Oferta pública 05/08/2026

 

Ajuntament de Barcelona - Barcelona de Serveis Municipals, SA

1 plaça de Cap d'Àrea de Transformació i Desenvolupament d'Aparcaments


Consell Comarcal de les Garrigues

1 plaça de Tècnic en Educació ambiental


Consell Comarcal del Baix Penedès

4 places de Tècnic de Medi Ambient


Consell Comarcal del Maresme

1 plaça d'Enginyer superior


Generalitat de Catalunya - Agència Catalana de l'Aigua (ACA)

1 plaça de Tècnic superior a la Divisió de Recursos (Abrera) (Grup professional 6)


Generalitat de Catalunya - Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació

1 plaça de Tècnic d'informació i documentació (analista de dades quantitatives)


Generalitat de Catalunya - Departament de Salut

2 places de Titulat superior en salut pública al Servei de Sistemes de Monitoratge i Declaració de Vigilància de la Salut Pública (Barcelona)


Generalitat de Catalunya - Departament de Salut

2 places de Titulat superior en salut pública al Servei de Vigilància Epidemiològica i Resposta a Emergències de Salut Pública (Girona)


Generalitat de Catalunya - Departament de Salut

1 plaça de Diplomat en salut pública al Servei de Promoció de la Salut de la Subdirecció Regional a la Catalunya Central (Manresa)


Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

1 plaça d'Ajudant de recerca al grup de recerca AIWELL (temporal)

Radiografia del mercat laboral de l'Enginyeria a Espanya: Creixement, escletxa de gènere i reptes de futur

El sector de l'enginyeria continua sent un dels motors fonamentals de la competitivitat, la innovació i la transformació tecnològica de l'economia. Però, quina és la situació real dels seus professionals avui dia? L'últim informe publicat per Randstad Research (juny de 2026) ofereix una radiografia detallada de la professió a Espanya basada en dades oficials de la Encuesta de Población Activa (EPA) i del Ministerio de Trabajo y Economía Social.

A continuació, analitzem els titulars més destacats, les tendències de fons i els reptes que afronta el col·lectiu d'enginyers i enginyeres.

1. Més de 396.000 professionals i un creixement sostingut

L'ocupació en l'enginyeria mostra una salut d'acer i manté una línia ascendent. Durant el primer trimestre de 2026, Espanya comptava amb 396.343 enginyers i enginyeres ocupats, el que suposa un increment interanual del 2,4% (gairebé 9.000 professionals més que un any enrere).

Dins d'aquesta xifra global, cal diferenciar dos grans perfils:

  • Enginyers/es superiors: Representen el nucli majoritari, un 79,1% del total (313.447 ocupats), amb un creixement interanual del 2,4%.

  • Enginyers/es tècnics/ques: Agrupen el 20,9% restant (82.896 ocupats), creixent a un ritme similar del 2,3%.

En termes globals, aproximadament 1,8 de cada 100 treballadors a Espanya pertany al sector de l'enginyeria.

2. La bretxa de gènere: Una assignatura pendent amb excepcions cridaneres

Malgrat els esforços en l'àmbit de la promoció de les vocacions STEM, l'enginyeria manté una presència masculina predominant. Les dones representen el 21,2% del total d'ocupats (uns 84.000 professionals), una xifra que queda molt lluny de la mitjana del mercat laboral espanyol, on el treball femení arriba al 46,4%.

Aquesta bretxa s'observa de manera similar entre enginyeries superiors (22,2% de dones) i tècniques (17,6%). No obstant això, la distribució canvia radicalment segons l'especialitat:

  • Especialitats amb majoria femenina: Destaquen l'Enginyeria Química (53,3% de dones), l'Enginyeria Ambiental (53,9%) i l'Enginyeria Tècnica Química (59,1%).

  • Especialitats amb menor presència femenina: A l'extrem oposat trobem branques com l'Enginyeria Mecànica, on la presència de dones és de tan sols el 14,5%.

3. Relleu generacional: Dos perfils a dues velocitats

L'anàlisi de l'edat revela un contrast molt interessant entre les diferents categories d'enginyeria:

  • Els enginyers superiors tenen un perfil jove i dinàmic: el 60,5% es concentra entre els 25 i els 44 anys. A més, el franja de 25 a 34 anys és la que més creix (+10,1% interanual), impulsada especialment per la demanda en telecomunicacions, electricitat i electrònica.

