Des de la perspectiva de l'orientació professional, analitzar aquestes dades és vital per entendre on es concentren les oportunitats reals d'inserció laboral i quines carències estructurals arrossega el sector.
Radiografia del creixement: Qui ocupa el sector?
El creixement interanual del 4,0% ve liderat principalment per l'augment de perfils operatius essencials:
Els peons de la construcció i de la mineria experimenten un fort repunt del 29,2%.
Els albañils i afines creixen un 13,7%, consolidant-se com el col·lectiu més nombrós amb prop de 396.000 professionals (un 27,9% del total de l'ocupació del sector).
Tanmateix, no totes les ocupacions evolucionen de la mateixa manera; perfils tècnics com els mecànics-instal·ladors de refrigeració i climatització han registrat descensos temporals importants en la comparativa anual, evidenciant la fluctuació constant segons la tipologia d'obra i la demanda tecnològica.
Els grans reptes estructurals: Bretxa de gènere i envelliment
Analitzar el mercat de treball des d'una vessant social ens obliga a posar el focus en dues assignatures pendents històriques:
La baixa presència femenina: La construcció continua sent un dels sectors amb major segregació de gènere. Només el 2,7% dels ocupats són dones (uns 38.600 enfront de gairebé 1,38 milions d'homes). Tot i que el creixement interanual femení s'ha situat en un 7,1%, el volum total porta anys estancat per sota de les 41.000 persones, mostrant que queda molt camí per recórrer en termes de conciliació, visibilització i trencaments de sostres de vidre en una professió altament masculinitzada.
L'envelliment de la plantilla i el relleu generacional: El gruix de la força laboral es concentra de manera aclaparadora en la franja de 35 a 54 anys, sent el tram de 45 a 54 anys el més nombrós (amb gairebé 450.000 professionals). La incorporació de talent jove (menors de 24 anys) continua sent insuficient per assegurar un relleu generacional fluid a mitjà termini, tot i que s'observen increments puntuals en determinats subsectors com el dels operaris més joves en paleteria o fusteria.
Professionalització i nivell d'estudis: El gran paradoxa
Un dels aspectes més cridaners de l'estudi de Randstad Research és l'anàlisi de la formació. Ens trobem davant d'un sector amb nivells molt moderats de professionalització formal: els estudis no professionals continuen sent majoritaris en la gran majoria d'ocupacions (arribant al 95,7% en treballadors del formigó i encofradors).
Excepcions a banda —com els delineants i dibuixants tècnics (amb un 70,6% de formació professional) o els electricistes i mecànics-instal·ladors—, la titulació reglada no sempre és el requisit d'entrada. Això no obstant, les dades mostren un creixement sostingut dels ocupats amb estudis professionals a l'alça en nínxols específics, fet que confirma que la complexitat tècnica de les noves edificacions (eficiència energètica, digitalització, instal·lacions complexes) demanarà cada cop més qualificació i certificació de competències.
Impacte geogràfic i tendències de contractació
Pel que fa a la distribució territorial, la concentració es manté en els motors econòmics tradicionals. Andalusia (18,0%), Catalunya (16,0%), Madrid (13,2%) i la Comunitat Valenciana (12,7%) aglutinen gairebé el 60% de l'ocupació en construcció a l'Estat. No obstant això, en termes relatius sobre el total de la població ocupada de cada territori, destaquen amb força zones com les Illes Balears (8,6%) o Castella-La Mancha i Extremadura (amb un 7,8% cadascuna).
En l'àmbit contractual, cal destacar un element positiu: 81 de cada 100 asalariats gaudeixen d'un contracte indefinit, reflectint un esforç important per l'estabilització laboral en comparació amb escenaris passats, tot i que la temporalitat encara afecta de manera notable a determinats perfils de suport com els peons o alguns subsectors d'acabats.
