Repàs a fons de la revista EURES Catalunya d'octubre

La mobilitat laboral internacional continua oferint perspectives engrescadores per a totes aquelles persones que volen fer un salt en la seva trajectòria professional més enllà de les nostres fronteres. Un mes més, la xarxa EURES Catalunya posa a l'abast de la ciutadania una nova edició de la seva revista mensual, carregada d'iniciatives clau, esdeveniments virtuals de contractació i vacants internacionals.

A continuació, detallem els aspectes més destacats d'aquesta publicació d'octubre per ajudar-te a planificar el teu pròxim destí professional.

1. Novetats de la Xarxa EURES i suport a la mobilitat

La xarxa de cooperació europea continua innovant per facilitar la connexió entre talent i oportunitats. Entre les principals novetats d'aquest mes trobem:

• Nova aplicació mòbil per a les Jornades Europees Virtuals de l'Ocupació (EOJD): Ja és possible participar directament en els esdeveniments de contractació i mobilitat a través de l'app oficial, disponible tant per a dispositius Android com Apple.

• El programa Targeted Mobility Schemes (TMS): Ofereix un ventall ampli d'ajudes econòmiques per a aquelles persones que aconsegueixin una oferta de feina de més de sis mesos o un període de pràctiques superior a tres mesos. Aquestes subvencions cobreixen des de les despeses de desplaçament per a entrevistes i cursos intensius d'idiomes, fins a ajudes al trasllat, instal·lació i suport a la reunificació familiar o necessitats especials.

2. Esdeveniments destacats: Connecta't amb el futur laboral

L'agenda d'octubre ve marcat per cites virtuals de primer ordre orientades a sectors altament demandats:

• Boost Your Career with EURES 2026: Una jornada especialitzada en línia centrada en sectors d'alt valor afegit com la tecnologia, la biotecnologia, el sector farmacèutic, l'energia verda i l'enginyeria, amb la participació d'empreses de països com Finlàndia, Irlanda, Suïssa o Portugal.

• Make it in Germany 2026: Previst per al 28 d'octubre, aquest esdeveniment posa el focus en les oportunitats de creixement professional al país germànic.

3. Ofertes de feina i oportunitats internacionals

La revista inclou un recull exhaustiu de vacants actualitzades en diversos països europeus, adaptades a diferents perfils i nivells de qualificació:

• Alemanya i Àustria: Destacen l'alta demanda de personal sociosanitari, integradors socials, conductors d'autobús, i professionals per a la temporada d'hivern als Alps (com tècnics de botigues dequí, auxiliars de vendes i personal de cuina, servei o recepció).

• Dinamarca i Suècia: Es busquen perfils altament qualificats en l'àmbit sanitari (com metges especialistes en psiquiatria i ginecologia/fertilitat), així com especialistes TIC en programació de software i docents.

• França i Irlanda: Oportunitats destacades en recerca científica, enginyeria nuclear, manteniment industrial, així com llocs en el sector de l'hostaleria, atenció sanitària i assistència infantil (childcare).

Quins passos has de seguir?

Si estàs valorant fer un canvi de rumb i explorar el mercat laboral europeu, et recomanem revisar amb detall totes les vacants i condicions a la seva web oficial o consultar directament amb els orientadors especialitzats de la teva oficina de treball i amb el personal EURES de Catalunya a través del correu electrònic eures.soc@gencat.cat.

T'animes a fer el pas cap a la teva pròxima aventura professional a Europa?

Objectiu 2040: Què ens diu la ciència sobre el futur climàtic de la Unió Europea?

La cursa global contra el canvi climàtic entra en una fase crucial. Amb la mirada posada en la neutralitat climàtica l'any 2050, la Unió Europea té l'obligació legal d'establir una fita intermèdia per al 2040. Per ajudar a definir aquest camí, el Consell Assessor Científic sobre el Canvi Climàtic de la UE va publicar un informe clau titulat "Scientific advice for the determination of an EU-wide 2040 climate target and a greenhouse gas budget for 2030-2050".