  • En canvi, els enginyers tècnics afronten un repte clar de relleu generacional: el 59,1% dels seus ocupats té més de 45 anys (i un 40% supera els 55 anys).

Aquesta pauta suggereix que les noves generacions s'estan orientant de manera aclaparadora cap a titulacions superiors o de grau màster, mentre les titulacions tècniques tradicionals experimenten un envelliment progressiu de les seves plantilles.

4. Estabilitat contractual i poca estacionalitat

Si hi ha un tret distintiu del mercat laboral de l'enginyeria és l'alta qualitat i estabilitat de l'ocupació:

  • Taxa de salarització: El 93,4% dels enginyers treballa com a assalariat, davant del 85% de la mitjana nacional. Només un 6,5% és treballador per compte propi (autònom).

  • Contractes indefinits: Dels assalariats, el 93,4% té un contracte indefinit.

  • Residualitat del contracte fix-discontinu: A diferència d'altres sectors on la reforma laboral ha multiplicat aquesta figura, en l'enginyeria representa menys de l'1% dels contractes, reflectint l'absència d'estacionalitat en la professió.

A l'atur registrat, tot i haver-hi certs repunts puntuals en determinades especialitats industrials o aeronàutiques tècniques, les xifres absolutes continuen sent molt baixes en comparació amb altres sectors econòmics.

5. D'on provenen les oportunitats? Sectors i concentració regional

On treballen els enginyers?

El sector de serveis tècnics és el gran ocupador de la professió:

  1. Serveis tècnics d'arquitectura i enginyeria (CNAE 711): Concentra el 18,7% del total d'ocupats (més de 74.000 professionals).

  2. Producció, transport i distribució d'energia elèctrica (CNAE 351): Agrupa el 5,0%.

  3. Construcció d'edificis i instal·lacions (CNAE 410 / 432): Sumen entre ambdues prop de l'8% de l'ocupació.

  4. Indústria d'automoció, aeronàutica i maquinària: Mantenen una presència clau en el teixit industrial.

Concentració geogràfica

L'activitat es concentra de manera molt marcada a 5 Comunitats Autònomes, que sumen el 72,9% de tots els enginyers del país:

  • Comunitat de Madrid: Lidera amb el 25,2% dels enginyers (més de 102.000 ocupats).

  • Catalunya: Ocupa la segona posició amb el 19,6% (prop de 79.500 enginyers/es).

  • Andalusia (10,2%), Comunitat Valenciana (9,0%) i País Basc (8,9%) completen el grup capdavanter.

Tanmateix, si analitzem el pes de l'enginyeria sobre el total de l'ocupació autonòmica, el País Basc lidera la classificació amb un 3,6% de la seva població ocupada dedicada a l'enginyeria, seguit de Madrid (2,9%), Navarra (2,8%) i Cantàbria (2,5%). Catalunya es situa en el 2,0%.

6. Mirant al futur (2030): La revolució tecnològica i la transició verda

L'informe conclou amb una mirada cap a la pròxima dècada basada en projeccions del World Economic Forum (WEF). Les branques d'enginyeria que registraran un major creixement net de cara al 2030 estan directament vinculades a dos grans vectors de canvi:

  1. Digitalització avançada i FinTech: Els rols d'Ingenieros FinTech (+118%), juntament amb els especialistes en Big Data, Intel·ligència Artificial i Machine Learning, seran els de més ràpida expansió.

  2. Sostenibilitat i transició energètica: Destaca el fort creixement previst per als Enginyers Ambientals (+67%) i els Enginyers d'Energies Renovables (+56%).

Conclusió

L'informe de Randstad Research confirma que l'enginyeria a Espanya gaudeix d'unaposició privilegiada en termes d'estabilitat i oportunitats laborals. No obstant això, el sector té davant seu dos reptes estratègics urgents: atraure més talent femení per reduir una escletxa històrica i garantir el relleu generacional en les tecnologies i especialitats tècniques clàssiques.

Aquells professionals que sàpiguen hibridar les seves competències tècniques tradicionals amb les eines digitals de darrera generació i la gestió de la sostenibilitat seran, sens dubte, els perfils més cobejats dels pròxims anys.

Descarrega l'informe; mercado de trabajo en la ocupación de ingeniero | 2026.

Barcelona Supercomputing Center: El cor de la supercomputació europea i una guia per fer-hi carrera

Quan pensem en els grans motors d'innovació i recerca a Europa, un dels primers nom que ha de venir al cap és el Barcelona Supercomputing Center - Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS). Amb la seu central situada a Barcelona i acollint el supercomputador MareNostrum 5 —un dels més potents del món—, aquest centre de referència internacional és molt més que un conjunt de servidors d'última generació: és un ecosistema on la ciència de frontera i el talent humà es troben per resoldre els grans reptes de la societat.

Quina és l'activitat principal del BSC?

L'objectiu central del BSC és doble: desenvolupar investigació de classe mundial en ciències de la computació i supercomputació, i oferir serveis de supercomputació a la comunitat científica i a la indústria.

L'activitat investigadora del centre s'organitza en quatre grans àrees de coneixement:

  1. Ciències de la Computació (Computer Sciences): Investigació en l'arquitectura dels supercomputadors, sistemes operatius, eines de programació, intel·ligència artificial i processadors d'alt rendiment (HPC).

  2. Ciències de la Vida (Life Sciences): Aplicació de la supercomputació a la genòmica, la medicina personalitzada, el descobriment de nous fàrmacs i la simulació de processos biològics complexos.

  3. Ciències de la Terra (Earth Sciences): Modelització del canvi climàtic, predicció meteorològica d'alta resolució, qualitat de l'aire i estudi dels fenòmens naturals per millorar la sostenibilitat del planeta.

  4. Aplicacions Computacionals en Ciència i Enginyeria (CASE): Desenvolupament de eines de simulació per a sectors com l'aeronàutica, l'energia, la fusió nuclear o la mecànica de fluids.

Gràcies a aquesta visió multidisciplinària, el BSC participa en centenars de projectes d'investigació nacionals i europeus (com els programes Horizon Europe), col·laborant directament amb universitats, centres de recerca i multinacionals de primer nivell.

Quines oportunitats laborals ofereix el BSC?

Amb un equip en creixement constant format per més de 1.000 professionals de desenes de nacionalitats diferents, el BSC constitueix un entorn de treball altament internacional, dinàmic i divers.

Les opcions per desenvolupar-hi una carrera professional s'estenen a diversos tipus de perfils:

1. Perfils d'Investigació i Recerca (Research)

Des de personal investigador en formació (predoctoral) fins a investigadors consolidats (Senior Researchers i Group Leaders). El centre ofereix un entorn idoni per a doctors i graduats en Física, Matemàtiques, Biologia Computacional, Enginyeria Informàtica o Ciències Ambientals que vulguin liderar projectes d'impacte global.

2. Enginyeria i Desenvolupament Tecnològic (HPC & Software)

La infraestructura d'un supercomputador requereix un equip tècnic de primer nivell. Hi tenen cabuda enginyers/es de programari, administradors/es de sistemes HPC, especialistes en dades (Data Scientists / Data Engineers), desenvolupadors d'IA i experts en ciberseguretat.

3. Gestió de Projectes i Transferència de Tecnologia

El BSC compta amb estructures de suport clau per a la gestió de projectes europeus, la transferència de coneixement a la indústria (tech transfer), la comunicació científica, la gestió del talent i els recursos humans, i el suport administratiu i jurídic.

4. Estudiants i Programes de Beques (Fellowships)

El centre promou contínuament programes de pràctiques (internships), beques doctorals i postdoctorals (com les opcions Severo Ochoa o les accions Marie Skłodowska-Curie), esdevenint un trampolí excel·lent per a joves talents.

Per què és un entorn atractiu per treballar-hi?

  • Entorn de treball multicultural: Treballar colze a colze amb experts de més de 50 països.

  • Impacte real: Participar en projectes que impacten directament en la salut pública, el clima i la tecnologia del futur.

  • Pla de carrera i formació continuada: Accés a cursos especialitzats en HPC, programació avançada i competències transversals.

  • Igualtat i flexibilitat: Polítiques actives de diversitat, equitat de gènere i condicions de treball flexibles.

I si vols explorar les convocatòries obertes en temps real, pots consultar la seva secció d'oportunitats a la pàgina oficial d'ocupació del BSC.

