Radiografia de l’R+D corporatiu a Catalunya: de la intenció a la sistemàtica

Per primera vegada, un estudi liderat per l'Observatori de la Indústria i ACCIÓ posa xifres, cares i definicions als departaments de recerca i desenvolupament del teixit empresarial català.

La innovació ha deixat de ser un element accessori per convertir-se en l'eix central de la competitivitat a llarg termini. Catalunya, reconeguda recentment com a “Strong Innovator” segons el Regional Innovation Scoreboard (RIS, 2025), destaca a Europa en sol·licituds de marques o vendes de nous productes. No obstant això, l'ecosistema català encara arrossega punts febles, especialment en la capacitat de les petites i mitjanes empreses (PIMES) per introduir innovacions de producte o procés de mitjana i alta tecnologia.

Per incidir de manera quirúrgica en aquestes mancances, la Direcció General d’Indústria, a través del número 33 de la col·lecció Papers de l’Observatori de la Indústria, ha publicat l'informe "Departaments d’R+D en el teixit industrial català". Elaborat pels investigadors Andrea Bikfalvi, Rudi de Castro, Pilar Marquès, Assumpció Rafart i Joan Manel Pérez, l'estudi quantifica, identifica i caracteritza per primera vegada la realitat d'aquestes unitats funcionals a casa nostra.

Què és (i què no és) un departament d'R+D?

L'estudi resol una mancança històrica: el Manual de Frascati (referent mundial de l'OCDE) defineix les activitats d'R+D, però no què constitueix un departament com a tal. Els autors proposen una doble definició clau per delimitar el concepte:

• Definició marc: Una unitat funcional, formal i interna de l'empresa que té com a activitat principal la recerca i el desenvolupament, dotada d'estructura, recursos assignats i alineada amb els objectius estratègics de la companyia.

• Definició operativa i llindars: Per determinar de manera objectiva si un departament existeix de forma continuada, l'estudi fixa uns mínims recomanats: disposar d'una unitat formal, un pressupost d'almenys 100.000 € en els últims tres anys, un equip mínim de 5 persones (amb un 10% de doctors), treballar amb portafolis de projectes mitjançant programari o sistemàtiques establertes, i haver generat un mínim de 3 sol·licituds de patents en el darrer trienni.

Les xifres: Quantes empreses en tenen?

L'informe creua dades de l'enquesta oficial de l'INE (2023) gestionada per l'Idescat i dades primàries de l'enquesta sectorial RDCorp tramesa a una mostra d'empreses innovadores.

L'estadística oficial determina que 793 empreses manufactureres catalanes disposen d'un departament o laboratori d'R+D corporatiu. Un tret molt positiu és que el 92,4% d'aquestes empreses realitzen R+D de forma contínua i no esporàdica.

La presència d'aquestes unitats varia substancialment segons el sector industrial: se situa al capdavant la indústria química (89,1%) i la farmacèutica (88,0%), seguides de la fabricació de productes informàtics i electrònics (77,6%). A la franja baixa es troba el sector de la fusta, paper i arts gràfiques, on només un 36,5% de les empreses disposen d'aquesta estructura formal. El pes de l'alta tecnologia és evident: un 82,3% de les empreses d'alta intensitat d'R+D compten amb departament propi.

Gràcies a l'encreuament de bases de dades (SABI, ACCIÓ, ICEX, LinkedIn), el treball ha aconseguit posar nom i cognoms a 306 empreses amb departament d'R+D actiu a Catalunya, creant un llistat inicial operatiu per dissenyar futures polítiques industrials.

Com són i com funcionen internament?

L'enquesta RDCorp llança llums i ombres sobre el funcionament intern d'aquests departaments:

1. Més desenvolupament que recerca: De mitjana, els departaments dediquen el 55,2% de la seva activitat al desenvolupament i el 34,8% a la recerca pura. L'R+D catalana té, doncs, un perfil marcadament pràctic i orientat a mercat.

2. La mancança de doctors: El personal total mobilitzat frega les 15.700 persones a Catalunya (més de 12.000 en Equivalència a Jornada Completa). Tot i així, el gruix dels equips és petit (menys de 5 persones en el 52,2% dels casos). A més, només el 14% de les empreses incorporen doctors en els seus equips. La presència de talent investigador altament qualificat es concentra de manera aclaparadora a la farmacèutica (59,2% dels doctors) i la química (16,7%).

3. Gestió i sistematització intermèdia: El 72,6% de les organitzacions gestiona un portafoli formal de projectes, i el 55,6% utilitza un procés sistemàtic per prioritzar etapes (com mètodes Stage-Gate, Lean o Agile). No obstant això, gairebé la meitat (45,5%) encara no fa servir cap programari específic de gestió de projectes d'R+D.

4. Resultats concrets: L'R+D es tradueix majoritàriament en la facturació de productes existents millorats (43,2%) o nous productes per a l'empresa (39,6%). El pes de la innovació purament radical (nous productes per al mercat global) és menor (22%). L'R+D catalana aporta, sobretot, diferenciació competitiva (40,9%) i millora de la productivitat (32,1%).

Àmbits tecnològics i barreres al talent

Preguntades pel tipus de tecnologia en què treballen, les empreses fan especial èmfasi en l'R+D aplicada a processos, circularitat i nous materials. En l'àmbit de la digitalització, destaca l'aposta en recerca de la Big Data i la Intel·ligència Artificial, mentre que tecnologies com la ciberseguretat o el Cloud apareixen ja com a realitats àmpliament implementades.

Pel que fa als obstacles, l'informe detecta una coincidència absoluta tant en empreses amb departament d'R+D com en aquelles que no en tenen: la falta de personal i les dificultats per trobar talent a l'entorn són la principal barrera estructural, per sobre de la falta de finançament o el risc inherent a la inversió.

Implicacions per al futur del sistema català

L'informe conclou amb un full de ruta clar per als tres grans agents de l'ecosistema:

• A l'Administració se li demana un compromís polític prioritari i a llarg termini, simplificant l'accés a les ajudes públiques (que un 76% de les empreses utilitza) i creant una xarxa o comunitat de pràctica d'R+D corporativa que connecti el teixit privat amb universitats i centres de recerca (com Eurecat o l'IRTA).

• A les empreses se les insta a fer un salt qualitatiu: professionalitzar els processos, dotar d'estabilitat els pressupostos i fer una aposta decidida per integrar doctors i retenir talent.

• A les consultories se'ls assigna el rol de sistematitzadors, ajudant les PIMES a estructurar la seva pipeline d'innovació i a crear consorcis de gran magnitud.

En definitiva, el Paper 33 de l'Observatori de la Indústria demostra que Catalunya disposa d'una base sòlida de prop d'un miler de motors d'R+D empresarial. El repte immediat no és només augmentar la despesa, sinó dotar aquests departaments de mètode, digitalització i el talent necessari per passar de la millora incremental a la disrupció tecnològica global.