Oportunitats i reptes per a la indústria del vehicle lleuger a Catalunya: Claus de l'estudi de l'Observatori de la Indústria

L'última edició dels Papers de l'Observatori de la Indústria (número 35), elaborada per Joan Josep Berbel Sánchez, Gerard López Vila i Alexandre Benguerel Clapés amb el suport d'ACCIÓ i la Direcció General d'Indústria de la Generalitat de Catalunya, analitza la transformació de la cadena de valor dels vehicles lleugers (categoria L: ciclomotors, motocicletes, tricicles i quadricicles) al territori català.

Aquest informe analitza la transició cap a la mobilitat elèctrica i connectada, avaluant tant les fortaleses com els punts febles del teixit industrial i professional local.

Un sector estratègic en ple procés de transformació

La mobilitat urbana afronta reptes immediats derivats de la congestió, les exigències de descarbonització i les primeres zones de baixes emissions. En aquest context, els vehicles lleugers representen una opció eficient per cobrir els desplaçaments quotidians i el transport de darrera milla.

Catalunya compta amb un bagatge històric molt destacat en el disseny i la producció de dues rodes, a més d'un ecosistema consolidat d'enginyeria, motorsport i proveïdors de components. Tanmateix, el pas d'una cadena de valor fonamentada en el motor de combustió a una de basada en l'electromobilitat planteja canvis estructurals importants:

• Simplificació mecànica: Els powertrains elèctrics prescindeixen de prop del 60% de les peces mòbils i subsistemes tradicionals (admissió, escapament, lubricació o caixes de canvi complexes).

• Noves baules de valor: El pes tecnològic es trasllada cap al battery pack, els sistemes de gestió de bateria (BMS), l'electrònica de potència, el software embegut i la connectivitat (IoT, V2X).

• Circularitat i segona vida: La gestió del cicle de vida de les bateries, el reacondicionament de components i el reciclatge de materials crítics passen a ser obligacions normatives i estratègiques per a la competitivitat.

Diagnosi del teixit industrial català

L'estudi avalua la bretxa o gap de competència entre les capacitats actuals de la indústria local i les exigències del mercat internacional:

1. Fabricants (OEM): Catalunya disposa de marques líders en nínxols específics com l'off-road, el motorsport i solucions urbanes elèctriques. El principal repte passa per consolidar l'estratègia de diferenciació en la producció de sèries curtes, personalitzades i tecnificades davant l'empenta de volum dels productors asiàtics.

2. Enginyeria i disseny: És el segment millor posicionat, amb capacitats de nivell internacional per desenvolupar projectes integrals des de la idea inicial fins a l'homologació i la industrialització.

3. Teixit de proveïdors: Els proveïdors de components estructurals, frens i accessoris mantenen una posició sòlida, mentre que en l'àmbit dels components elèctrics i electrònics cal continuar guanyant massa crítica i sobirania tecnològica.

Tendències en la demanda i nous perfils de mobilitat

L'anàlisi de matriculacions reflecteix un canvi de tendència gradual en els patrons d'ús:

• Persistència de la combustió en determinats usatges: Els vehicles de combustió interna mantenen recorregut en el desplaçament interurbà, les rutes de mitjana distància i les activitats recreatives o esportives, on l'autonomia i la velocitat de creuer continuen afavorint aquesta tecnologia.

• Nous usos comercials i compartits: La logística d'última milla, el delivery de proximitat, la gestió de flotes privades i els serveis de moto-sharing o subscripció articulen gran part de la implantació de la mobilitat elèctrica urbana.

• Emergència dels quadricicles: Els quadricicles lleugers (categories L6e i L7e) apareixen com una opció versàtil per al transport urbà protegit de la intempèrie i el transport intern en grans recintes industrials o comercials.

Recomanacions i perspectives de futur

Per assegurar el posicionament de Catalunya com a pol de referència en mobilitat lleugera, l'estudi destaca diverses línies d'actuació prioritàries:

• Aposta per la formació i el talent: És necessari adaptar l'oferta de la Formació Professional i la cooperació universitària a les competències requerides en alta tensió, mecatrònica, software i gestió tèrmica.

• Interoperabilitat i infraestructura: Cal avançar cap a solucions de recàrrega accessible i l'estandardització de sistemes d'intercanvi de bateries (battery swapping) per reduir els temps d'inactivitat de les flotes.

• Coordinació pública i privada: Fomentar el codesenvolupament entre proveïdors, enginyeries i fabricants locals, aprofitant els programes de suport a la indústria per mantenir la massa productiva al territori.

Es pot consultar l'estudi complet a la publicació oficial de Generalitat de Catalunya - Departament d'Empresa i Treball.