Com la neuroarquitectura millora la vida a les residències: els resultats del projecte HabitatCare

Com influeix la llum, l'acústica o la distribució d'un espai en l'estat d'ànim i la salut de les persones grans? La resposta és clara: l'entorn on vivim condiciona directament el nostre benestar cognitiu, emocional i social. Per demostrar-ho amb dades i evidència científica, WeMind Cluster i AMBIT Cluster han presentat els resultats finals del projecte HabitatCare: Neuroarquitectura i Envelliment Actiu.

Mitjançant una jornada en línia, es van donar a conèixer les conclusions d'aquesta iniciativa d'innovació col·laborativa que combina neuroarquitectura, tecnologia no invasiva i cocreació per transformar els entorns assistencials.

Diseñar a partir de l'evidència i de l'experiència humana

El projecte HabitatCare ha partit d'una premisa fonamental: adaptar els espais assistencials a les necessitats reals dels seus usuaris per promoure l'autonomia, la seguretat i la qualitat de vida de la gent gran.

Per aconseguir-ho, s'ha dut a terme un projecte pilot a la residencia Residencial Palau, on s'ha combinat l'avaluació de dades quantitatives (mitjançant sensors i monitors ambientals) amb la percepció directa de les persones que habiten i treballen al centre.

Eines de participació i cocreació

Un dels trets més innovadors d'HabitatCare ha estat la participació activa de residents, familiars i equips professionals a través d'eines com:

  • Mapes cognitius: Per comprendre com perceben els espais i on se senten més còmodes o desorientats.

  • Resident Journeys: Per analitzar les rutines diàries i identificar zones que generen tranquil·litat o, per contra, estrès i confusió.

Aquesta metodologia ha après a «escoltar» les necessitats no expressades verbalment però reflectides en les sensacions i la conducta quotidiana dels usuaris.

Resultats clau: Espais més calmats, sans i funcionals

Les intervencions realitzades a Residencial Palau han permès validar millores concretes en l'experiència dels residents i en la qualitat ambiental del centre:

  1. Major sensació de calma i funcionalitat: Es va registrar un increment notable de la tranquil·litat a les àrees redissenyades i una millor delimitació de les zones dedicades al descans, el joc i les activitats en grup.

  2. Entorns menys saturats i més saludables: Es van reduir els nivells de saturació sensorial i es van millorar tant el confort acústic com la qualitat de l'aire. A més, el nou mobiliari utilitzat va permetre disminuir la presència de compostos orgànics volàtils (COVs) i formaldehid.

  3. Monitoratge per a la presa de decisions basada en dades: El seguiment ambiental continuat va posar de manifest la importància d'ajustar i reforçar la ventilació de l'edifici en moments d'alta ocupació o durant l'estiu, demostrant l'efectivitat de la tecnologia per anticipar-se als riscos.

Innovació col·laborativa i multidisciplinària

Transformar un entorn assistencial requereix la conjunció de múltiples disciplines. HabitatCare ha reunit un ecosistema integrat per especialistes en arquitectura, salut mental, neurotecnologia, il·luminació, biofília i anàlisi de la conducta.

El projecte ha estat coordinat per WeMind Cluster en col·laboració amb AMBIT Cluster, Ahead Barcelona Healthcare Architecture, Residencial Palau, Starlab Barcelona, CitySens, The Multisensory Makers, Emogg i Marta Ribas Escolà. Així mateix, ha comptat amb el suport i la cofinançament d'ACCIÓ (Agència per a la Competitivitat de l'Empresa de la Generalitat de Catalunya).

Un model d'innovació transferible i de futur

HabitatCare demostra que el disseny d'espais no ha de respondre únicament a criteris estètics o funcionalitats bàsiques, sinó a criteris científics i de salut integral. Tot i que l'arquitectura no pot curar malalties, sí que pot oferir la dignitat, l'autonomia i la calma necessàries per viure millor.

El coneixement i la metodologia desenvolupats en aquest pilot es configuren com un model escalable i transferible a altres residències i centres del sector assistencial.

T'has perdut la presentació?

Si no vas poder assistir a la jornada o vols aprofundir en tots els detalls tècnics i les conclusions del projecte, pots recuperar la gravació completa del seminar a la pàgina oficial del WeMind Cluster.

