Disseny i sostenibilitat en la perfumeria de luxe: obert el concurs Perfume Refill Cap Design

El sector de l'envàs i l'embalatge continua buscant solucions innovadores per reduir l'impacte ambiental sense renunciar a l'elegància i l'experiència d'usuari pròpies del mercat del luxe. En aquest context, la plataforma de disseny Desall ha llançat el concurs internacional Perfume Refill Cap Design, promogut per una multinacional capdavantera en tecnologies de dispensació.

La convocatòria reptarà perfils de disseny industrial, enginyeria i desenvolupament de producte a idear un nou dop o tap d'omplert reutilitzable que permeti recarregar els frascos de perfum a casa de manera senzilla, segura i neta.

El repte de disseny

L'objectiu principal és crear un mecanisme de transferència de fragància des del contenidor de recàrrega cap al frasquet de vidre equipat amb bomba roscada. El disseny ha de complir una sèrie de requeriments tècnics i funcionals clave:

• Seguretat i netedat: Evitar el contacte directe entre l'usuari i el líquid, així com prevenir gotejos, fuites o contaminació del producte.

• Ergonomia i usabilitat: L'activació ha de basar-se en gestos naturals (pressionar, roscar o girar) i pot incorporar principis de gravetat o dinàmica de fluids, amb la possibilitat d'incloure un sistema de tall automàtic de flux en assolir el nivell màxim.

• Sostenibilitat i circularitat: Es valorarà positivament la simplificació estructural, donant preferència a dissenys monomaterial (poliolefines com PP o PE) fabricables mitjançant injecció de plàstic i lliures de components metàl·lics per facilitar-ne el reciclatge.

• Estètica i integració: El tap ha d'encaixar harmoniosament amb l'estètica del sector de la perfumeria de gamma alta, transmetent precisió i atenció al detall.

Dotació i premis

La convocatòria estableix una compensació econòmica destacada per a les propostes seleccionades:

• Primer premi: 5.000 €.

• Dret d'opció addicional: L'empresa promotora es reserva el dret d'adquirir llicències d'explotació comercial de projectes no guanyadors per un valor de 2.500 € per proposta.

Requisits i termini de presentació

La participació és gratuïta i oberta a qualsevol persona major d'edat de qualsevol nacionalitat. Es poden presentar un o diversos projectes directament a través de la plataforma en línia.

• Data límit de lliurament: 26 de novembre de 2026.

• Idioma de la documentació: Tots els textos descriptius s'han de redactar en anglès.

• Material a lliurar: Entre 1 i 5 imatges en format 4:3 i la possibilitat d'adjuntar un fitxer en format comprimit amb els arxius 3D del concepte.

Tota la informació detallada i les bases completes es poden consultar a la pàgina oficial del concurs Perfume Refill Cap Design a Desall.

Claus de la convocatòria dels ajuts Juan de la Cierva 2026: oportunitat per a la incorporació de talent postdoctorals

L'Agència Estatal d'Investigació (AEI) ha publicat la nova convocatòria dels ajuts per a contractes Juan de la Cierva 2026, una de les línies de finançament més rellevants de l'Estat per afavorir la incorporació de joves doctors en centres de recerca i universitats.

Com a orientadors i orientadores professionals, és un moment clau per traslladar la informació de manera clara als nostres investigadors i investigadores en fase inicial de carrera postdoctorat.

Què ofereix la convocatòria 2026?

Aquestes ajudes tenen com a objectiu principal fomentar la contractació laboral de personal investigador en possessió del títol de doctorat, tot completant la seva formació investigadora postdoctoral en centres d'I+D espanyols diferents d'aquells on van realitzar la tesi.

• Nombre de places: Fins a 500 ajuts.

• Durada del contracte: 3 anys.

• Finançament anual: L'AEI concedeix una ajuda anual de 35.700 € per contracte, destinada a cobrir les despeses de retribució i quota patronal de la Seguretat Social.

• Retribució mínima: El salari brut mínim a percebre per la persona contractada s'estableix en 31.200 € anuals.

• Ajut addicional: Es concededix una partida addicional de 15.000 € per cobrir despeses directament vinculades a les activitats de recerca, com ara estades en altres centres o assistència a congressos.

Requisits principals per a les persones candidates

Per poder optar a aquesta convocatòria, cal complir els següents criteris clau:

1. Títol de doctor/a: Cal haver obtingut el doctorat entre l'1 de gener de 2024 i el 31 de desembre de 2026 (per al torn general).

2. Ampliació de terminis: Aquest període es pot ampliar en supousats d'interrupció acreditada de la carrera investigadora (maternitat, paternitat, malaltia greu, etc.).

3. Movilitat obligatòria: La persona candidata ha d'incorporar-se a un centre d'R+D diferent d'aquell on va realitzar principalment la seva tesi doctoral.

4. Incompatibilitats: No haver estat beneficiari/a d'una ajuda Juan de la Cierva en convocatòries anteriors, ni haver sol·licitat en aquesta mateixa edició l'ajut Ramón y Cajal 2026.

Calendari i terminis de presentació

És important recordar que els plazos són estrictes i estan diferenciats segons qui realitza el tramit:

• Sol·licitud de les persones candidates (emplenament del formulari): Del 12 al 26 de novembre de 2026 (fins a les 14:00 h, hora peninsular).

• Validació i signatura per part de les entitats (centres o universitats): Del 12 de novembre al 3 de desembre de 2026 (fins a les 14:00 h, hora peninsular).

