El boom de les tecnologies netes a la UE: Oportunitats laborals, reptes de futur i el camí cap a una transició justa

La transició cap a la neutralitat climàtica a la Unió Europea no només està transformant el nostre model energètic, sinó que s'ha convertit en un autèntic motor de transformació industrial i laboral. Segons un recent informe de l'Agència Europea de Medi Ambient (EEA), titulat Clean energy technologies in the European Union: Implications for quality jobs, skills and a just transition, el sector de les tecnologies d'energia neta ja dóna feina a prop d'un milió de persones de manera directa i genera un valor afegit brut (VAB) de 138.000 milions d'euros.

Però, com es tradueix aquesta expansió verda en el dia a dia del mercat de treball? Quins sectors estan liderant la creació d'ocupació i quins reptes de qualificació i qualitat laboral hem d'afrontar a Europa i a casa nostra? Ho analitzem a continuació.

1. El mapa de l'ocupació verda: Eòlica, solar, bombes de calor i bateries

L'estudi de l'EEA posa el focus en quatre tecnologies clau per al futur energètic europeu, cadascuna amb dinàmiques pròpies:

• Energia eòlica: Continua sent el sector que més ocupa dins de les renovables a la UE, amb unes 273.500 persones empleades directament (el 2023). Tot i que la fabricació és rellevant, la immensa majoria de la feina (al voltant del 77%) es concentra en les activitats d'operació i manteniment. Alemanya, França, Polònia, Dinamarca i Espanya encapçalen aquest mercat.

• Solar fotovoltaica (FV): Ocupa directament més de 227.000 persones. Prop de la meitat d'aquesta força laboral es dedica a la fase d'operació i un 36% a les activitats de construcció (instal·lació, preparació de terrenys i connexió a la xarxa). Malgrat el gran volum d'instal·lacions, la indústria europea de fabricació de mòduls lluita sota la pressió dels alts costos de producció i la competència exterior.

• Bombes de calor: Amb uns 80.100 treballadors directes a la UE, el 65% dels quals es troben en el segment de la construcció i instal·lació. Tot i haver patit oscil·lacions recents en el ritme de vendes, té un potencial de creixement enorme per descarbonitzar la climatització d'edificis. Països com Portugal, Espanya i Itàlia destaquen pel nombre de llocs de treball vinculats a aquest sector.

• Bateries: És el sector més dinàmic i de creixement més ràpid, amb una taxa anual propera al 35% entre 2010 i 2023. Tot i tenir una plantilla més petita (unes 33.000 persones), la majoria de les quals es concentren en la fabricació (gigafactories) i en R+D, s'ha convertit en un pilar estratègic per a la mobilitat elèctrica i l'emmagatzematge d'energia. Països com Hongria i Polònia s'estan consolidant com a grans hubs de producció al costat d'Alemanya.

2. El coll d'ampolla: Falta de personal qualificat i desajustos de competències

Un dels missatges més clars que ens deixa l'informe és que la creació d' llocs de treball no es tradueix automàticament en un mercat laboral inclusiu i preparat.

Les projeccions indiquen que la demanda de mà d'obra continuarà disparant-se fins al 2030, però ens trobem amb un obstacle estructural: la manca de personal qualificat. La gran majoria dels estats membres de la UE adverteixen de dèficits crítics en perfils tècnics i de formació professional, especialment en rols com:

• Electricistes d'edificis i instal·lacions.

• Lampistes i ajustadors de canonades.

• Mecànics i tècnics de sistemes elèctrics.

• Enginyers i tècnics de camp.

Per evitar que aquests colls d'ampolla frenin la transició energètica, l'Europa comunitària està impulsant iniciatives com les Net-Zero Industry Academies, la Unió de Competències (Union of Skills) i projectes finançats a través d'Erasmus+ orientats a la requalificació i formació contínua.

3. Desigualtats pendents: Gènere, edat i qualitat de la feina

Un autèntic just-transition (transició justa) exigeix posar el focus en la qualitat de l'ocupació i la inclusió social. L'informe de l'EEA posa sobre la taula algunes dades que conviden a la reflexió:

• La bretxa de gènere: Les dones continuen estant clarament subrepresentades en el sector de les tecnologies netes, amb taxes de participació que van des del 26% en eòlica i bateries fins a un escàssim 14% en el sector de les bombes de calor. A més, la presència femenina cau per sota del 10% en els llocs de construcció i en llocs de direcció i supervisió immediata.

• Inclusió de joves: Els treballadors d'entre 15 i 24 anys representen només un 6-7% de la plantilla en les cadenes de valor de l'eòlica, solar i bombes de calor, reflectint el repte demogràfic general i la necessitat d'atreure talent jove cap a la transició verda.

• La qualitat dels llocs de treball és desigual:

  • Els llocs vinculats a la construcció i instal·lació presenten de mitjana salaris més baixos, taxes més elevades de temporalitat o autoocupació (sovint amb el risc de falsos autònoms o subcontractacions abusives) i una major exposició a riscos físics (temperatures extremes, sorolls i agents químics).

  • En canvi, els segments d'operació i manteniment o de fabricació avançada acostumen a oferir estabilitat contractual i condicions salarials més sòlides.

Conclusions: Cap a una estratègia industrial amb rostre humà

La conclusió de l'Agència Europea de Medi Ambient és nítida: Europa té el potencial tecnològic i financer per liderar la revolució de les energies netes, però l'èxit d'aquesta transformació dependrà de la nostra capacitat per cuidar el factor humà.

Això implica no només assolir objectius de fabricació i descarbonització, sinó garantir salaris justos, entorns de treball segurs, diàleg social robust i una aposta ferma per la formació i la inclusió de col·lectius sovint marginats d'aquests sectors (com les dones i els joves). Només així aconseguirem una transició que no sigui només eficaç contra el canvi climàtic, sinó profundament justa, cohesionada i sostenible per a tota la societat.

Vols aprofundir en les dades tècniques o consultar l'estudi complet? Pots accedir al document de referència de l'EEA publicat recentment.