L'orientació professional al llarg de la vida: la clau per navegar pel nou món del treball

Les transformacions globals estan canviant a un ritme accelerat la naturalesa del treball. La digitalització contínua, la transició cap a una economia verd, l'envelliment demogràfic i l'aparició de trajectòries professionals no lineals exigeixen un sistema d'orientació laboral adaptable, inclusiu i continu al llarg de tota la vida.

L'informe final elaborat per la xarxa de Serveis Públics d'Ocupació de la Unió Europea (PES Network) analitza com l'orientació professional contínua esdevé un pilar estratègic per a la resiliència del mercat de treball europeu i la inclusió social.

Un canvi de paradigma: del "treball primer" a la "carrera primer"

Tradicionalment, moltes polítiques d'activació ocupacional s'havien centrat en la col·locació ràpida a qualsevol lloc de treball disponible. Tanmateix, l'informe destaca un canvi fonamental cap al model Career-First (la carrera en primer lloc).

Aquest enfocament prioritza l'autonomia i la capacitat de decisió de la persona, buscant una integració laboral sostenible a llarg termini que s'alineï amb les seves competències, valors i circumstàncies personals. L'orientació deixa de ser una intervenció puntual en moments de desocupació per transformar-se en un procés d'acompanyament continu durant totes les etapes de la vida laboral.

Principals tendències i eines en els serveis públics d'ocupació

Els serveis públics d'ocupació (SPO) estan modernitzant les seves eines per donar resposta a la complexitat del mercat actual:

• Model d'atenció híbrid i multicanal: S'ha consolidat la combinació de plataformes digitals d'autoservei, eines d'autovaloració i xatbots amb l'assessorament individualitzat i presencial, reservant l'atenció humana més intensa per a casos complexos o col·lectius amb major vulnerabilitat.

• Desenvolupament de les competències de gestió de la carrera (CMS): Es promou que les persones adquireixin habilitats d'autoconneixement, presa de decisions i exploració del mercat per tal de gestionar amb autonomia les seves pròpies transicions.

• Intel·ligència de mercat i dades en temps real: L'ús d'analítica de dades i de la taxonomia europea ESCO permet anticipar necessitats de qualificació, identificar sectors en creixement i orientar envers opcions amb alt futur laboral.

• Comptes Individuals de Formació (ILA): Eines com el Compte Personnel de Formation a França o la seva implantació a Lituània faciliten el finançament personalitzat i de fàcil accés per a accions de millora de competències.

Respostes a les grans transicions del mercat de treball

L'estudi posa un èmfasi especial en com l'orientació contribueix a superar els reptes derivats de les transformacions estructurals:

1. Transició digital: Programes d'actualització de competències digitals bàsiques i avançades, diagnòstic de bretxes tecnològiques i suport adaptat per reduir la bretxa digital.

2. Transició verda: Integració de la sostenibilitat en la planificació professional, reconeixement de competències ecològiques i itineraris cap a llocs de treball en la nova economia baixa en carboni.

3. Inclusió demogràfica i social: Disseny d'intervencions específiques per a joves (mitjançant la Garantia Juvenil), treballadors de mitjana edat que busquen un canvi, sèniors que volen mantenir la seva ocupabilitat, i col·lectius en situació de vulnerabilitat.

Bones pràctiques destacades a Europa

L'informe recull casos d'èxit innovadors en diversos països europeus:

• Bèlgica (Cité des Métiers de Valònia): Aposta per la formació contínua i l'aprenentatge entre iguals dels orientadors per adaptar-se constantment a les noves realitats.

• Txèquia (Bilanční diagnostika): Ús d'eines diagnòstiques homologades i basades en evidència per avaluar competències i dissenyar itineraris personalitzats.

• Alemanya: Introducció de tecnologies immersives com les ulleres de realitat virtual ($360^\circ$) per a l'exploració d'entorns de treball i assistents d'IA.

• Lituània: Projectes d'aprenentatge intergeneracional on els joves ajuden a persones grans a millorar les seves habilitats digitals.

• Estònia i França: Integració de la formació digital i verda amb entorns d'atenció híbrida de gran abast.

Recomanacions clau per al futur

Per reforçar el paper de l'orientació al llarg de la vida, l'informe de la Comissió Europea suggereix diverses línies d'actuació prioritàries:

1. Consolidar l'orientació com un dret i funció central: Garantir un accés universal i gratuït reconegut en marcs legals i cartes de servei.

2. Invertir en la professionalització dels equips d'orientació: Millorar la formació contínua dels i de les professionals en competències digitals, interpretació de dades de mercat, diversitat i ètica.

3. Garantir un ús ètic de l'alta tecnologia i la IA: Assegurar la transparència en els algorismes de perfilat, la protecció de dades i, sobretot, mantenir la supervisió i el criteri humà.

4. Fortificar les aliances ecosistèmiques: Agilitzar la col·laboració entre els serveis públics d'ocupació, centres educatius, empreses, agents socials i entitats del tercer sector.

5. Establir sistemes d'avaluació de l'impacte: Desenvolupar indicadors homogenis a nivell europeu que mesurin el desenvolupament de les competències de gestió de la carrera i la sostenibilitat de la inserció.

L'orientació professional contínua es confirma com una eina imprescindible no només per a la millora de la d'ocupabilitat individual, sinó com un autèntic motor de cohesió social i d'adaptabilitat econòmica a tota Europa.