Oferta pública 04/08/2026

 

Ajuntament de Castelldefels

1 plaça de Tècnic mitjà de medi ambient i espai verd


Ajuntament de Girona

1 plaça d'Enginyer de camins, canals i ports


Consell Comarcal de la Selva

Borsa de treball de places d'Enginyer tècnic


Consell Comarcal de l'Alt Camp

Borsa de treball de places d'Enginyer (ampliació)


Consell Comarcal del Baix Penedès

4 places de Tècnic de Medi Ambient


Consell Comarcal del Segrià

Borsa de treball de places de Tècnic Superior Arquitecte

Empoderament, talent i xarxa femenina: Obre la convocatòria del Programa de Mentoria M2m per a Dones Politècniques (2026-2027)

Superar el sostre de vidre, guanyar seguretat i autoconfiança, i obrir-se pas en sectors altament masculinitzats com l'enginyeria, la tecnologia o l'arquitectura són reptes reals que moltes dones afronten en iniciar o consolidar la seva carrera. Però no cal fer aquest camí en solitari.

Organitzat pel Club de Dones Politècniques d'UPC Alumni, torna una nova edició del Programa de Mentoria M2m (Mentora a Mentorada). Una iniciativa reconeguda que connecta la trajectòria de dones politècniques sènior amb el talent jove de noves generacions.

Què és el Programa M2m?

El Programa M2m és un espai d'aprenentatge, creixement professional i empoderament personal dissenyat específicament per a estudiantes d'últims cursos, màster, doctorat o recent titulades de la UPC (mentorades) i dones professionals amb una àmplia trajectòria en l'àmbit politècnic (mentores).

A través d'un acompanyament personalitzat, cada parella M2m treballa objectius clau per impulsar la promoció professional, desenvolupar soft skills i trencar les barreres o biaixos que sovint afecten les dones en el mercat de treball.

Per què participar-hi?

Si vols ser Mentorada (m):

  • Models de referència (Role models): Rebràs la guia i l'experiència d'una dona politècnica que ja ha recorregut el camí i entén de primera mà els reptes de la teva professió.

  • Autoconfiança i empoderament: Milloraràs la teva seguretat en la presa de decisions, en la negociació i en la planificació de la teva carrera.

  • Xarxa de suport femení: T'integrarás en un entorn col·laboratiu de dones directives, investigadores, empresàries i tecnòlogues.

  • Estratègies per al futur: Treballaràs en un pla d'acció adaptat als teus objectius professionals i personals.

Si vols ser Mentora (M):

  • Generar impacte i retorn: Rebutjaràs el sostre de vidre ajudant i acompanyant les joves politècniques a desenvolupar el seu màxim potencial.

  • Lideratge i escolta activa: Un exercici excel·lent per consolidar habilitats de mentoria, gestió de persones i direcció.

  • Connectar amb el futur: T'acostaràs a les visions, idees i noves perspectives de les joves que acaben d'incorporar-se al sector.

Com funciona la nova convocatòria?

L'M2m es desenvolupa al llarg de tot el curs acadèmic:

  1. Trobades individuals: Mentora i mentorada fixen sessions mensuals (presencials o en línia) segons la seva disponibilitat.

  2. Sessions grupals i formacions: Trobades de networking i formacions en competències clau per a Dones STEAM.

  3. Matching personalitzat: L'equip del Club de Dones Politècniques fa l'emparellament tenint en compte els perfils, interessos i metes de cada participant.

Inscripcions obertes per al curs 2026-2027

Tant si estàs a punt de fer el salt al món laboral com si vols compartir la teva trajectòria i esdevenir un referent, el Programa de Mentoria M2m té un lloc per a tu.

Tota la informació sobre els requisits, el calendari de sessions i els formularis d'inscripció estan disponibles al web d'UPC Alumni:

👉 Inscriu-te al Programa de Mentoria M2m 2026-2027 - Club de Dones Politècniques

Juntes fem créixer el talent femení a la tecnologia, la ciència i la gestió.

Entrada destacada

Properes activitats UPC Alumni. Serveis gratuïts per a alumnat i alumni de la UPC

Entrevistes d'assessorament Reserva la teva cita En línia   Activitats UPC Alumni 19/05  Connectant Nodes: El networking com a motor de ...