Assolir la igualtat de gènere suposa avançar cap a societats més justes i inclusives i augmentar el benestar social, tant de dones com d’homes, i a més, contribuir al desenvolupament econòmic i al creixement sostenible. Per aquests motius, la igualtat de gènere s’ha erigit en un dels reptes prioritaris de les organitzacions internacionals i de l’agenda política; mostra d’això és el fet que conforma el cinquè dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides: aconseguir la igualtat de gènere i l’apoderament de dones i nenes. A nivell europeu, forma part dels vint principis del Pilar de drets socials, aprovat el 2017.
En l’àmbit espanyol, l’any 2007 es va promulgar la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per la igualtat efectiva de dones i homes i, l’any 2020, dos reials decrets, un sobre la igualtat retributiva (Reial decret 902/2020, de 13 d’octubre) i un altre sobre els plans d’igualtat (Reial decret 901/2020, de 13 d’octubre).
A Catalunya, la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes, estableix i regula els mecanismes i recursos per fer efectiu el dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó de sexe en tots els àmbits, etapes i circumstàncies de la vida. Així mateix, el cinquè eix del Pla de Govern de la XIV Legislatura posa les polítiques d’igualtat al centre de l’acció política. El món del treball no és aliè a les desigualtats entre sexes, produint-se situacions en molts casos desfavorables envers les dones. D’entre les desigualtats laborals existents en sobresurt la salarial, que és l’objecte d’aquest informe. Però aquesta no apareix com un fet aïllat, sinó que es tracta d’un fet social complex, resultat de causes molt diverses i interrelacionades.
Més entrades de Mercat de treball
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada