L'emprenedoria s'ha presentat sovint, des d'una narrativa clarament individualista, com un acte d'audàcia puntual: una persona té una gran idea, assumeix un risc i funda una empresa. No obstant això, quan s'analitza la realitat amb perspectiva de gènere i rigor estadístic, aquesta imatge idíl·lica s'esvaeix per donar pas a una veritat molt més complexa. Aquesta és la premissa fonamental d'Una empresa propia. Retos y oportunidades para el emprendimiento femenino en Cataluña, un assaig lúcid i oportú publicat pel Servei de Publicacions de la UAB i signat per Carlos Guallarte Nuez i Neus Arqués Salvador.
Recorrent a les exhaustives dades del Global Entrepreneurship Monitor (GEM) a Catalunya, els autors ens conviden a canviar el focus d'atenció: el repte de l'emprenedoria femenina ja no és generar més vocacions o intenció de negoci, sinó transformar radicalment les condicions de l'entorn perquè aquestes intencions es puguin consolidar sense que les dones hagin d'assumir peatges desproporcionats.
La bretxa invisible es construeix en el camí
Una de les aportacions més valuoses de l'estudi és la concepció de l'emprenedoria com un procés dinàmic que es desplega en el temps (intenció, activitat inicial, consolidació i sortida) i no com una fotografia fixa. A Catalunya, la intenció emprenedora entre les dones és notablement elevada —arribant a representar el 53% dels emprenedors potencials—. No obstant això, a mesura que el projecte avança i s'incrementen les exigències de recursos, legitimació i asumpció de riscos, la presència femenina es va diluint fins a representar només el 34% en la fase d'empreses consolidades.
Aquesta pèrdua de teixit no respon a una falta d'ambició o a una renúncia voluntària. La bretxa de gènere no es pot explicar exclusivament mirant quí emprèn, sinó com es viatja al llarg del camí. Les desigualtats no són innates; es construeixen i s'acumulen fase a fase a causa d'obstacles de caràcter purament estructural.
Percepcions, riscos i l'entorn no neutral
L'assaig posa en relleu una paradoxa interessant en l'àmbit de l'autopercepció: mentre que un 83% de les emprenedores catalanes actives confia plenament en les seves habilitats i competències (un nivell gairebé idèntic al dels homes) , només un 29% d'elles percep oportunitats clares en el mercat, en comparació amb el 43% dels homes.
Aquesta distorsió no neix del cèlebre "síndrome de la impostora" com un defecte psicològic individual, sinó com una resposta lògica i adaptativa a un entorn que penalitza l'error de manera asimètrica. Quan el risc està desigualmente distribuït i la conciliació familiar o personal continua descansant majoritàriament sobre les espatlles de les dones, dissenyar un projecte més prudent, amb menor exposició al risc i un creixement gradual, no és falta de visió comercial; és pura racionalitat estratègica. L'ecosistema emprenedor, per tant, no és neutral: o tanca bretxes o les eixampla.
Els colls d'ampolla: finançament i suport institucional
Si hi ha un factor crític on es lliura la supervivència de l'empresa llançada per una dona, aquest és l'accés al finançament. Les xarxes de capital risc informal i els cercles de business angels continuen estant fortament masculinitzats i basats en relacions personals històriques. Això aboca les emprenedores a dependre excessivament de recursos propis, familiars o de crèdits públics , limitant des de l'inici la capacitat d'escalat i resiliència de les seves empreses.
Tot i que Catalunya compta amb una nota de suport institucional i assessorament superior a la mitjana espanyola (gràcies a iniciatives com Barcelona Activa, sovint esmentada en els valuosos testimonis en primera persona del llibre) , els experts que recull l'informe adverteixen que la implementació efectiva de polítiques integrals amb un enfocament real de gènere segueix estant per sota del aprovat (4,0 sobre 10).
Tancar el procés: el dret a abandonar i la palanca de la sostenibilitat
L'estudi també trenca tabús en parlar de la fase de sortida o abandonament. En una cultura empresarial que sovint estigmatitza el tancament, l'assaig ens recorda que tancar un negoci no sempre és un fracàs individual. De vegades, davant d'un entorn advers i restrictiu, el tancament o el traspàs és la decisió més madura i intel·ligent per preservar recursos i capital humà.
Com a contrapartida positiva, quan les empreses liderades per dones aconsegueixen superar les fases inicials de vulnerabilitat, destaquen de manera consistent pel seu lideratge centrat en valors, la seva alta qualitat i, de manera molt especial, el seu estret lligam amb la sostenibilitat i l'impacte social. Les dones emprenedores no busquen el benefici ràpid a curt termini; aposten de manera natural per models de futur més resilients, eficients en recursos i estables.
Conclusions: Quina economia volem construir?
L'obra de Guallarte i Arqués, enriquida amb la visió de la Dra. Sara Berbel, ens deixa una conclusió inapel·lable: la bretxa de gènere en l'emprenedoria és, en el fons, un cost d'oportunitat col·lectiu que cap societat es pot permetre. Cada projecte liderat per una dona que no neix, es ralentitza o s'abandona prematurament per motius estructurals, representa una pèrdua neta d'innovació, riquesa i diversitat per al teixit productiu català.
Com a professionals implicats en l'orientació, el teixit econòmic o les polítiques públiques, hem de recollir el guant d'aquest assaig : el repte no és canviar les dones perquè s'ajustin a un motlle masculinitzat; el veritable repte és canviar les regles del joc, les estructures financeres i el suport institucional per construir una economia on tenir "una empresa pròpia" sigui un camí equitatiu, viable i plenament reconegut.
Referència bibliogràfica analitzada:
Guallarte Nuez, C., & Arqués Salvador, N. (2026). Una empresa propia. Retos y oportunidades para el emprendimiento femenino en Cataluña. Cuadernos de divulgación PUE. Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada