El futur del sector agrari a Catalunya: reptes, digitalització i formació davant la transformació verda

El sector agrari català es troba en un punt d'inflexió decisiu. Mentre s'enfronta a reptes estructurals complexos —com ara la sequera recurrent, la pressió dels costos i el relleu generacional—, el subsector viu una transformació profunda impulsada per la digitalització, la sostenibilitat i l'adaptació al canvi climàtic. Això es desprèn del recent informe Diagnosi i Tendències del Subsector Agrari (Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya, juny de 2026), un document clau per entendre cap a on es mou el talent i l'ocupabilitat al nostre territori.

Radiografia socioeconòmica: un teixit dual i altament especialitzat

Amb una facturació global que supera els 6.300 milions d'euros i un creixement de l'ocupació al voltant del 12,6% durant el darrer any, l'agricultura i la ramaderia a Catalunya representen la base d'una potent cadena agroalimentària. No obstant això, el model presenta una estructura empresarial molt dual:

• Microempreses i explotacions familiars: Continuen sent la columna vertebral del territori i de la gestió del paisatge.

• Grans explotacions i model intensiu: Especialment rellevants en la ramaderia porcina —que concentra més del 60% de la producció ramadera—, amb una alta tecnificació i orientació a l'exportació, tot i comportar un risc estructural de concentració.

A més, el mercat laboral pateix una clara estacionalitat i una dependència important de la mà d'obra temporal, a la qual se suma un coll d'ampolla demogràfic preocupant: més del 56% dels titulars d'explotacions tenen més de 65 anys, mentre que els joves representen tot just un 12%.

Els grans vectors de transformació: del camp tradicional al 4.0

El paradigma agrari s'està movent ràpidament cap a un model agroecològic, intel·ligent i resilient. Els eixos que defineixen aquesta evolució són:

1. Agricultura i ramaderia 4.0: La integració de la intel·ligència artificial, els sensors d'humitat, els drons i les plataformes de Big Data s'ha accelerat per combatre la manca de mà d'obra i la limitació hídrica.

2. Gestió eficient de l'aigua: En un context de sequera estructural, el reg intel·ligent, l'optimització de recursos i la reutilització hídrica són condicions indispensables per a la supervivència de les explotacions.

3. Bioeconomia circular: La valorització de dejeccions ramaderes, la transformació de residus en energia o fertilitzants i l'aposta per l'agricultura regenerativa guanyen terreny per reduir la petjada ambiental.

4. Prevenció d'incendis forestals: El mosaic agroforestal i el pasturatge s'integren de manera activa dins de les estratègies de seguretat territorial davant dels incendis de nova generació.

El GAP competencial: falta de perfils híbrids

Tot i que la creació de llocs de treball es manté sòlida, el mercat pateix greus dificultats per cobrir determinades posicions. El veritable coll d'ampolla no és només quantitatiu, sinó qualitatiu: falten professionals capaços de combinar l'ofici agrari tradicional amb el domini de la tecnologia, les dades i la gestió empresarial avançada.

L'informe assenyala les competències més inabastables actualment al mercat:

• Tècniques i digitals: Ús i interpretació de dades de sensors, teledetecció i automatització de processos.

• Ambientals i de sostenibilitat: Aplicació de plans de bioseguretat, benestar animal exigent, reducció d'antibiòtics i gestió de sòls regeneratius.

• Estratègiques i comercials: Capacitat de transformar explotacions familiars en negocis rendibles, amb coneixements financers, comercialització digital (e-commerce) i escurçament de cadenes de valor.

Cap a on evoluciona la formació?

Per donar resposta a aquesta escassetat de talent especialitzat, l'oferta formativa a Catalunya s'està adaptant ràpidament. A més de la xarxa d'Escoles Agràries de la Generalitat i de les especialitats formatives del SEPE i del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya, destaquen perfils professionals emergents molt demandats com el de tècnic/a en agricultura de precisió, el gestor/a d'explotacions agràries sostenibles o l'especialista en ramaderia de precisió.

Així mateix, l'aposta per noves directrius formatives (com la reorientació de cicles formatius cap al sector forestal, la qualitat agroalimentària i la modernització agrària) posa de manifest que la formació contínua i el reciclatge professional ja no són una opció, sinó una necessitat vital.

Conclusions

El sector agrari a Catalunya afronta amenaces externes reals, com la competència de mercats internacionals (per exemple, els acords amb el Mercosur). Tanmateix, compta amb un marge d'oportunitat extraordinari gràcies a la qualitat dels seus productes amb denominació d'origen, el valor del producte de proximitat i l'embranzida de la innovació tecnològica.

Garantir el relleu generacional passa necessàriament per fer atractiu el sector a través de la digitalització, la sostenibilitat i una formació professionalitzada que doti els nostres pagesos i ramaders de les eines del segle XXI.

Pots consultar l'informe complet i els recursos formatius disponibles al Hub d'eines del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya.