Així ho constata el darrer Flaix tecnològic: tecnologies de l'espai a Catalunya (juliol de 2026), elaborat per la Unitat d'Estratègia i Intel·ligència Competitiva d'ACCIÓ en col·laboració amb la Secretaria de Polítiques Digitals i l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC)
Un mercat global en plena expansió
El context internacional demostra la magnitud de l'oportunitat. Es preveu que el mercat mundial de les tecnologies de l'espai mantingui un creixement anual del 7,9%, passant dels 476.600 milions de dòlars el 2024 a assolir els 746.600 milions de dòlars l'any 2030.
Dins de la indústria dels satèl·lits, els segments de major pes econòmic són la infraestructura terrestre (37,4%) i els serveis per satèl·lit (26,1%), seguits de la fabricació de satèl·lits i els llançaments. Paral·lelament, els llançaments orbitals i el desplegament de vehicles espacials s'han multiplicat en els darrers anys, impulsats principalment per l'activitat comercial privada i el predomini dels satèl·lits petits de comunicacions i d'observació.
Un ecosistema català en fort creixement i altament tecnològic
A Catalunya, l'aposta institucional i privada ha donat fruita tangible. Segons l'estudi d'ACCIÓ, l'ecosistema empresarial de les tecnologies de l'espai compta ja amb 83 empreses, dada que representa haver triplicat per 3,2 el nombre d'empreses respecte al 2019.
Aquest teixit empresarial destaca per la seva joventut, dinamisme i orientació cap al valor afegit:
Facturació i ocupació: El sector genera 237 milions d'euros de facturació i 1.822 llocs de treball directes.
Perfil d'empresa: El 88% són PIMES, el 28,9% són startups i el 50,6% tenen menys de 10 anys de vida.
Posicionament a la cadena de valor: La majoria d'empreses estan especialitzades en les baules de l'Observació de la Terra (39,8%), els proveïdors tecnològics i consultoria (28,9%), les telecomunicacions i ciberseguretat (20,5%) i els components (16,9%).
Concentració territorial: El 74,7% de les empreses se situen a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, amb la capital catalana al capdavant (45 empreses a la comarca del Barcelonès).
A més, Barcelona s'ha consolidat com la 4a ciutat de la Unió Europea en captació de finançament privat per a startups de tecnologies de l'espai en el període 2021-2025, captant 113 milions de dòlars a través de 13 rondes d'inversió. Entre les empreses que han protagonitzat fites de finançament destaquen companyies com Sateliot, Pangea Aerospace, Kreios Space, Aistech, EarthPulse o Fregata Space.
Les fites i infraestructures del NewSpace a Catalunya
L'impuls del sector ve avalat per la coordinació entre administracions, centres de recerca i el sector privat
La saga dels nanosatèl·lits públics: Des de l'aprovació de l'Estratègia NewSpace (2020), la Generalitat ha impulsat missió rere missió: l'Enxaneta (2021) per a connectivitat IoT; el Menut (2023) per a observació de la Terra; i el Minairó (2023), el primer satèl·lit a utilitzar l'estàndard 5G NB-IoT des de l'espai. Més recentment, l'any 2025 es va llançar el 6GStarLab, liderat pel centre de recerca i2CAT i fabricat per Open Cosmos, com a laboratori en òrbita per a futures comunicacions 6G.
Infraestructures de país: Destaquen la posada en marxa del Teleport de Sant Esteve (centre d'operació de satèl·lits gestionat per l'IEEC), l'Observatori del Montsec, així com la transformació de l'Aeroport de Lleida-Alguaire en un hub aeroespacial que inclou un banc de proves de motors de coet gestionat per Pangea Aerospace i un viver d'empreses de l'espai.
Iniciatives de transferència i incubació: El paper de l'ESA BIC Barcelona (la primera incubadora de l'Agència Espacial Europea a Espanya, ubicada al Campus de la UPC a Castelldefels) i la xarxa Phi-Lab Net Spain (coordinada des de l'IEEC) estan sent claus per connectar la recerca universitària amb les prioritats del mercat, aplicant dades espacials a problemàtiques com la prevenció d'incendis, la gestió de l'aigua i el canvi climàtic.
Oportunitats de futur i reptes industrials
L'informe d'ACCIÓ subratlla que les tecnologies de l'espai han passat de ser una indústria vertical a una tecnologia facilitadora transversal. Les dades satel·litàries s'hibriden avui amb la intel·ligència artificial, la supercomputació, el Big Data o la ciberseguretat per oferir solucions a sectors com l'agricultura de precisió, la mobilitat intel·ligent, la gestió del medi ambient, la meteorologia o la seguretat.
Això no obstant, el sector s'enfronta a reptes estructurals per a la seva consolidació definitiva:
Escalabilitat industrial: Passar de la fase de startup o projecte pilot a la consolidació d'empreses de mitjana grandària capaces de competir a escala global.
Captació i retenció de talent: Atreure perfils altament qualificats en enginyeria aeroespacial, ciència de dades i telecomunicacions.
Autonomia i llançaments: Malgrat iniciatives prometedores com Alguaire, la manca de capacitats pròpies de llançament orbital a escala nacional continua essent una assignatura pendent a Europa.
Sostenibilitat espacial: Implementar polítiques de GreenSpace per gestionar la brossa espacial i garantir un ús responsable de les òrbites baixes, en línia amb la futura EU Space Act de la Comissió Europea.
Conclusió
L'Estratègia Catalunya Espai 2030 ha demostrat ser un catalitzador eficaç per estructurar un ecosistema que fa pocs anys era gairebé testimonial. Amb una combinació d'infraestructures punta, talent universitari, startups disruptives i suport institucional, Catalunya no només mira cap al cel, sinó que s'està consolidant com una de les regions europees millor posicionades per liderar la nova economia espacial.
Descarrega Les tecnologies de l’espai a Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada