Radiografia de la indústria extractiva a Catalunya: reptes de futur, digitalització i necessitats formatives

El subsector de les indústries extractives a Catalunya es troba en plena cruïlla de camins. Tot i tractar-se d'una activitat tradicional i fortament arrelada al territori, està immers en un procés de transformació profunda marcat per la digitalització, les exigències de la transició ecològica i l'evolució del marc normatiu europeu.

Així ho posa de manifest el darrer informe de diagnosi i tendències publicat pel Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya, que dibuixa amb claredat el pols socioeconòmic d'un sector clau per al subministrament de matèries primeres de la construcció, les infraestructures i les tecnologies netes.

Un sector estratègic amb una base sòlida

Darrere de l'aparença d'un sector madur s'amaga un teixit productiu que mobilitza al voltant de 200 empreses, genera prop de 3.500 llocs de treball directes (amb una presència destacada en l'àmbit dels àrids i la pedra) i mou un volum de producció proper als 400 milions d'euros anuals a Catalunya (prop de l'11% del total estatal).

Aquesta activitat té un fort impacte en la cohesió territorial i l'economia de zones rurals i comarcals molt concretes: des de l'extracció de sals potàssiques al Bages, fins a la pedra calcària i ornamental en comarques com el Garraf, la Noguera, el Berguedà o les Terres de l'Ebre, sense oblidar el pes creixent dels aprofitaments de biomassa forestal i geotèrmia.

Tanmateix, el gran repte actual no és purament quantitatiu, sinó qualitatiu. El model de negoci està evolucionant ràpidament cap a tres grans eixos:

1. La mineria basada en dades (data-driven mining): On la intel·ligència artificial, el Big Data i els sistemes de monitoratge IoT s'apliquen per optimitzar la presa de decisions i el manteniment predictiu.

2. L'automatització i operacions autònomes: Amb vehicles sense conductor i maquinària robotitzada que minimitzen el risc laboral i maximitzen l'eficiència operativa.

3. L'economia circular i la valorització de residus: Impulsant la "mineria urbana" i la recuperació de materials crítics (com lli, cobalt o níquel a partir de bateries i salmorres industrials) per reduir la dependència exterior.

El desajust competencial i les "ocupacions de difícil cobertura"

Un dels diagnòstics més preocupants de l'informe és el desajust persistent entre l'oferta formativa actual i les competències reals que demanda el mercat de treball. Tot i comptar amb una base sòlida de formació professional i especialitats formatives, les empreses pateixen serioses dificultats per trobar perfils altament qualificats.

Les anomenades ocupacions de difícil cobertura es concentren en rols tan crítics com ara geòlegs, enginyers ambientals, experts en economia circular, enginyers de processos i especialistes en gestió avançada de residus. A més, persisteixen reptes estructurals importants, com la baixa presència femenina en l'àmbit operatiu i extractiu i la necessitat d'atraure talent jove per garantir el relleu generacional.

Davant d'aquesta realitat, emergeixen noves necessitats competencials que obliguen a actualitzar els programes formatius cap a perfils híbrids i altament especialitzats, entre els quals destaquen:

• L'artesà digital en pedra natural: Professionals capaços de combinar l'ofici tradicional del tall i modelatge amb el domini de programari de disseny avançat i la integració de tecnologies sostenibles.

• L'enginyer/a de dades en mineria: Especialistes en la gestió i interpretació de grans volums de dades operatives per guanyar en eficiència.

• L'especialista en sostenibilitat i compliment normatiu (compliance): Figures encarregades de minimitzar l'impacte ambiental i garantir l'adaptació a unes normatives europees cada cop més estrictes.

Conclusions: cap a un model formatiu més flexible i especialitzat

La competitivitat futura de la indústria extractiva catalana no dependrà només de la disponibilitat de recursos geològics, sinó de la seva capacitat d'innovació i adaptació del capital humà.

L'informe conclou que cal estrènyer la col·laboració entre les empreses, els sistemes formatius i l'administració pública per dissenyar una oferta més flexible, pràctica i orientada de ple a la transició digital i ecològica. Només així es podran transformar els reptes normatius i ambientals actuals en autèntiques oportunitats de futur per a un sector imprescindible en l'economia del país.