Mussola

L'Observatori de la Indústria del Departament d'Empresa i Treball ha publicat l'Informe anual sobre la indústria a Catalunya 2025

. Com a professionals de l'orientació i l'anàlisi laboral, aquests informes són una eina imprescindible per entendre cap a on va la nostra economia, on es crearan els llocs de treball del futur i quines competències haurem d'acompanyar i desenvolupar en les persones usuàries.

A continuació, resumim les dades més rellevants del document i analitzem quina lectura en podem fer des de la perspectiva de l'ocupació i el desenvolupament professional.

1. Context econòmic: Crescuda sostinguda però a un ritme més moderat

L'economia catalana va tancar el 2025 amb un increment del PIB del 2,7%, mostrant una lleugera desacceleració respecte al 2024 (3,9%), però mantenint-se molt per sobre de la mitjana de la zona euro (1,4%).

Dins d'aquest marc global:

El Valor Afegit Brut (VAB) industrial va créixer un 1,5% (i un 1,7% en la indústria manufacturera).
Aquesta moderació s'explica principalment pel refredament de les grans economies industrials europees (Alemanya, França i Itàlia), que són els principals socis comercials de Catalunya.
Perspectiva de llarg termini: Malgrat aquesta desaceleració puntual, la indústria catalana acumula un creixement del 17,8% des del 2020, superant clarament Espanya (12,2%) i la zona euro (9,0%), demostrant una elevada resiliència i capacitat de recuperació postpandèmia.
La "Nova Indústria": Tot i que la indústria estricta representa el 18,8% del VAB català, si s'hi sumen els serveis avançats a la producció (R+D, disseny, consultoria tècnica, digitalització, etc.), el pes d'aquest ecosistema arriba a suposar el 50% de l'economia catalana.

2. Mercat de treball industrial: Màxims històrics d'afiliació i menys atur

La gran notícia de l'informe per al sector de l'orientació laboral és el comportament del mercat de treball industrial:

Màxim històric d'afiliació: L'ocupació industrial va créixer un 0,8%, assolint les 506.900 afiliacions a la Seguretat Social en mitjana anual (i superant les 510.000 al novembre de 2025), la xifra més alta de la sèrie des de 2010.
Mínims històrics d'atur: L'atur registrat a la indústria es va reduir un 5,6%, situant-se en 33.463 persones (amb el mínim històric de 32.578 persones registrat el juny).
Ocupació de qualitat: La indústria continua sent un pilar de la cohesió social i l'estabilitat:
- Temporalitat en mínims: La taxa de temporalitat es va reduir fins al 6,3% (davant de l'11,7% del conjunt de l'economia), afavorida per l'impacte de la Reforma Laboral de 2022.
- Salaris superiors: El cost salarial per hora efectiva es va mantenir estable en termes reals en 22,1 €/hora, un 10% superior a la mitjana econòmica catalana (20,1 €/hora).

3. Dinàmiques sectorials: Polarització i transformació estructural

L'Index de Producció Industrial (IPI) va augmentar un 0,7% el 2025, reflectint un procés clar de reconversió:

Sectors en expansió (creixement de producció i llocs de treball): Destaquen el sector farmacèutic (IPI +6,0%, afiliacions +3,9%) i els productes informàtics i electrònics (IPI +4,1%, afiliacions +3,2%). També la gestió d'aigües i residus (+5,8% en afiliació) per l'impuls de l'economia circular.
Sectors tradicionals en adaptació o davallada: Branques intensives en mà d'obra com la confecció (IPI -21,3%), el cuir i calçat (-14,8%), la metal·lúrgia (-3,3%) i l'automoció (-3,6% en afiliacions) van patir ajustos degut a la competència internacional, els costos energètics i la transició cap al vehicle elèctric.

4. Els grans reptes: On hem de posar l'atenció des de l'orientació professional?

L'informe posa el dedal a la llaga en tres aspectes crítics per a la competitivitat futura de la nostra indústria:

A) El desajust de qualificacions i la manca de perfils tècnics (FP)

El 35,6% de les empreses industrials asseguren que la manca de perfils qualificats limita la seva activitat (davant del 5,6% el 2013).

Existeix un dèficit estructural de qualificacions intermèdies: Només el 22,3% dels ocupats industrials tenen estudis secundaris de 2a etapa (Batxillerat o CFGM), davant del 47,4% de la zona euro.
Per contra, un 48,0% dels ocupats tenen estudis superiors (universitat o CFGS).
Lliçó per a l'orientació: Cal continuar prestant especial atenció a la promocionar la Formació Professional (FP) de Grau Mitjà i Superior en branques tècniques i industrials, ja que les empreses tenen dificultats reals per cobrir aquests perfils operatius i de gestió intermèdia.

B) La bretxa de gènere

La presència femenina a la indústria va assolir el 33,7% el 2025, la xifra més alta de la sèrie històrica (i per sobre del 28,4% d'Espanya). Tanmateix, encara es troba lluny del 46,9% registrat al conjunt de l'economia. Fomentar les vocacions STEM i industrials entre les dones continua sent una assignatura pendent i una oportunitat clau per pal·liar la manca de talent.

