Inserció laboral 2026: Tendències, evidències i reptes del sistema universitari català

La Universitat Pompeu Fabra (UPF) va acollir la jornada de presentació de la novena edició de l'enquesta d'inserció laboral d'AQU Catalunya [04:44]. Aquest estudi de periodicitat triennal ofereix una radiografia detallada de com s'insereixen al mercat de treball els graduats, la qualitat de les seves feines i el valor de la formació universitària a Catalunya.

L'acte va comptar amb la benvinguda de la rectora de la UPF, Laia de Nadal [04:55], la presidenta del Consell Social de la UdL, Carmina Xia [12:44], la directora d'AQU Catalunya, Mercè Gisbert [17:40], i la presentació de les dades per part de la cap d'àrea d'internacionalització d'AQU, Ana Prades [24:31], culminant amb una taula rodona amb representants del món econòmic i d'ocupació [01:02:01].

Aquí teniu un resum en vídeo

1. Robustesa metodològica i participació rècord

L'estudi de 2026 ha assolit un màxim històric de participació amb prop de 49.000 respostes (un 51% de la població total enquestada) [21:01]. Les dades s'analitzen entre 3 i 4 anys després de la finalització dels estudis [01:01:01], la qual cosa permet extreure conclusions altament representatives tant per títol com per centre acadèmic [29:43].

2. Ocupació i qualitat del treball: L'impacte del nivell educatiu

• Taxes d'ocupació elevades: L'informe reitera que a major nivell educatiu (grau, màster, doctorat), major és la taxa d'ocupació i menor el percentatge d'atur [31:19].

• Màxim en la contractació indefinida: Com a conseqüència dels canvis en el marc laboral recent, la contractació indefinida se situa en màxims de la sèrie històrica per a tots els nivells [32:43].

• Evolució dels salaris i poder adquisitiu: Tot i que els sous nominals han augmentat des de 2017 [33:33], quan es ponderen amb l'impacte de la inflació es detecta una pèrdua de poder adquisitiu real, especialment acusada en el col·lectiu dels doctors (-400 € entre 2020 i 2026) [34:00].

• Adequació de les funcions: Als graus i màsters es mantenen nivells molt alts d'adequació del lloc de treball a la titulació [35:05]. En el cas del doctorat, tanmateix, només el 56% declara fer funcions específiques de doctor [36:11], una dada explicada per la progressiva incorporació de doctors al sector privat empresarial en comptes de quedar-se a l'acadèmia [39:26].

• Atracció i retenció de talent: Un dels punts forts del sistema és la seva capacitat de retenció: gairebé el 50% dels estudiants internacionals de màster i doctorat es queden a treballar a Espanya tres anys després de la graduació [38:29].

3. Avaluació de les competències formatives

• Normalització de l'anglès: Per primera vegada des que es realitza l'estudi, la formació en llengua anglesa supera la nota aprovada (més d'un 5 sobre 10) en graus i màsters [22:55].

• Competències transversals: S'observa una millora generalitzada en la percepció de la formació rebuda en competències com el pensament crític o el treball en equip, reduint la dispersió que existia entre diferents àmbits disciplinaris [42:09]. La gestió de la informació, en canvi, roman com un repte pendent per l'abundància de dades actual [23:07].

• Doctores i salut mental: Per primera vegada s'ha inclòs una pregunta sobre salut mental durant el doctorat, on un 37% de l'alumnat declara haver patit episodis d'ansietat o depressió, una xifra que s'eleva al 41% en el cas de les dones [52:24].

• Dobles graus: L'estudi revela que, tot i ser titulacions amb un valor d'entrada molt alt i bona inserció, només un 34% dels graduats acaba fent feines que requereixin específicament el perfil combinat del doble grau [57:49].

4. Debat institucional: Reptes de futur per al sistema universitari

Durant la taula rodona posterior, amb la participació de Teresa García Milà (Cercle d'Economia) [01:04:27], Francesc Castellana (Servei Públic d'Ocupació de Catalunya - SOC) [01:04:39] i Pep García (Cambra de Comerç de Barcelona) [01:04:47], es van posar sobre la taula diversos aspectes claus:

1. Agilitat i flexibilitat formativa: Es va posar de manifest la urgència de simplificar els tràmits d'aprovació i actualització de plans d'estudi i nous màsters [01:47:57], així com potenciar l'ús de les microcredencials [01:49:51].

2. Transferència de coneixement i teixit empresarial: Cal apropar més les empreses i les universitats per aprofitar el talent investigador dels doctors en la millora de la productivitat [01:43:00], fomentant eines com els doctorats industrials [01:44:36].

3. Mètodes docents i presencialitat: Es va obrir el debat sobre l'absentisme a les aules universitàries i la necessitat d'adaptar els mètodes d'aprenentatge i avaluació cap a la resolució de problemes reals i l'esperit crític [01:28:20].

4. Simplificació administrativa: Es va fer una crida directa a reduir la burocràcia per a la col·laboració entre institucions públiques, universitats i el món empresarial [02:07:15].

Conclusió

L'estudi d'inserció laboral de l'AQU 2026 consolida la universitat catalana com un motor essencial d'ocupabilitat i generació de talent, però també assenyala àrees on cal actuar amb fermesa: la millora de les condicions salarials retributives reals, la reducció de les bretxes de gènere i l'agilitació de les eines de gestió acadèmica per adaptar-se a la velocitat del mercat laboral.

Podeu veure  a la gravació íntegra 

Informes

Inserció laboral graus 2026 

Inserció laboral màsters 2026

Inserció laboral doctorats 2026