Des del bObjectiu 2040: Què ens diu la ciència sobre el futur climàtic de la Unió Europea?

loc Mussola, analitzem les claus d'aquest document que marca el full de ruta científic per als pròxims anys.

1. El veredicte científic: Reduccions del 90-95% per al 2040

La principal recomanació de l'informe és contundent. Per mantenir l'escalfament global per sota de l'$1.5^\circ\text{C}$ (tal com estableix l'Acord de París) sense superar els límits de seguretat, la Unió Europea ha de:

• Limitar el pressupost d'emissions acumulat entre 2030 i 2050 a un rang de 11 a 14 gigatanes de $\text{CO}_2$ equivalent ($\text{Gt }\text{CO}_2\text{e}$).

• Aconseguir una reducció neta de les emissions de gasos d'efecte hivernacle del 90% al 95% l'any 2040, en comparació amb els nivells de 1990.

Aquesta fita no només valida l'actual objectiu del 2030 (reduir un 55%), sinó que exigeix accelerar la transició per evitar escenaris climàtics catastròfics.

2. Feixibilitat i riscos: On posem el focus?

L'estudi no es limita a llançar xifres a l'aire; analitza més de 1.000 escenaris per comprovar quins són realment viables des d'una perspectiva tecnològica, geofísica i sociocultural. D'aquí en deriven tres grans conclusions:

• Eficiència energètica i demanda: Reduir la demanda d'energia final (entre un 20% i un 40% pel 2040) a través de l'eficiència i canvis de comportament és la via més neta i amb menys riscos col·laterals.

• Descarbonització total del sector elèctric: El carbó s'ha d'eliminar pràcticament el 2030, i el gas natural lliure d'abatiment (sense captura de carboni) ha de desaparèixer cap al 2040. Les renovables (especialment solar, eòlica i hidroelèctrica) han de proveir entre el 70% i el 90% de l'electricitat.

• El dilema de les remocions de carboni: Tals com la captura i emmagatzematge de carboni (CCUS) o l'ús de embornals terrestres (LULUCF), presenten límits de viabilitat i riscos ambientals importants. La ciència adverteix que no podem refiar-nos només de tecnologies futures per netejar el que emetem avui.

3. Justícia climàtica i el "deure" exterior de la UE

Un dels aspectes més interessants de l'informe és l'anàlisi de la equitat ("fair share"). Si apliquem principis de justícia global com el de "qui pol·lueix paga" o la igualtat per càpita, la UE ja ha consumit pràcticament la seva part justa del pressupost global de carboni.

Com que les vies internes de descarbonització europees encara superen aquests llindars d'equitat, el Consell Assessor recorda que la UE té el deure moral i legal de complementar la seva acció interna amb mesures i cooperació fora de les seves fronteres, finançant la mitigació en països tercers i apostant per emissions netes negatives a llarg termini.

Conclusions: Un futur d'opcions

L'informe presenta tres vies o "camins icònics" (Demand-side focus, High renewable energy i Mixed options) que demostren que hi ha múltiples maneres d'arribar a la neutralitat climàtica. No obstant això, apostar fortament per la reducció de la demanda, l'electrificació massiva i una dieta més sostenible no només redueix les emissions, sinó que aporta beneficis col·laterals evidents: millor qualitat de l'aire, salut pública, seguretat energètica i protecció de la natura.

El compte enrere per al 2040 ja ha començat. La pilota està ara a la teulada de la Comissió Europea i dels governs estatals per transformar aquesta evidència científica en lleis valentes i efectives.

L'H2Med i Catalunya: Clau de volta per a la transició energètica i la reindustrialització verda

El recent informe d'ACCIÓ sobre l'impacte i les oportunitats de l'hidrogen renovable a Catalunya posa de manifest una realitat engrescadora: el projecte del corredor d'hidrogen H2med (amb la connexió submarina BarMar entre Barcelona i Marsella) no només redefinirà el mapa energètic europeu, sinó que situarà el nostre territori en l'avantguarda de la sostenibilitat industrial i la innovació tecnològica.

A continuació, analitzem els eixos principals d'aquest estudi i com Catalunya pot liderar aquesta revolució verda.

1. Catalunya al cor del corredor europeu de l'hidrogen

L'estudi destaca que el desplegament de l'H2med convertirà la Península Ibèrica en un gran exportador net d'hidrogen cap al centre i nord d'Europa, regions que no podran cobrir les seves necessitats internes de descarbonització només amb producció pròpia.

En aquest context, Catalunya disposa d'un posicionament geoestratègic immillorable gràcies a:

• El Corredor de l'Ebre: Un eix industrial altament dinàmic que connecta pols tractors de primer ordre.

• La xarxa de ports de Barcelona i Tarragona: Enclavaments clau que s'han de consolidar com a hubs logístics d'importació, emmagatzematge i exportació de vectors energètics i derivats com el metanol i l'amoníac.

Segons les previsions de l'estudi, mentre que el consum intern català anirà creixent de manera sostinguda per substituir l'hidrogen gris i descarbonitzar la indústria, la infraestructura transfronterera permetrà garantir la sortida de grans volums de producció cap a Europa, donant seguretat de demanda als inversors.

2. Reptes clau: Regulació, infraestructura i finançament

Tot i el gran potencial, l'informe adverteix que el sector es troba en una fase d'escalabilitat que requereix superar diversos reptes:

• Marc regulador i agilització administrativa: S'assenyala la necessitat d'establir una regulació clara i estable, així com d'implementar una finestreta única que simplifiqui la tramitació de permisos i acceleri la posada en marxa dels projectes.

• Generació elèctrica renovable: Per produir hidrogen verd a gran escala mitjançant electròlisi, és imprescindible ampliar de manera significativa la potència renovable instal·lada a Catalunya, reduint la dependència de fonts tradicionals i evitant límits de connexió a la xarxa.

• Competitivitat en costos: Actualment, l'hidrogen renovable presenta un diferencial de preu respecte als combustibles fòssils tradicionals. Per pal·liar-ho, serà clau aprofitar instruments financers europeus (com els fons IPCEI, Innovation Fund i les subhastes de la European Hydrogen Bank) i articular mecanismes que donin certesa a llarg termini.

3. Oportunitats per al teixit industrial i tecnològic català

L'arribada de l'hidrogen verd representa una oportunitat única per modernitzar el model productiu català:

• Descarbonització de sectors difícils d'electrificar: L'hidrogen i els seus derivats jugaran un paper crucial en la substitució del gas natural i derivats del petroli en sectors intensius com el químic i petroquímic (especialment al Camp de Tarragona), la cimentera, la metal·lúrgia i el paper.

• Nou model de transport sostenible: S'impulsarà l'ús de l'hidrogen en el transport pesant per carretera, així com el desenvolupament de combustibles sintètics (e-fuels i SAF) per a la mobilitat marítima i aèria.

• Ecosistema d'R+D+I i talent: La col·laboració entre universitats, centres tecnològics (com la xarxa H2CAT) i el teixit empresarial català permetrà consolidar un pol d'excel·lència capaç de retenir i atraure talent especialitzat, generant noves oportunitats laborals i tecnològiques.

Conclusió: Un futur per construir en aliança

L'informe d'ACCIÓ deixa clar que el futur energètic de Catalunya no depèn només de la tecnologia, sinó de la capacitat de coordinació publicoprivada i de la consolidació d'una estratègia pròpia i valenta. L'H2med és molt més que una canonada: és el pont cap a una economia neta, resilient i altament competitiva.

Pots consultar l'estudi complet i més detalls sobre el sector energètic a la pàgina oficial d'ACCIÓ.

Tot el que cal saber sobre les beques Schuman

Vols viure una experiència professional en un entorn internacional i multicultural al cor mateix de la Unió Europea? Si has acabat els estudis universitaris i busques una oportunitat per especialitzar-te i conèixer de primera mà el funcionament de les institucions comunitàries, les conegudes com a beques Schuman representen una de les vies més prestigioses per aconseguir-ho.

Aquestes pràctiques remunerades, impulsades dins de la Secretaria General del Parlament Europeu, reben el seu nom en homenatge a Robert Schuman, un dels pares fundadors del projecte d'integració europea que va dissenyar les bases de la cooperació pacífica al vell continent.

En què consisteixen i quins avantatges ofereixen?

Les estades tenen una durada fixa de cinc mesos i es poden dur a terme en diferents destinacions clau, com ara les seus oficials de Brussel·les, Luxemburg i Estrasburg, o bé a través de les oficines d'enllaç repartides pels Estats membres.

Més enllà del prestigi curricular d'entrar a formar part del Parlament Europeu, un dels principals atractius és que es tracta d'una formació remunerada. Els participants reben una assignació econòmica mensual que ajuda a cobrir les despeses de manutenció i residència al país de destí, facilitant la mobilitat dels joves talents de qualsevol punt geogràfic de la UE.

Àmbits d'actuació i diversitat de perfils

La institució ofereix un catàleg molt ampli de places adaptades a disciplines acadèmiques molt diverses. Tant si t'has graduat en dret, ciències polítiques o economia, com en periodisme, traducció, tecnologies de la informació (TI) o gestió d'infraestructures, trobaràs oportunitats en àrees com:

• Polítiques internes i externes de la Unió Europea.

• Gestió financera i pressupostària.

• Multilingüisme i comunicació institucional.

• Administració general i recursos humans.

A més a més, dins de l'aposta per la igualtat d'oportunitats, la institució compta amb programes específics com el règim d'acció positiva per a candidats amb discapacitat, així com places especials orientades a honorar la memòria de periodistes d'investigació.

Qui pot sol·licitar-les? Requisits bàsics

Per optar a una plaça en aquest programa cal complir una sèrie de condicions indispensables establertes per la convocatòria oficial:

1. Edat: Tenir complerts els 18 anys en el moment d'iniciar el període de pràctiques.

2. Titulació: Estar en possessió d'un títol universitari de grau superior o equivalent.

3. Idiomes: Demostrar un coneixement profund d'una de les llengües oficials de la Unió Europea i un domini molt alt d'una segona llengua oficial.

4. Incompatibilitats: No haver acumulat pràctiques prèvies o contractes laborals de més de dos mesos consecutius en cap altra institució, òrgans o agències de la UE.

Com funciona el procés de selecció?

El programa s'estructura al voltant de dues convocatòries anuals, cadascuna amb un calendari propi de sol·licituds:

• Període de tardor (de l'1 d'octubre al 28/29 de febrer): El termini d'inscripció s'obre habitualment durant el mes de maig.

• Període de primavera (de l'1 de març al 31 de juliol): El termini per presentar candidatures transcorre generalment durant el mes de novembre.

Els interessats poden seleccionar i presentar sol·licituds per a un màxim de tres ofertes diferents a través de la plataforma oficial d'inscripció. Si vols consultar tots els detalls actualitzats, els criteris d'elegibilitat o accedir directament als formularis, pots visitar la pàgina web oficial de Pràctiques al Parlament Europeu.

Prepara el teu currículum, revisa les competències lingüístiques i no deixis passar l'oportunitat de construir el teu futur professional en un entorn europeu dinàmic i enriquidor!

