Passa al contingut principal

Algorrritmes UPC - Nanosatèl·lits: del laboratori a l'espai

Sabíeu que, en deu anys s'ha multiplicat per disset el nombre de nanosatèl·lits que s’han enviat a l'espai? L’any 2012 se'n van llançar 140; el 2022, més de 2.300. I és que gràcies a aquests enginys, de baix cost, petites empreses poden oferir serveis que abans només eren factibles des dels grans satèl·lits, com ara facilitar comunicacions en zones amb poca cobertura o fer el seguiment dels cultius afectats per la sequera o el canvi climàtic. És el que es coneix com a ‘democratització de l’espai’ o new space. En paral·lel, grups universitaris continuen desenvolupant aquests petits aparells i experimentant amb tecnologia pròpia.

Per explicar el món dels nanosatèl·lits, al nou pòdcast de la sèrie ‘Algorrritmes UPC’ ens acompanyen Adriano Camps, catedràtic de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB) i director del NanoSat Lab de la UPC, i Lara Fernández, doctoranda de la UPC.

El NanoSat Lab és el laboratori de càrregues útils i petits satèl·lits de la Universitat, on estudiants i joves investigadores i investigadors han dissenyat i construït els CubeCat. Els CubeCat són una saga de nanosatèl·lits que, tot i tenir dimensions reduïdes i pesar només entre 1 i 10 quilos, tenen les mateixes funcionalitats que els grans satèl·lits, però amb molta menys potència. Les aplicacions, per tant, són les mateixes: observació de la Terra, comunicacions, astronomia i, també, experimentar amb nova tecnologia.

Són aparells en què, tot i les petites dimensions, hi cap tot un sistema d’enginyeria complex, ja que per desenvolupar-los calen equips interdisciplinaris: el 80 % que hi ha a dins d'un satèl·lit són tecnologies de la informació i les comunicacions i tecnologies electròniques; per tant, es necessiten perfils d’enginyeria de telecomunicació, electrònica, informàtica o industrial, entre d’altres. Participar en el disseny, la construcció i el llançament d’aquests enginys permet posar en pràctica el que s’estudia a l’aula.

El primer llançament de l’UPC NanoSat Lab va ser el del CubeCat-2, el 2016. Va ser el primer nanosatèl·lit català a arribar a l’espai i va aportar dades sobre la humitat del sòl a partir del senyal reflectit pels sistemes de navegació per satèl·lit (GPS i Galileo). El va seguir, el 2017, el CubeCat-1, per comprovar com funcionaven o com es comportava a l’espai la tecnologia diversa que portava a bord. L’any 2020 van llançar dos satèl·lits: CubeCat-5/A i CubeCat-5/B, equipat el primer amb instruments de microones i, el segon, amb una càmera, que van aportar dades sobre l’estat i l’evolució de la humitat del sòl, el gruix del gel polar i la salinitat del mar. 

Lara Fernández, capitana del CubeCat-4, que està previst que es llanci a l’octubre d’aquest any des de la Guaiana Francesa, ens explica que la missió d’aquest nanosatèl·lit tindrà tres objectius principals: localitzar i monitorar vaixells per evitar accidents, observar la Terra per avaluar el canvi climàtic i estudiar les interferències en la banda de la freqüència que s’utilitzarà. Una missió que s'enlairà en el marc del programa 'Fly Your Satellite! II' de l'Agència Espacial Europea (ESA). 

També ens avança que ja s’estan desenvolupant el CubeCat-6 i el CubeCat-7, els més joves de la saga i que són càrregues útils que viatjaran, del laboratori a l’espai, en satèl·lits de l'Agència Espacial dels Emirats Àrabs Units (UAESA).

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Més posts d'UPC

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Oferta pública 09/09/2024

  Ajuntament de Llorenç del Penedès 1 plaça d'Arquitecte tècnic Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet 3 places de Programador Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet 1 plaça d'Enginyer tècnic industrial Fundació Ticsalut 1 plaça de Tècnic base 1 per a l'Àrea d'Atenció Digital Personalitzada i Actius Digitals per la Ciutadania Generalitat de Catalunya - Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació 1 plaça de Titulat superior enginyer agrònom a l'Escola Agrària de Vallfogona de Balaguer Generalitat de Catalunya - Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació 1 plaça de Diplomat enginyer tècnic forestal a la Direcció General de Boscos i Gestió del Medi Generalitat de Catalunya - Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica 1 plaça de Titulat superior enginyer de camins, canals i ports a la Direcció General de Transports i Mobilitat Generalitat de Catalunya - Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica 1 plaça

Mercado de trabajo - sector Energético 2024 | Randstad Research

El sector Energético está ampliamente dominado por la Producción, transporte y distribución de electricidad (CNAE 351) con 84.712 ocupados que representan el 87% del sector. Le sigue la Producción y distribución de gas (CNAE 352) con el 12% y el Suministro de vapor y aire acondicionado (CNAE 353) con el 1%. En 2023, el sector Energético presentó una disminución general en el empleo, con 92.071 ocupados. Una caída del 2,3% en comparación con el año anterior. Esta reducción se debe principalmente a la notable disminución en el segmento de Suministro de vapor y aire acondicionado, que registró un descenso interanual del 64%. Sin embargo, en el primer trimestre de 2024 se rompe esta tendencia descendente, registrando un intenso crecimiento de 13% en comparación con el primer trimestre de 2023, y alcanzando 97.960 ocupados. Este aumento ha estado liderado por la Producción y distribución de gas con un crecimiento del 46,5%. Descarregar informe Més posts de Mercat de treball

Desafiando lo convencional: Transformación exponencial en la nube con Serverless y GenAI amb Cap Gemini

En esta sesión técnica exploraremos las ventajas del desarrollo Cloud Native y Serverless. Descubriremos cómo estas tecnologías revolucionarias pueden optimizar la escalabilidad, agilidad y eficiencia de las aplicaciones. Aprenderemos a aprovechar al máximo los recursos en la nube para impulsar la innovación y reducir costos operativos. Únete para sumergirte en el emocionante mundo de la computación en la nube y sus infinitas posibilidades. También compartiremos casos de uso reales en clientes incluyendo algunos casos que ya están usando los nuevos servicios de inteligencia artificial generativa en nube como parte clave de las nuevas arquitecturas. El Ponente Juan Pablo Antequera Cloud advisor | South & Central Europe Cloud CoE Tras más de 20 años de experiencia en consultoría tecnológica y arquitectura, mi rol es de Microsoft Cloud CoE Advisor en Capgemini. Trabajo para maximizar el valor combinado de Capgemini y nuestros partners al acompañar a nuestros clientes en su transformac