Deixar de ser «menys dolents» per ser realment sostenibles: Arriben les primeres directrius europees d'Avaluació de la Sostenibilitat Ambiental Absoluta (AESA)

En el món de l’orientació professional i l’anàlisi del mercat laboral, sovint parlem de transició ecològica, d'ocupabilitat verda i de com les empreses adapten les seves estratègies de responsabilitat social. Tanmateix, durant anys ens hem fet la mateixa pregunta des de Mussola: n'hi ha prou que un producte, servei o empresa sigui «més verd» que la competència per assegurar el nostre futur?

La resposta científica és un «no» rotund. Reduir un 10 % les emissions d’un procés productiu és un pas positiu, però si la producció global es duplica, l’impacte total continua creixent. Aquest enfocament relatiu («què és el més ecològic?») no garanteix que no traspassem els límits del planeta. Per donar resposta a aquest repte, el Centre Comú de Recerca (JRC) de la Comissió Europea ha publicat la guia de referència Guidelines for applying absolute environmental sustainability assessment at different scales (Bjørn et al., 2026).

Què és l'Avaluació de la Sostenibilitat Ambiental Absoluta (AESA)?

L'AESA és un marc d'avaluació que canvia radicalment la pregunta de partida. En lloc de comparar dues opcions entre si per veure quina contamina menys, l'AESA calcula l'impacte d'un sistema (un producte, una instal·lació, una organització o fins i tot tot el consum d'un país) i el compara directament amb la capacitat de càrrega de la Terra o els límits planetaris (Planetary Boundaries).

L'objectiu principal és determinar si una activitat humana opera dins d'un espai d'operació segur. Si la càrrega ambiental estimada d'un sistema supera la quota de capacitat de càrrega que se li ha assignat, el sistema es considera ambientalment insostenible en termes absoluts, per molt que hagi millorat respecte a anys anteriors.

El marc de 4 fases i 9 passos per a la mesura absoluta

Les noves directrius estructuren l'aplicació de l'AESA en un procés iteratiu dividit en 4 fases principals:

1. Fase A: Planificar l'avaluació (Passos 1 a 3)

Defineix l'objectiu del desenvolupament, descriu el sistema a estudiar (la unitat funcional o el nivell d'activitat) i estableix l'abast. Un requisit clau establert per la Comissió Europea és que l'AESA requereix comptabilitat atribuïble (en lloc de la comptabilitat conseqüencial), ja que els fluxos calculats han de ser additius a nivell global. A més, s'han de determinar les Àrees de Protecció (Qualitat dels ecosistemes, Salut humana, Recursos naturals o Funcionament del sistema Terra) i delimitar les fronteres del sistema (enfocament cradle-to-grave o de cicle de vida complet).

2. Fase B: Estimar les càrregues ambientals (Passos 4 i 5)

Recull dades primàries i secundàries per mesurar tots els fluxos d'emissions i consum de recursos. Posteriorment, s'apliquen els factors de caracterització per convertir aquests fluxos en indicadors ambientals concrets per a cada categoria d'impacte (canvi climàtic, us del sòl, ús d'aigua dolça, eutotrització, toxicitat, etc.).

3. Fase C: Assignar capacitats de càrrega (Passos 6 i 7)

És el pas central i més innovador de l'AESA. Es quantifica la capacitat de càrrega global/regional per a cada indicador (p. ex., la quantitat màxima d'emissions de $\text{CO}_2\text{eq}$ anuals per no superar el límit de $2^\circ\text{C}$) i es reparteix o assigna aquesta capacitat al sistema estudiat. Com que repartir un recurs limitat és una decisió amb una elevada càrrega ètica, la guia recull 8 principis d'assignació principals:

• Igual per càpita (Equal per capita - EPC): Distribució proporcional a la població.

• Grandfathering (GF): Distribució basada en el pes de les emissions o impactes històrics d'un any de referència.

• Valor econòmic (Economic value - EV): Proporcional a la contribució o valor afegit econòmic del sector o producte.

• Responsabilitat històrica (HR): Penalitza qui més ha après o impactat en el passat.

• Capacitat de reducció (CTR): Demana més esforç a qui té més recursos econòmics o tecnològics per reduir impactes.

• Fulfillment de necessitats (NF): Prioritza l'assignació de quota per a la cobertura de necessitats bàsiques.

• Estils de vida suficients (SL): Reserva quota principalment a sectors o activitats integrades en escenaris de vida sostenibles o essencials.

• Optimització de costos (CO): Repartiment basat en la trajectòria global de menor cost financer per mantenir el límit.

4. Fase D: Interpretar els resultats (Passos 8 i 9)

Es compara la càrrega ambiental real del sistema amb la quota de capacitat assignada (sovint expressat com a ràtio de sostenibilitat o ocupació de l'espai segur d'operació, aSOS). Valors superiors a 1 indiquen que l'activitat ha superat el seu espai sostenible i requereix redisseny.

Tres exemples pràctics d'aplicació a diferents escales

L'informe del JRC il·lustra l'AESA mitjançant tres casos d'estudi reals a escales diferents:

Escala	Objecte d'estudi	Troballes principals de l'AESA
Producte / Edificació	Sample de 40 habitatges residencials a Dinamarca	34 dels 40 habitatges superaven la capacitat de càrrega assignada en 5 o 6 categories d'impacte (com el canvi climàtic, l'ús del sòl o l'eutrofització), identificant exactament quins indicadors cal prioritzar en l'arquitectura sostenible.
Empresa / Corporatiu	UltraTech Cement (el fabricant de ciment més gran de l'Índia)	Mitjançant la definició d'objectius basats en la ciència (SBTi), la companyia va establir fites de reducció per a emissions Directes (Abast 1, -27%) i Indirectes (Abast 2, -69%) per tona de ciment, integrant la trajectòria de descarbonització en el seu pla estratègic.
Nació / Regional	El consum final total dels ciutadans de la Unió Europea	El model de la Footprint de Consum de la UE va demostrar que el consum europeu transgredeix l'espai d'operació segur en 9 de les 13 categories analitzades en la majoria de principis d'assignació, requerint reduccions dràstiques de l'impacte d'entre 120 i 160 vegades sota criteris igualitaris o prioritaris.

Què significa aquest canvi de paradigma per a la gestió del talent i l'orientació professional?

Des de la perspectiva de l'orientació de carreteres, la consolidació del marc AESA a la Unió Europea marca el camí cap a on evolucionarà la demanda de perfils tècnics i directius:

1. Superació del greenwashing i la sostenibilitat superficial: Les empreses necessitaran perfils capaços de justificar dades de cicle de vida (LCA) referenciades a mètodes d'avaluació absoluts.

2. Noves competències en enginyeria ambiental i consultoria: Creix la demanda de professionals formats en la gestió d'inventaris de fluxos ambientals, coneixement dels Planetary Boundaries i maneig de bases de dades com Ecoinvent o eines de descarbonització.

3. Equitat i Ètica en les decisions corporatives: Escollir un criteri d'assignació ambiental (repartir quotas per valor econòmic, per treballador o per capacitat de reducció) requereix direccions estratègiques amb un fort criteri ètic i capacitat d'anàlisi de riscos de regulació.

Aquestes directrius europees marquen un abans i un després en la forma en què les organitzacions mesuraran el seu impacte. El camí cap a una economia veritablement sostenible ja no consisteix a ser lleugerament millors que ahir, sinó a aprendre a dissenyar, treballar i consumir dins dels límits del nostre planeta.