El subsector de l'energia i l'aigua a Catalunya es troba en un moment de transformació profunda. Així ho posa de manifest l'informe de diagnosi i tendències publicat recentment pel Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya (juny de 2026), un document clau que analitza les magnituds, els reptes tecnològics i, sobretot, les necessitats de talent d'un àmbit que representa al voltant del 5% del PIB català.
Des de la perspectiva del blog de Mussola, volem destacar les claus d'aquest estudi, que dibuixa un escenari fascinant on la sostenibilitat, la digitalització i la formació contínua van de la mano.
1. Radiografia econòmica: Un pes clau i alta atomització operativa
El sector reuneix unes 2.000 empreses a Catalunya i dóna ocupació a prop de 45.000 persones treballadores (superant les 60.000 si s'inclouen la instal·lació, el manteniment i l'enginyeria). Presenta una estructura molt particular: una forta concentració econòmica en grans operadors (elèctriques, gasístiques i d'aigua) i una gran atomització operativa on el 90,9% de les empreses són pimes.
Pel que fa a l'aigua, el sector de la gestió sostenible compta amb prop de 638 empreses i genera un volum de negoci de 8.704 milions d'euros (gairebé el 3% del PIB català), amb un fort component d'innovació a través de clústers com el Catalan Water Partnership (CWP).
2. Els grans reptes: Renovables, dependència energètica i el factor nuclear
L'informe recorda que Catalunya consumeix més energia de la que produeix (la demanda elèctrica el 2024 va ser de 29.300 MWh davant dels 25.000 MWh produïts), la qual cosa obliga a importar electricitat. A més, cal tenir en compte un element estructural: l'energia nuclear genera actualment el 58% de l'electricitat a Catalunya. Davant el calendari de tancament de les nuclears, l'estudi assenyala que per substituir-les caldria multiplicar per set la producció eòlica actual i per vint la solar.
Pel que fa a les energies netes, destaquen fites i projectes com el PLEMCAT (la plataforma d'R+D+I en energies marines al golf de Roses), que obre la porta a l'especialització en eòlica marina flotant. No obstant això, el sector topa amb barreres importants com la lentitud burocràtica (una mitjana de 1.500 dies per a autoritzacions) i l'oposició social.
3. El gran coll d'ampolla: El talent i la formació
Un dels aspectes més rellevants per a la nostra comunitat a Mussola és la detecció de desajustos entre les necessitats del mercat laboral i la formació disponible:
Necessitats d'ocupació: Per complir amb els objectius de la PROENCAT 2050, només en l'àmbit de les energies renovables es preveu la necessitat d'incorporar prop de 16.000 nous professionals de cara al 2030.
Perfils i competències crítiques: Les empreses pateixen dificultats per cobrir competències relacionades amb l'anàlisi de dades mediambientals, el Big Data, l'ús de programari específic, el data mining i el manteniment d'infraestructures crítiques.
El buit formatiu en l'energia nuclear: Tot i que la nuclear és la principal font de generació elèctrica al territori, no existeix formació reglada específica (cicles formatius) en aquest àmbit, limitant-se l'oferta a cursos de protecció radiològica.
Conclusions: Un futur que demana apostar per la formació contínua
L'informe conclou que el futur del sector depèn de la capacitat d'integrar sostenibilitat, tecnologia i capital humà. La digitalització (amb l'ús de la intel·ligència artificial, smart grids i IoT) i l'aposta per l'economia circular en el cicle de l'aigua exigeixen reciclar i actualitzar les competències dels professionals actuals.
Des de Mussola, animem a les empreses i als professionals del sector a consultar el Hub d'eines i recursos per a la formació del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya per dissenyar accions formatives que donin resposta a aquests reptes reals.
I tu, com veus la transformació del sector energètic i de l'aigua a casa nostra? Deixa'ls als comentaris!

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada