L'estat de la indústria química a Catalunya: un gegant industrial davant el mirall de la transició verda

La indústria química ha estat històricament un dels pilars fonamentals de l'estructura econòmica de Catalunya. L'últim informe sectorial publicat per ACCIÓ el maig de 2026, titulat "El sector químic a Catalunya", posa de manifest no només la fortalesa d'aquest sector en termes de facturació, exportacions i ocupació, sinó també el seu paper crític com a proveïdor transversal d'altres indústries estratègiques i la seva transició cap a models productius més sostenibles i digitalitzats.

En un context global marcat per una pèrdua de competitivitat de la Unió Europea a causa dels elevats costos de l'energia i de les matèries primeres, el teixit químic català mostra una resiliència notable. Aquest article analitza les grans xifres, l'estructura de l'ecosistema català i les tendències globals que estan redefinint el sector.

Un lideratge indiscutible en l'àmbit estatal i europeu

El sector químic es consolida com el segon sector manufacturer de l'economia catalana, superat únicament per l'alimentació i situant-se per davant de l'automoció. Segons les dades recollides corresponents a l'exercici 2024, Catalunya compta amb 1.747 empreses químiques que generen una facturació conjunta de 29.096 milions d'euros i donen feina a 65.755 persones. Tant la facturació (+3,3%) com l'ocupació (+3,6%) registren creixements interanuals sòlids, recolzats principalment en empreses madures (de 10 anys o més), que concentren el 97,6% de la facturació total.

Si s'analitza la seva posició a l'Estat espanyol, Catalunya es confirma com el principal pol químic de referència, liderant amb claredat en totes les variables clau:

• Nombre d'empreses: Concentra el 25,3% del total de l'Estat.

• Volum de facturació: Representa el 37,2% del negoci espanyol, una xifra que duplica amb escreix la de la segona comunitat autònoma, la Comunitat Valenciana (13,3%).

• Ocupació: Genera el 31,3% dels llocs de treball del sector a Espanya.

Aquesta solidesa té un fort component territorial. L'activitat es concentra de manera molt acusada en tres grans àrees: Tarragona, Barcelona i el Vallès, que de manera conjunta sumen el 77,1% de les empreses, el 87,3% de la facturació i el 80,4% dels treballadors. Destaca especialment el complex petroquímic de Tarragona, reconegut com el principal complex petroquímic del sud d'Europa, on operen grans multinacionals de renom com Repsol, BASF, Ercros, LyondellBasell, Covestro i Dow.

Campió exportador i imant d'inversió estrangera

La projecció internacional de la química catalana és un altre dels grans titulars de l'informe d'ACCIÓ. El sector ha encapçalat les exportacions de Catalunya en el quinquenni 2021-2025, assolint la històrica xifra de 98.499 milions d'euros. Això significa que el 41,6% de totes les exportacions químiques de l'Estat espanyol surten de Catalunya, gairebé quadruplicant les dades de la Comunitat Valenciana (25.481 M€).

A més, tot i la tendència generalitzada a la baixa de la Inversió Estrangera Directa (IED) en el sector químic mundial, Catalunya ha aconseguit nedar a contracorrent i créixer en l'atracció de projectes. En el mateix quinquenni 2021-2025, el territori ha captat 53 projectes d'IED, amb un capital invertit de 955 milions d'euros i la creació d'1.735 llocs de treball. Amb aquestes xifres, Catalunya es posiciona com la segona regió de la Unió Europea en nombre de projectes d'IED químiques, només per darrere de Flandes (Bèlgica), i té en Alemanya, la Xina i els Estats Units els seus principals inversors estrangers.

Aquesta rellevància internacional s'ha vist institucionalment reforçada amb l'assumpció per part de Catalunya de la presidència de l'European Chemicals Regions Network (ECRN) per al bienni 2026-2027, així com per la celebració de l'edició d'Expoquimia 2026, que ha experimentat un creixement del 40% en empreses participants, consolidant-se com un aparador global de referència en confluència amb el sector del plàstic (Equiplast).

El mapa del sector al món: pèrdua de quota europea i el factor preu

L'informe d'ACCIÓ situa el cas català en un context global complex i asimètric. La Xina continua sent el dominador absolut del mercat, concentrant el 46% de les vendes mundials de productes químics l'any 2024, seguida molt de lluny per la Unió Europea (13%) i els Estats Units (12%).

Dins d'Europa, el nucli dur de la producció es manté a Alemanya (32% de les vendes de la UE-27) i França (15%), seguides d'Itàlia (9%), els Països Baixos (9%) i Espanya en cinquena posició amb un 8%.

Tanmateix, la dada més preocupant per al nostre entorn és la davallada estructural de la quota de mercat de la UE-27, que ha caigut en vint anys del 27,4% (2004) a tot just el 12,6% (2024). Les causes d'aquesta pèrdua de pes geoeconòmic responen a factors estructurals crítics recopilats per consultores com PwC:

1. Europa: Pateix l'elevat cost de l'energia i de les matèries primeres, fet que mina la competitivitat de la química bàsica i força el tancament de plantes, empenyent el sector cap a l'especialització de més valor afegit i la innovació en sostenibilitat.

2. Amèrica del Nord: Gaudeix de l'abundància de gas natural i età a baix cost, un avantatge competitiu brutal per als Estats Units.

3. Xina: L'expansió contínua de la seva capacitat de producció (sobretot en polímers) genera una sobreoferta global que pressiona els preus a la baixa i intensifica la competència exportadora.

Un pilar transversal per a l'economia i la defensa

L'estudi recorda que la química no opera de manera aïllada; és una indústria proveïdora essencial i transversal que alimenta branques tan diverses com la salut i les ciències de la vida, l'agroalimentació, l'automoció, el packaging, el tèxtil o l'electrònica.

Com a novetat sectorial rellevant en el context geopolític actual, s'identifica el paper de la química com un pilar de la defensa moderna i de la seguretat estratègica de la UE. Des del subministrament de polímers i recobriments per a l'aeroespai o els semiconductors, fins a aplicacions biomèdiques, materials avançats i equips de protecció personal i detecció davant riscos de tipus NBQ (Nuclear, Biològic i Químic), els clústers químics s'han convertit en autèntiques infraestructures crítiques per preservar l'autonomia industrial europea.

El futur de la química: sostenibilitat i transformació digital

Davant d'aquest escenari de forta competència de preus de les economies asiàtiques i americanes, el camí de supervivència i excel·lència de la química catalana passa irremeiablement per la transformació tecnològica i ambiental. L'informe d'ACCIÓ apunta cap a nou tendències tecnològiques de disrupció immediata que marcaran l'agenda dels pròxims anys:

1. Captura, utilització i emmagatzematge de carboni (CCUS): Per mitigar directament les emissions de CO₂ del procés industrial.

2. Energia neta i xarxa elèctrica: Electrificació de processos de fabricació d'alta precisió.

3. Hidrogen circular: Com a vector energètic i matèria primera lliure d'emissions.

4. Ecodisseny, reciclatge i valorització: Clau en la transició de la indústria del plàstic cap a l'economia circular.

5. Química verda (Green Chemistry): Disseny de productes i processos que redueixin o eliminin l'ús i generació de substàncies perilloses.

6. Economia blava: Obtenció de compostos de valor a partir de recursos marins sostenibles.

7. Intel·ligència artificial (IA): Aplicada a l'optimització de plantes químiques, robòtica autònoma en manteniment i seguretat, i el descobriment accelerat de noves molècules.

8. Semiconductors: Desenvolupament de productes i agents de neteja d'alta puresa indispensables per a les diferents fases de producció de microxips.

9. New Approach Methodologies (NAMs): Eines de modelització computacional i assajos in vitro basats en cèl·lules per fer avaluacions de risc i exposició que redueixin els assajos amb animals.

Aquestes tecnologies no són ciència-ficció; de fet, el teixit innovador global reflecteix aquesta transició. L'any 2025, el Capital Risc (Venture Capital) va injectar 1.900 milions de dòlars en startups del sector químic a escala mundial. Empreses emergents que s'han convertit en autèntics "unicorns" industrials (com LanzaTech, Solugen, Twelve o Ginkgo Bioworks) centren precisament la seva proposta de valor en la bioenginyeria industrial, el disseny de nanomaterials (com nanotubs de grafè) i la captació i transformació de CO₂ per crear combustibles i químics verda.

Conclusions: de la resiliència a l'avantguarda

L'informe d'ACCIÓ de 2026 deixa una conclusió molt clara: la química catalana té els fonaments i la massa crítica necessària —gràcies a un potent nucli de talent professional, un ecosistema acadèmic robust (Catalunya concentra el 19% dels estudiants universitaris de graus i màsters de química de tot l'Estat) i pols de producció consolidats— per liderar la revolució verda a Europa.

No obstant això, el sector no es pot adormir. La pressió dels preus dels mercats internacionals i els objectius climàtics continentals de descarbonització obliguen a accelerar la transició cap a especialitats de química fina, materials avançats sostenibles i l'adopció massiva de solucions digitals com la intel·ligència artificial. Catalunya té el repte de transformar el seu teixit petroquímic clàssic en un referent avançat de la química de nova generació.

Font d'informació clau: El sector químic a Catalunya. ACCIÓ (Unitat d'Estratègia i Intel·ligència Competitiva de la Generalitat de Catalunya), Maig de 2026.