El món el 2026: Entre el proteccionisme de Trump i la cursa per la sobirania tecnològica

L’informe "Anàlisi de riscos i tendències globals 2026" publicat per ACCIÓ dibuixa un panorama internacional complex i marcat per un canvi de paradigma estructural. Ens trobem davant la consolidació d'una nova era on el multilateralisme que ha regit el món des de la Segona Guerra Mundial deixa pas al transaccionalisme i al multialineament.

1. El declivi del multilateralisme i l'efecte Trump

El 2026 comença amb un ordre internacional fragmentat. El segon mandat de Donald Trump ha aprofundit la crisi de les institucions globals, bloquejant la cooperació en organismes com l'ONU o l'OMC i retirant els EUA d'acords climàtics i sanitaris clau. Aquesta actitud ha impulsat el transaccionalisme, on les relacions entre estats ja no es basen en normes comunes, sinó en acords bilaterals purament pragmàtics.

2. Geoeconomia i el nou mapa aranzelari

Un dels pilars d'aquest escenari és el retorn agressiu del proteccionisme. La política d'aranzels universals i unilaterals dels EUA busca reduir el seu dèficit comercial i forçar la reindustrialització. Com a resposta, tant la Xina com la Unió Europea han començat a aplicar mesures defensives i a buscar nous aliats comercials en el Sud global.

Aquest context obliga les empreses a repensar les seves cadenes de valor:

• Diversificació de proveïdors per evitar dependències excessives

• Nearshoring i multilocalització per apropar la producció als mercats finals i esquivar barreres aranzelàries

• Gestió del risc geoeconòmic com a prioritat estratègica (l'anomenada "empresa triple A")

3. La sobirania tecnològica: La nova frontera

L'informe subratlla que la seguretat econòmica avui dia és, per damunt de tot, seguretat tecnològica. Tecnologies fundacionals com la Intel·ligència Artificial (IA), els semiconductors i la computació quàntica són el centre de la disputa entre les grans potències. Mentre els EUA apliquen un tecnonacionalisme intervencionista, la Xina avança gràcies al seu control sobre les matèries primeres crítiques. Europa, en canvi, corre el risc de quedar-se enrere a causa d'un dèficit d'inversió crònic.

4. Emergència climàtica i transició energètica lenta

Malgrat els rècords de temperatures i d'emissions de CO2 la transició verda s'ha alentit. La demanda de combustibles fòssils continua a l'alça, i l'energia nuclear viu un nou impuls com a solució de transició. La pèrdua de competitivitat de la indústria europea ha portat la UE a suavitzar alguns objectius mediambientals per sobreviure al nou entorn competitiu.

5. Què significa això per a Catalunya?

L'economia catalana, tot i mostrar resiliència, no és immune a aquests riscos. L'informe destaca diversos punts d'atenció:

• Vulnerabilitat a les exportacions: Els aranzels nord-americans afecten directament sectors clau, obligant la Generalitat a activar plans de xoc per valor de 1.500 milions d'euros

• Dependència exterior: Catalunya presenta una alta dependència tecnològica i de matèries primeres de la Xina

• Oportunitats: El país es posiciona com un pol regional rellevant per a la IA i els semiconductors, i algunes empreses poden aprofitar la reconfiguració de fluxos per diversificar-se cap a nous mercats com el sud-est asiàtic o l'Índia.

Conclusió

El 2026 ens situa en un món d'incertesa elevada i creixent complexitat. Per a la Unió Europea i per a Catalunya, el repte és clar: cal accelerar l'autonomia estratègica —en defensa, energia i tecnologia— per no quedar atrapats en la pinça geoeconòmica entre Washington i Pequín. La inacció ja no és una opció; només la resiliència i l'adaptació ràpida permetran navegar aquest nou ordre global

Descarregar informe.