La indústria química catalana es troba en una cruïlla històrica. D'una banda, es consolida com el segon motor industrial de Catalunya —tan sols per darrere de l'alimentació— amb més de 1.747 empreses, 65.755 llocs de treball directes i un volum de negoci superior als 29.000 milions d'euros (representant el 37,2% de tota la facturació química de l'Estat espanyol). De l'altra, enfronta una combinació complexa d'exigències: descarbonització accelerada, costos energètics elevats, hiperregulació europea i un canvi profund en el perfil competencial que necessita.
Així ho detalla el darrer informe del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya, que dibuixa una radiografia completa d'un subsector clau en plena transformació.
Un gegant industrial davant el repte de la competitivitat
Catalunya no és només el gran nucli químic d'Espanya; és una de les regions industrials líders a Europa. Amb el clúster petroquímic de Tarragona com a artèria principal i la recent presidència assumida de la European Chemical Regions Network (ECRN) per al període 2026-2027, el territori té la capacitat d'influir en l'agenda industrial del continent.
No obstant això, l'informe posa el punt d'atenció en alertes clau:
Pressió energètica i geopolítica: Els costos de l'energia a Europa han provocat una caiguda interanual de les exportacions químiques de la UE, obligant a reorientar la producció des de la química bàsica cap a la química de personalització, materials avançats i ciències de la vida.
La Doble Transició (Verda i Digital): Iniciatives com el Clean Industrial Deal i el Pacte Verd Europeu exigeixen assolir la neutralitat climàtica mitjançant solucions com l'hidrogen verd, la captura i ús de carboni (CCS/CCU), la bioeconomia i la fotosíntesi artificial.
El biaix del talent: Quines competències falten al sector?
Un dels punts més crítics de l'estudi és la bretxa entre la formació actual de la plantilla i les necessitats reals del mercat productiu. L'automatització avançada, la intel·ligència artificial aplicada a la formulació i la biotecnologia han transformat les eines de treball en tots els àmbits:
1. Perfils de difícil cobertura
Hi ha una mancança urgent de:
Operadors de planta química i analistes de laboratori amb coneixements de seguretat en substàncies perilloses (com protocols CBRN) i reglaments com REACH i CLP.
Enginyers/es de processos i experts en automatització, robòtica i IoT capacitat per gestionar dades massives (Big Data) i optimitzar el rendiment de les plantes industrials.
Especialistes en biotecnologia avançada, bioinformàtica, enginyeria genètica i desenvolupament de biosimilars.
2. Competències emergents i de futur
Les empreses ja no busquen únicament perfils tècnics tradicionals; ara requereixen hàbits i dominis multidisciplinaris:
Capacitats Digitals: Ús d'algorismes d'IA per accelerar el descobriment de molècules, ciberseguretat industrial i eines New Approach Methodologies (NAM) per avaluar la seguretat de productes sense experimentació animal.
Sostenibilitat i Ecodisseny: Coneixements en gestió de residus, disseny de materials biodegradables, reducció de la petjada de carboni i disseny de sistemes basats en l'energia de l'hidrogen.
Habilitats Transversals (Soft Skills): Dominis rigorosos de l'anglès tècnic, capacitat per treballar en equips multidisciplinaris i gestió del canvi normatiu constant.
Oportunitats de futur: On creixerà el subsector?
A banda dels reptes, la química catalana té grans vectors de creixement i diversificació:
Hub Biotecnològic i Deeptech: El dinamisme de la recerca a Catalunya (amb pols com el PRBB o l'ICN2) impulsa la creació de startups Greentech i nous materials sostenibles (com biomaterials derivats de residus agroalimentaris).
Noves Cadenes de Subministrament (Nearshoring): Reconfiguració de la logística global per minimitzar disrupcions geopolítiques i optimitzar la petjada de carboni en el transport.
Sector de la Defensa, Seguretat i Aeroespai: La química es consolida com un pilar en el desenvolupament de materials d'alta resistència, tèxtils Tècnics i protecció avançada.
Conclusió: La formació contínua com a motor estratègic
L'informe deixa clar que la competitivitat de la indústria química a Catalunya no dependrà només de la inversió en infraestructures, sinó de la capacitat de requalificar la seva plantilla (upskilling i reskilling). La transició cap a una química verda, circular i digital només serà possible si el sistema formatiu respon amb agilitat a les noves competències que exigeix el mercat.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada