L'informe "Nuclear Power in the European Union", publicat recentment pel Clean Energy Technology Observatory (CETO), ofereix una radiografia detallada de la situació actual i el futur d'una tecnologia que es reafirma com a peça clau del trencaclosques energètic europeu. En un context de transició cap a la neutralitat climàtica el 2050 i de cerca de seguretat energètica post-REPowerEU, l'energia nuclear aporta prop d'una quarta part de l'electricitat generada a la regió.L'estat actual del parc nuclear europeu
A finals de 2024, la Unió Europea comptava amb 101 reactors actius repartits en 12 estats membres, amb una capacitat instal·lada total de 98 gigawatts elèctrics (GWe). França continua liderant el sector, produint més de la meitat de l'electricitat nuclear de la UE.
Tot i el tancament de plantes a Alemanya i Bèlgica en els darrers anys, el parc nuclear europeu mostra signes de renovació. Projectes de tercera generació (III+) com Olkiluoto-3 a Finlàndia, Flamanville-3 a França i Mochovce-3 a Eslovàquia ja s'han connectat a la xarxa, mentre d'altres com Mochovce-4 estan en fases finals de proves.
El futur: Renovació i nous reactors modulars (SMR)
L'informe subratlla que la capacitat nuclear podria augmentar fins als 109 GWe l'any 2050 si es combinen dues estratègies: l'extensió de la vida útil dels reactors actuals i la construcció de noves unitats.
Un dels focus d'innovació més importants són els Reactors Modulars Petits (SMR) i els reactors avançats (AMR). Aquestes tecnologies no només podrien produir electricitat de base, sinó que obren la porta a descarbonitzar processos industrials mitjançant la generació de calor, una necessitat encara pendent de resoldre en gran part de la indústria pesant. No obstant això, l'informe adverteix que Europa s'enfronta a una forta competència dels EUA i la Xina, aquest últim país amb un ritme de construcció que amenaça de superar les flotes de França i els EUA pròximament.
Impacte econòmic i sobirania tecnològica
- L'energia nuclear no és només una font de baixes emissions de carboni; és un motor econòmic de primer ordre:
- Genera un impacte econòmic anual d'uns 250.000 milions d'euros.
- Dóna suport a prop de 500.000 llocs de treball, tant directes com indirectes.
- Produeix un superàvit comercial d'uns 1.000 milions d'euros anuals per a la UE, gràcies a la fortalesa de les seves empreses en tota la cadena de valor, des del disseny fins al manteniment.
Tot i que la UE depèn de les importacions d'urani natural, la indústria europea controla la majoria de les fases de la cadena de subministrament nuclear, la qual cosa atorga a la regió una competitivitat global notable.
Reptes i oportunitats
L'anàlisi DAFO (SWOT) de l'informe identifica punts crítics que la UE ha d'abordar per mantenir el seu lideratge:
- Manca d'un mercat únic integrat: Les diferències en els requisits de llicència nacionals frenen l'expansió del sector.
- Costos i finançament: La construcció de noves plantes requereix una gran inversió inicial. Tot i que l'energia nuclear és molt competitiva en costos operatius a llarg termini, la gestió dels sobrecostos en la construcció continua sent una amenaça.
- Necessitat de talent: Es calcula que el sector necessitarà fins a 250.000 nous professionals de l'àmbit STEM en les pròximes dues dècades per fer front al relleu generacional de la força laboral actual.
Conclusió
L'informe del CETO deixa clar que l'energia nuclear és vital per a l'estabilitat del sistema elèctric europeu. Amb l'impuls del Net-Zero Industry Act (NZIA) i la futura estratègia sobre SMR prevista per al 2026, la Unió Europea té l'oportunitat de transformar el seu ecosistema nuclear per garantir una energia neta, assequible i segura en les dècades vinents.
Kopecky, S., Albora, G., Georgakaki, A., Ince, E., Mountraki, A. et al., Nuclear power in the European Union – Status report on technology development, trends, value chains and markets 2025, 2026, https://data.europa.eu/doi/10.2760/5077071
