dels guardons dedicats a la mobilitat sostenible, acte presidit per la consellera Sílvia Paneque.

Com participar-hi

Si t'interessa el futur de la mobilitat, la gestió de les infraestructures i la connexió del transport públic al territori, pots inscriure't prèviament a l'esdeveniment a través del formulari d'inscripció oficial.