Artificial intelligence in science Promises or perils for creativity?

La intel·ligència artificial (IA) està remodelant la investigació científica i té el potencial de treure la ciència de la seva recent caiguda de productivitat. Un nou informe publicat per la Direcció General de Recerca i Innovació de la Comissió Europea conclou que l'IA, en general, potencia la creativitat científica, però els seus beneficis no es distribueixen de manera uniforme. L'estudi, titulat "Artificial Intelligence in Science: Promises or Perils for Creativity?", revela que l'impacte de l'IA depèn de l'estructura de coneixement de cada disciplina i mostra diferències regionals sorprenents, amb la Xina prenent el lideratge en els darrers anys.

L'informe, escrit per Stefano Bianchini, Valentina Di Girolamo, Julien Ravet i David Arranz, analitza la difusió de l'IA en 80 camps científics entre els anys 2000 i 2022. Els autors defineixen la creativitat científica com una combinació de novetat (l'originalitat d'una investigació) i impacte (la seva influència en treballs futurs).

El veredicte general: un impuls a la creativitat

L'anàlisi confirma un efecte globalment positiu de l'ús de l'IA en la creativitat científica. Les publicacions que utilitzen IA tendeixen a introduir més paraules, frases i combinacions de conceptes nous. A més, aquests treballs solen rebre més citacions i tenen més probabilitats de convertir-se en investigacions de gran influència. Concretament, els articles científics que fan ús d'IA tenen aproximadament un 40% més de probabilitats de situar-se en l'1% de les publicacions més citades.

Aquesta tendència positiva s'observa en un context de preocupació per la desacceleració de la productivitat científica i la sensació que "les idees són cada cop més difícils de trobar". L'informe suggereix que l'IA podria ser un "mètode general d'invenció" capaç de contrarestar aquesta tendència.

La clau és la "rugositat" del coneixement

Potser la troballa més innovadora de l'informe és que el potencial transformador de l'IA és més gran en espais de coneixement "rugosos", on les idees estan més fragmentades i desconnectades. En aquests camps, la cognició humana té més dificultats per gestionar la complexitat, i és aquí on l'IA excel·leix a l'hora de trobar patrons ocults i facilitar combinacions de coneixement noves i útils.

• Alt impacte en camps complexos: L'IA exerceix una forta influència en àrees com el Diagnòstic Genètic o la Identificació de Dianes Farmacològiques (Drug Target). En aquests camps, l'IA ajuda a navegar per la immensa complexitat combinatòria, per exemple, identificant llocs d'unió de fàrmacs en proteïnes o predint dianes en patògens.
• Impacte limitat en camps consolidats: En canvi, el seu potencial sembla menys aprofitat en camps com l'Enginyeria Industrial o l'Automatització del Disseny (Design Automation), on el coneixement és més incremental i les rutes d'investigació estan més establertes.

La cursa global per l'IA en la ciència

L'adopció de l'IA en la ciència s'ha accelerat en gairebé totes les disciplines des de principis de la dècada de 2010. L'anàlisi revela diferències regionals sorprenents. En els darrers anys, la Xina ha pres el lideratge en la recerca impulsada per l'IA, superant tant els Estats Units com la Unió Europea no només en volum de publicacions, sinó també en la novetat i l'impacte d'aquests treballs científics. Per la seva banda, l'efecte de l'IA en la ciència és similar als EUA i la UE, tot i que ambdós queden per darrere de la Xina.

Implicacions polítiques i reptes futurs

Aquestes troballes tenen implicacions polítiques directes. Els autors assenyalen que, tot i que els governs prioritzen l'IA, la majoria de les estratègies nacionals presten una atenció explícita limitada al seu paper específic en la ciència. L'estudi suggereix la necessitat d'intervencions polítiques específiques per fomentar l'adopció i l'ús eficaç de l'IA en disciplines on el seu potencial està infrautilitzat, mitjançant incentius, millores en infraestructures i formació especialitzada.

Al mateix temps, l'informe adverteix sobre els perills reals de l'IA, com l'opacitat dels models, els biaixos, la pèrdua de serendipitat o els riscos per a la integritat de la recerca. Per això, es demana un equilibri delicat entre l'estímul i la contenció de riscos, amb directrius pràctiques i específiques per a cada domini que garanteixin un ús responsable de l'IA en la ciència.

En conclusió, l'informe subratlla que l'ús de l'IA en la ciència passarà de ser un luxe a una necessitat. Tanmateix, recorda que la ciència no consisteix només a respondre preguntes, sinó també a formular les preguntes adequades.

Descarrega l'informe: European Commission: Directorate-General for Research and Innovation, Bianchini, S., Di Girolamo, V., Ravet, J. and Arranz, D., Artificial intelligence in science – Promises or perils for creativity?, Publications Office of the European Union, 2025, https://data.europa.eu/doi/10.2777/6693925

Més posts de Mercat de treball