Oferta pública 27/10/2026

 

Ajuntament de Cubelles

Borsa de treball de places de Tècnic de medi ambient

Ajuntament de les Franqueses del Vallès

1 plaça de Tècnic mitjà per a l'impuls del Programa per l'adhesió a ACOPET i campanya anual de conscienciació ciutadana en l'àmbit del civisme i la tinença responsable d'animals de companyia

Ajuntament de Sant Celoni

1 plaça d'Arquitecte tècnic

Ajuntament de Sant Celoni

1 plaça d'Arquitecte

Centre de Visió per Computador (CVC)

1 plaça de Personal investigador en Patologia Computacional, IA Multimodal i Medicina de Precisió

Consorci del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF)

1 plaça de Tècnic de gestió de suport al desenvolupament de serveis científics i a la transparència del coneixement

Fundació Hospital Universitari Vall d'Hebron - Institut de Recerca (HUVH IR)

1 plaça de Clinical Trial Coordinator (Therapeutics and innovations in neuropediatrics)

Generalitat de Catalunya - Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

1 plaça de Diplomat enginyer tècnic agrícola al Serveis Territorials a Girona

Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC)

1 plaça d'Enginyer de laboratori de detectors visibles - Missió Arrakhis

Universitat de Vic (UVic)

1 plaça d'Especialista en projectes estratègics en l'àmbit de la recuperació i la circularitat de nutrients al Centre Tecnològic BETA

Universitat de Vic (UVic)

1 plaça d'Especialista en transferència de coneixement en l'àmbit de l'ecologia aplicada i el canvi global al Centre Tecnològic BETA

Universitat de Vic (UVic)

1 plaça d'Investigador Postdoc II en l'àmbit de Sistemes Agraris i Alimentaris Sostenibles al Centre Tecnològic BETA

L’agroalimentació catalana consolida el seu lideratge en un sector que supera els 598.000 ocupats a Espanya

L'ocupació en la indústria d'alimentació i begudes ha mostrat una dinàmica de creixement sostingut, impulsada principalment per la branca d'alimentació, mentre que la fabricació de begudes manté un comportament més estable. Segons l'informe sectorial publicat per Randstad Research corresponent al setembre de 2026, el sector ocupava 598.469 persones durant el segon trimestre de 2026, xifra que suposa un increment interanual de l'8,4%.

Evolució laboral i estructura per subsectors

El motor principal d'aquesta expansió laboral és la Indústria de l'alimentació (CNAE 10), que concentra el 89,1% de l'ocupació del sector (533.233 persones ocupades) i va registrar un creixement interanual del 10,5% en el T2 de 2026. En canvi, la Fabricació de begudes (CNAE 11) representa el 10,9% restant (65.236 ocupats) i va patir una caiguda interanual del 5,8% en el mateix període.

A nivell de subsectors específics, el procesat i conservació de carn (CNAE 101) lidera la generació d'ocupació amb el 22,6% del total sectorial (135.209 ocupats), seguit de la fabricació de productes de fleca i pastes alimentàries (CNAE 107), que aporta un 20,8% (124.264 ocupats).

Demografia laboral, contractació i absentisme

L'anàlisi de les dades del mercat laboral mostra certs reptes i característiques estructurals claus per a la gestió del talent:

• Perfil demogràfic i bretxa de gènere: El sector manté un major pes masculí (57,8% del total). No obstant això, la presència femenina és significativament superior a l'alimentació (43,8%) en comparació amb la fabricació de begudes (29,7%). Paral·lelament, s'observa un procés d'envelliment de les plantilles: el 47,2% dels ocupats a la indústria alimentària i el 49,3% a begudes tenen 45 anys o més.

• Qualificació professional: Més de la meva dels treballadors (56,1%) compta amb estudis no professionals. Tot i això, en l'últim any ha crescut un 21,1% el volum d'ocupats amb estudis de Formació Professional en el segment alimentari. Les ocupacions més demandades continuen essent els treballadors qualificats de la indústria (32,2%) i els operadors d'instal·lacions i maquinària (22,9%).

• Qualitat de l'ocupació: La taxa de salarització es situa en el 94,8%, i el 88,5% dels salariats disposen d'un contracte indefinit, deixant la taxa de temporalitat en un 11,5% (per sota de la mitjana estatal del 15,1%). El recurs a la figura del fix-discontinu es manté reduït, representant el 5,0% dels indefinits totals.

• Absentisme: La indústria de l'alimentació presenta nivells d'absentisme (8,6% general i 6,7% per Incapacitat Temporal) superiors a la mitjana de tots els sectors. Per contra, la fabricació de begudes registra un absentisme contingut del 6,1%.

Pes regional i lideratge de Catalunya

En la distribució territorial, Catalunya encabeza l'ocupació sectorial a nivell estatal, concentrant el 18,3% del total nacional (108.791 ocupats en el promig dels darrers quatre trimestres). Per branques, Catalunya aporta el 18,7% dels llocs de treball d'Espanya en indústria alimentària i el 15,8% en fabricació de begudes.

Pel que fa a l'especialització regional de l'ocupació, La Rioja (9,4%) i Navarra (6,8%) són les comunitats on el sector alimentari té un pes més elevat respecte al seu mercat laboral local.