C) Sostenibilitat i Transició Energètica

La indústria catalana és capdavantera en la descarbonització: des de 1990 ha reduït un 27% les seves emissions de GEH (enfront de l'1% del conjunt de l'economia) i ha multiplicat per sis l'ús d'energies renovables des de l'any 2000. A més, més del 81,7% dels residus industrials ja es valoritzen. Això implica una creixent demanda de competències verdes (green skills) en tots els sectors industrials.

Conclusió: La indústria com a motor d'oportunitats

L'Informe 2025 ens mostra una indústria catalana sòlida, altament internacionalitzada (superant els 100.000 milions d'euros en exportacions per tercer any consecutiu) i que genera ocupació de qualitat, però que afronta reptes importants en productivitat, dimensió empresarial, innovació i transformació tecnològica.

Com a orientadors/es i analistes del teixit productiu, la nostra tasca passa per connectar les necessitats de les empreses (que busquen perfils tècnics, qualificats i adaptats a la doble transició digital i ecològica) amb les trajectòries de les persones, posant especial èmfasi en el valor estratègic de la Formació Professional i la capacitat d'aprenentatge continu.

Font de les dades: "Informe anual sobre la indústria a Catalunya 2025", Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Treball (Observatori de la Indústria, juny 2026).

El sector agroalimentari es troba en un moment de canvi profund. Els reptes de la sostenibilitat, el canvi climàtic, la necessitat d'optimitzar recursos com l'aigua i la digitalització exigeixen respostes innovadores i basades en la ciència. En aquest context neix AgrotechUPC, una iniciativa estratègica que actua com la «finestra única» de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per connectar tot el coneixement tecnològic de la universitat amb el sector agroalimentari.

Però, què fa exactament AgrotechUPC i quines activitats porta a terme? Ho desglossem a continuació.

Què és AgrotechUPC?

AgrotechUPC és un centre de recerca (acreditat amb el segell TECNIO) que aglutina l'expertesa de més de 80 investigadors i 27 grups de recerca de la UPC.

El seu objectiu principal és afavorir la transformació i modernització del sector mitjançant la transferència tecnològica, la recerca aplicada i la formació. Actua com a pont directament entre la recerca universitària i les necessitats reals del sector: des de cooperatives, petits productors i empreses agroalimentàries fins a institucions i administracions públiques.

Quines activitats i projectes realitza?

AgrotechUPC desenvolupa activitats transversals en diversos àmbits per donar solucions sostenibles i d'impacte social positiu:

1. Digitalització i gestió intel·ligent de dades

Un dels pilars d'AgrotechUPC és la digitalització del camp. Treballa en iniciatives per aplicar tecnologies digitals avançades i la gestió intel·ligent de dades al sector agrícola, com ara:

Desenvolupament d'eines de gestió per a cooperatives i petits productors: projectes com PRIORI.DAT (al Priorat) o AGROCLAU impulsen la gestió eficient i l'agricultura regenerativa mitjançant dades.
Estacions agroclimàtiques d'accés obert i baix cost: creació d'eines accessibles per a escoles, cooperatives i petita pagesia per monitorar el clima i optimitzar els conreus.
Viticultura de precisió: projectes d'àmbit transfronterer (com VINNEA) per aplicar IA i sensors al sector vitivinícola.

2. Infraestructures i Living Labs

AgrotechUPC posa a disposició del sector espais i proves d'assaig reals per testejar noves solucions abans de la seva implementació al mercat:

Agròpolis: un espai d'experimentació agrícola i tecnològica situat al Campus del Baix Llobregat (Castelldefels).
Airgilab: espai d'innovació adaptat a la recerca tecnològica aplicada.
Circa UPC: iniciatives centrades en la bioeconomia circular i la valorització de residus.

3. Bioeconomia circular i sostenibilitat ambiental

La recerca d'AgrotechUPC aborda directament la sostenibilitat i la reducció de l'impacte ambiental. Un exemple d'això és la participació en projectes europeus com LIFE ABATE, enfocat a reduir compostos orgànics volàtils a les plantes de tractament de residus i a valoritzar el carboni.

4. Transferència de coneixement, jornades i formació

Més enllà de la recerca de laboratori, AgrotechUPC té un fort compromís amb la comunitat i la ciència ciutadana:

Jornades de portes obertes i trobades sectorials: organització d'esdeveniments a Agròpolis on es connecta el sector privat amb els investigadors.
Xerrades i jocs de taula/debats: activitats pràctiques sobre com fer viable un projecte agrari o ramader, experiències reals d'agricultura regenerativa i l'ús de la tecnologia al servei del territori.

Per què és clau per al futur del sector?

AgrotechUPC permet que la tecnologia de punta (drones, sensors, intel·ligència artificial, gestió eficient de l'aigua, economia circular) no es quedi a la universitat, sinó que arribi directament al camp i a les indústries agroalimentàries. D'aquesta manera, es garanteix un model de producció més resilient, competitiu i sostenible davant els reptes globals.

ℹ️ Vols saber-ne més o col·laborar amb ells? Pots consultar tots els seus projectes i grups de recerca directament al seu web oficial: agrotech.upc.edu/ca.