De la recerca a la fàbrica: El repte estratègic de la biomanufactura a Catalunya

Catalunya s'ha consolidat com un dels hubs de recerca i innovació en ciències de la salut més potents del sud d'Europa. La BioRegió de Catalunya agrupa més de 1.500 empreses i 93 entitats de recerca, aportant un 7,6% al PIB català i generant més de 75.000 llocs de treball directes (que arriben als 281.000 si s'hi inclou l'activitat sanitària). A més, la regió lidera la captació de projectes europeus, assajos clínics i publicacions científiques d'alt impacte.

Aquesta excel·lència investigadora contrasta amb un mancament històric en la capacitat de producció industrial a gran escala (biomanufactura). Moltes de les start-ups i spin-offs sorgides de les nostres universitats o centres de recerca no troben la infraestructura ni el finançament necessari a Catalunya per escalar la seva producció. Això les aboca a externalitzar la fabricació a països com Bèlgica, Alemanya o els Estats Units, o bé a ser venudes prematurament a multinacionals abans de consolidar teixit industrial local.

L'informe número 32 de la col·lecció Papers de l'Observatori de la Indústria aborda precisament com superar aquesta escletxa per assolir la sobirania tecnològica i un creixement econòmic d'alt valor afegit.

1. Diagnostics i principals obstacles a Catalunya

L'estudi categoritza les barreres que frenen el salt de la recerca a la planta industrial en sis àmbits clau:

1. Finançament i Inversió: Existeix una manca d'ajuts directes suficients per assumir les despeses massives (CAPEX) que requereix la construcció o adaptació de plantes industrials. Els fons de capital risc solen estar més orientats a assumir el risc en fases d'R+D que a finançar capacitats productives a llarg termini.

2. Talent Humà i Formació: Tot i la disponibilitat de perfils científics d'excel·lència, s'observa un dèficit de perfils tècnics de producció especialitzats en biomanufactura i processament industrial (com operaris de bio-processos o tècnics GMP). A més, les condicions salarials d'altres regions internacionals dificulten la retenció i la repatriació de talent.

3. Manca de teixit CDMO/CMO local: La manca d'una xarxa densa d'organitzacions de fabricació per contracte (Contract Development and Manufacturing Organizations) especialitzades (com teràpies cel·lulars i gèniques) impedeix que les pimes i start-ups puguin produir els seus primers lots sense haver de fer inversions milionàries directes.

4. Desajusts burocràtics i ajuts públics: Les eines públiques actuals sovint no s'adapten a la realitat i la lentitud dels terminis de la indústria biotecnològica, així com als exigents requisits normatius i ambientals (gestió d'aigua, residus, certificacions GMP).

5. Cadena de subministrament i logística: Dependència excessiva de proveïdors de matèries primeres internacionals, vulnerabilitat en temps de resposta i costos elevats en la gestió de la cadena de fred.

2. Benchmark Internacional: Què fan els països capdavanters?

L'informe analitza les polítiques públiques de 9 països líders per extreure’n bones pràctiques:

• Estats Units: Mitjançant la National Biotechnology and Biomanufacturing Initiative, el govern injecta recursos directes per assegurar la capacitat productiva nacional i ofereix incentius fiscals agressius (com els crèdits d'R+D).

• Bèlgica: Ha creat un ecosistema referent a Europa combinant condicions fiscals favorables per a patents, ajuts a la formació contínua i una infraestructura logística aèria i de transports altament especialitzada en la cadena de fred.

• Alemanya: Destaca pel seu model de formació dual, que prepara tècnics especialitzats per a la planta industrial, i la consolidació de clústers regionals (BioRegions) molt interconnectats.

• Regne Unit: Fomenta la transició accelerada al mercat per mitjà de programes de suport com Innovate UK i xarxes d'infraestructures compartides.

3. Tres objectius estratègics i full de ruta per a Catalunya

Per transformar la BioRegió en un pol industrial, l'informe proposa actuar sobre tres eixos estratègics principals:

┌────────────────────────────────────────────────────────────────────────┐
│                        3 OBJECTIUS ESTRATÈGICS                         │
├─────────────────────────┬─────────────────────────┬────────────────────┤
│ 1. Industrialització    │ 2. Atracció d'inversió │ 3. Creació d'una   │
│    de la recerca local  │    i visibilitat global │    xarxa de CDMOs  │
└─────────────────────────┴─────────────────────────┴────────────────────┘

Per desplegar aquests objectius, es defineixen 4 propostes estructurals i 12 línies d'acció:

1. Creació d'una Comissió de Treball de Biomanufactura:

   • Liderada per entitats com Biocat o Catalonia Health, comptant amb la figura d'un manager/comissionat independent que actui com a pont entre el teixit empresarial i l'Administració per reduir la burocràcia i ajustar les convocatòries a les necessitats reals del sector.

2. Estimulació de la Inversió Industrial:

   • Concentrar ajuts en projectes d'alt potencial en lloc de fragmentar excessivament les subvencions.

   • Dissenyar eines financeres mixtes (préstecs participatius amb trams no reemborsables i subvencions directes que esgotin el límit legal permès).

   • Atreure o impulsar una o dues CDMOs/CMOs de referència en teràpies avançades a Catalunya.

3. Formació i Atracció de Talent:

   • Crear una línia de Formació Professional (FP) específica o especialització per a tècnics en biomanufactura.

   • Potenciar la creació d'un centre formatiu pràctic (al model del NIBRT d'Irlanda) i reforçar els programes de repatriació de talent (ex. ampliació de programes com Tecniospring).

4. Gestió Integral de Recursos i Resiliència:

   • Crear una reserva estratègica i catalogació d'estocs de matèries primeres i productes crítics (en línia amb la Llei d'Autonomia Estratègica).

   • Promoure cadenes de subministrament locals traçables per reduir la dependència de mercats tercers.

Conclusió

El document Papers de l'Observatori de la Indústria (núm. 32) posa de manifest que Catalunya té tots els ingredients científics per ser una potència global en el sector de la salut, però que es troba en un moment de gir decisiu. Sense un suport decidit a la biomanufactura, la regió corre el risc de continuar essent un "exportador de ciència" que acaba generant els llocs de treball industrials i el valor afegit en altres regions del món. L'execució del full de ruta proposat per Antares Consulting és clau per garantir la sobirania sanitària, industrial i econòmica de Catalunya en les pròximes dècades