Innovació, tecnologia i benestar infantil: Arriba el KID’S INNOVATION FEST 2026

Els profunds canvis socials, tecnològics i demogràfics actuals estan transformant completament la manera com els infants i adolescents creixen, aprenen i es relacionen. Aquest nou escenari planteja reptes apassionants per a tot l'ecosistema familiar i empresarial, motiu pel qual trobades com el KID’S INNOVATION FEST 2026 es converteixen en cites imprescindibles.

Impulsat pel Kid's Cluster, l'esdeveniment tindrà lloc del 28 al 29 d'octubre de 2026 a l'Hotel Dolce Barcelona by Wyndham, situat a Sant Esteve Sesrovires. Sota el lema "Del coneixement a l'acció: innovar pel benestar infantil", la trobada posa el focus en la necessitat de connectar el coneixement amb la pràctica per generar un impacte real en el futur de les noves generacions.

Passar del coneixement a l'acció col·lectiva

Durant un dia i mig, la cita reunirà empreses, entitats del sector públic, centres de recerca i universitats. L'objectiu principal és analitzar les dades i l'evidència generada a través de l'Observatori de Famílies per cocrear respostes col·laboratives i projectes innovadors.

Més enllà d'analitzar les tendències, la trobada pretén actuar com a palanca de canvi per transformar els reptes compartits en oportunitats de futur. Les sessions estaran dissenyades per fomentar la participació activa i el networking entre tots els professionals implicats en l'univers de la infància i l'adolescència.

Un punt de trobada clau per al sector

Si formes part del teixit professional vinculat a la infància, l'educació, la tecnologia o la salut familiar, aquesta és una oportunitat única per conèixer de primera manera cap a on es mou el mercat i quines són les necessitats emergents de les famílies d'avui.

Molt aviat s'anunciaran el programa definitiu, els ponents convidats i les diferents dinàmiques de treball previstes. Pots consultar tots els detalls actualitzats i afegir la data al teu calendari directament des del web oficial del KID’S INNOVATION FEST 2026.

El Cicle de Vida de l'Estalvi: Comprendre les nostres finances més enllà de la teoria

L'estalvi sovint es percep com una obligació abstracta o una meta llunyana, però la realitat és que es tracta d'un procés viu i dinàmic que evoluciona paral·lelament a les nostres etapes vitals. Amb motiu del Dia Mundial de l'Ahorro, el Programa de Educación Financiera de EFPA España organitza una nova iniciativa en línia per apropar la gestió financera a tothom de manera pràctica, clara i sense necessitat de comptar amb coneixements previs.

Sota el títol «El Cicle de Vida de l'Estalvi», aquesta sessió oberta pretén desmitificar la relació que mantenim amb els nostres diners, entenent que les nostres prioritats econòmiques canvien radicalment a mesura que avancem personalment i professionalment.

Què tractarem durant la sessió?

L'encontre s'ha estructurat per respondre dubtes habituals i oferir eines útils per al dia a dia:

• Els motius reals de l'estalvi: Anirem més enllà de la intuïció bàsica per descobrir quins impulsos i objectius guanyen pes en cada moment de la nostra vida.

• Radiografia de l'estalvi a l'Estat espanyol: Analitzarem quant estalviem realment i de quina manera ho fem.

• El factor temps i l'interès compost: Comprendre com el temps juga a favor nostre quan planifiquem amb antelació.

• Vehicles financers per a cada etapa: Aprendrem a distingir quina opció encaixa millor amb cada necessitat, des de la creació d'un fons d'emergència fins a la preparació de projectes a llarg termini.

Detalls de la convocatòria

• Data: 29 d'octubre de 2026

• Format: En línia i totalment gratuït

• Horari: De 19:00 a 20:00 h (horari peninsular)

• Inscripcions: Pots assegurar la teva plaça a través del formulari d'inscripció d'EFPA España.

Una oportunitat excel·lent per reflexionar sobre la nostra salut financera i millorar la presa de decisions de cara al futur. T'hi apuntes?

Energia i Aigua a Catalunya: Radiografia d'un sector estratègic davant el repte de la transició verda

El subsector de l'energia i l'aigua a Catalunya es troba en un moment de transformació profunda. Així ho posa de manifest l'informe de diagnosi i tendències publicat recentment pel Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya (juny de 2026), un document clau que analitza les magnituds, els reptes tecnològics i, sobretot, les necessitats de talent d'un àmbit que representa al voltant del 5% del PIB català.

Des de la perspectiva del blog de Mussola, volem destacar les claus d'aquest estudi, que dibuixa un escenari fascinant on la sostenibilitat, la digitalització i la formació contínua van de la mano.

1. Radiografia econòmica: Un pes clau i alta atomització operativa

El sector reuneix unes 2.000 empreses a Catalunya i dóna ocupació a prop de 45.000 persones treballadores (superant les 60.000 si s'inclouen la instal·lació, el manteniment i l'enginyeria). Presenta una estructura molt particular: una forta concentració econòmica en grans operadors (elèctriques, gasístiques i d'aigua) i una gran atomització operativa on el 90,9% de les empreses són pimes.

Pel que fa a l'aigua, el sector de la gestió sostenible compta amb prop de 638 empreses i genera un volum de negoci de 8.704 milions d'euros (gairebé el 3% del PIB català), amb un fort component d'innovació a través de clústers com el Catalan Water Partnership (CWP).

2. Els grans reptes: Renovables, dependència energètica i el factor nuclear

L'informe recorda que Catalunya consumeix més energia de la que produeix (la demanda elèctrica el 2024 va ser de 29.300 MWh davant dels 25.000 MWh produïts), la qual cosa obliga a importar electricitat. A més, cal tenir en compte un element estructural: l'energia nuclear genera actualment el 58% de l'electricitat a Catalunya. Davant el calendari de tancament de les nuclears, l'estudi assenyala que per substituir-les caldria multiplicar per set la producció eòlica actual i per vint la solar.

Pel que fa a les energies netes, destaquen fites i projectes com el PLEMCAT (la plataforma d'R+D+I en energies marines al golf de Roses), que obre la porta a l'especialització en eòlica marina flotant. No obstant això, el sector topa amb barreres importants com la lentitud burocràtica (una mitjana de 1.500 dies per a autoritzacions) i l'oposició social.

3. El gran coll d'ampolla: El talent i la formació

Un dels aspectes més rellevants per a la nostra comunitat a Mussola és la detecció de desajustos entre les necessitats del mercat laboral i la formació disponible:

• Necessitats d'ocupació: Per complir amb els objectius de la PROENCAT 2050, només en l'àmbit de les energies renovables es preveu la necessitat d'incorporar prop de 16.000 nous professionals de cara al 2030.

• Perfils i competències crítiques: Les empreses pateixen dificultats per cobrir competències relacionades amb l'anàlisi de dades mediambientals, el Big Data, l'ús de programari específic, el data mining i el manteniment d'infraestructures crítiques.

• El buit formatiu en l'energia nuclear: Tot i que la nuclear és la principal font de generació elèctrica al territori, no existeix formació reglada específica (cicles formatius) en aquest àmbit, limitant-se l'oferta a cursos de protecció radiològica.

Conclusions: Un futur que demana apostar per la formació contínua

L'informe conclou que el futur del sector depèn de la capacitat d'integrar sostenibilitat, tecnologia i capital humà. La digitalització (amb l'ús de la intel·ligència artificial, smart grids i IoT) i l'aposta per l'economia circular en el cicle de l'aigua exigeixen reciclar i actualitzar les competències dels professionals actuals.

Des de Mussola, animem a les empreses i als professionals del sector a consultar el Hub d'eines i recursos per a la formació del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya per dissenyar accions formatives que donin resposta a aquests reptes reals.

I tu, com veus la transformació del sector energètic i de l'aigua a casa nostra? Deixa'ls als comentaris!