Recomanacions per a l'orientació de candidatures

Des del servei d'orientació professional, és aconsellable emfatitzar aquests tres aspectes clau durant l'acompanyament:

1. Contacte previ amb el grup d'acollida: La cerca i coordinació amb el grup de recerca de destí s'ha de fer amb antelació per definir la línia de treball.

2. Format normalitzat del C.V.: Cal tenir actualitzat el Curriculum Vitae Normalitzat (format CVN de la FECYT).

3. Planificació temporal: Atès que el termini per a la persona investigadora tanca abans que el del centre, recomanem no esperar als últims dies per completar la informació i enviar el formulari a l'oficina de gestió de la recerca corresponent.

Electrificació i eficiència en l'era postfòssil: com la tecnologia europea està transformant la indústria

La competitivitat futura del teixit industrial europeu es juga en dos fronts decisius: la reducció dràstica de la dependència dels combustibles fòssils importats i el seu rendiment energètic. L'informe publicat per la Direcció General d'Energia de la Comissió Europea, titulat Industrial Electrification & Energy Efficiency: Technological success stories from EU programmes, fa un balanç del progrés assolit en aquest àmbit.

A través de la revisió de 189 projectes demostradors finançats amb prop de 1.000 milions d'euros, el document demostra que la transició tecnològica no és una promesa de futur, sinó una realitat comercialment viable. La desplegament massiu d'aquestes solucions podria reduir a la meitat el consum industrial de combustibles fòssils a la Unió Europea per a l'any 2040.

Les 5 famílies tecnològiques de la transformació

La Comissió Europea estructura l'estratègia en cinc grans àrees d'innovació tecnològica:

• Bombes de calor industrials i recompressió mecànica de vapor: Constitueixen la ruta més madura per electrificar la demanda de calor de baixa i mitjana temperatura (fins als 170 °C). Són d'aplicació clau en sectors com l'alimentació, el paper o la química, on permeten estalvis de més del 30% dels costos energètics de procés[cite: 14]. projectes com SPIRIT o HEATLEAP en són un exemple pràctic en entorns d'alta demanda[cite: 17, 18].

• Forns, calderes i sistemes elèctrics d'alta temperatura: Solucions dissenyades per als processos més complexos de decarbonitzar (per sobre de 400 °C)[cite: 21], com la fabricació de vidre, ceràmica, ciment o acer[cite: 14]. Destaquen tecnologies com els forns d'arc elèctric, la inducció, el microones o el plasma[cite: 14]. Iniciatives com el projecte VOLTA en el vidre pla o METAWAVE demostren el potencial de reduir el consum energètic entre un 20% i un 40%[cite: 20, 21].

• Flexibilitat de la demanda, renovables locals i emmagatzematge: La gestió intel·ligent del consum permet adaptar l'activitat industrial a la disponibilitat d'energia renovable[cite: 23]. mitjançant bessons digitals, intel·ligència artificial i sistemes d'emmagatzematge tèrmic o elèctric, les plantes industrials poden reduir costos energètics entre un 17% i un 20%[cite: 15]. El projecte FLEX4FACT, aplicat a l'acereria CELSA a Barcelona, n'és una mostra d'èxit en la reducció de costos de producció[cite: 24].

• Recuperació de calor residual i simbiosi industrial: Un terç de la calor industrial es perd actualment[cite: 32]. La instal·lació d'intercanviadors de calor avançats i sistemes Organic Rankine Cycle (ORC) permet reutilitzar aquesta energia internament o cedir-la a xarxes urbanes de calefacció[cite: 27, 28]. Plafons de cooperació com WESHARE o ENERGIZE+ impulsen comunitats energètiques en polígons industrials per compartir recursos energètics locals[cite: 29, 30].

• Modernització d'eficiència, sistemes de motors i auditories: Els motors elèctrics representen la major part del consum elèctric industrial[cite: 36]. La substitució d'equips antics per models d'alta eficiència (IE3/IE4) combinats amb variadors de freqüència ofereix estalvis elèctrics d'entre un 20% i un 40%[cite: 33, 36]. Projectes com EU-MORE i EnTRAINER faciliten la transició cap a auditories d'acció contínua[cite: 33, 35].

Claus per accelerar el desplegament a gran escala

Malgrat la maduresa tecnològica assolida[cite: 12], l'informe assenyala diversos factors condicionants per accelerar la implantació efectiva al teixit empresarial[cite: 37]:

1. Ràtio de preus electricitat/gas: Perquè la substitució de calderes fòssils per sistemes elèctrics sigui atractiva, la relació entre el preu de l'electricitat i el del gas no hauria de superar el factor 2[cite: 14, 37].

2. Accés ràpid a la xarxa elèctrica: Cal simplificar els tràmits de connexió i augmentar la capacitat de potència disponible per a grans consums industrials[cite: 37].

3. Finançament del CAPEX inicial: Tot i que el retorn econòmic per reducció de costos de funcionament sol ser ràpid[cite: 15], les inversions inicials d'equipament requereixen mecanismes de suport i fons de garantia[cite: 37].

4. Capacitació professional i auditories operatives: L'actualització de les competències tècniques de l'equip de gestió energètica és indispensable per transformar les recomanacions de les auditories en projectes de realització executiva[cite: 35, 38].

Podeu consultar el document complet de la Comissió Europea (Industrial electrification and energy efficiency: Technological success stories from EU programmes) a través de la Oficina de Publicacions de la Unió Europea.