Objectiu 2040: Què ens diu la ciència sobre el futur climàtic de la Unió Europea?

La cursa global contra el canvi climàtic entra en una fase crucial. Amb la mirada posada en la neutralitat climàtica l'any 2050, la Unió Europea té l'obligació legal d'establir una fita intermèdia per al 2040. Per ajudar a definir aquest camí, el Consell Assessor Científic sobre el Canvi Climàtic de la UE va publicar un informe clau titulat "Scientific advice for the determination of an EU-wide 2040 climate target and a greenhouse gas budget for 2030-2050".

Des del bObjectiu 2040: Què ens diu la ciència sobre el futur climàtic de la Unió Europea?

loc Mussola, analitzem les claus d'aquest document que marca el full de ruta científic per als pròxims anys.

1. El veredicte científic: Reduccions del 90-95% per al 2040

La principal recomanació de l'informe és contundent. Per mantenir l'escalfament global per sota de l'$1.5^\circ\text{C}$ (tal com estableix l'Acord de París) sense superar els límits de seguretat, la Unió Europea ha de:

• Limitar el pressupost d'emissions acumulat entre 2030 i 2050 a un rang de 11 a 14 gigatanes de $\text{CO}_2$ equivalent ($\text{Gt }\text{CO}_2\text{e}$).

• Aconseguir una reducció neta de les emissions de gasos d'efecte hivernacle del 90% al 95% l'any 2040, en comparació amb els nivells de 1990.

Aquesta fita no només valida l'actual objectiu del 2030 (reduir un 55%), sinó que exigeix accelerar la transició per evitar escenaris climàtics catastròfics.

2. Feixibilitat i riscos: On posem el focus?

L'estudi no es limita a llançar xifres a l'aire; analitza més de 1.000 escenaris per comprovar quins són realment viables des d'una perspectiva tecnològica, geofísica i sociocultural. D'aquí en deriven tres grans conclusions:

• Eficiència energètica i demanda: Reduir la demanda d'energia final (entre un 20% i un 40% pel 2040) a través de l'eficiència i canvis de comportament és la via més neta i amb menys riscos col·laterals.

• Descarbonització total del sector elèctric: El carbó s'ha d'eliminar pràcticament el 2030, i el gas natural lliure d'abatiment (sense captura de carboni) ha de desaparèixer cap al 2040. Les renovables (especialment solar, eòlica i hidroelèctrica) han de proveir entre el 70% i el 90% de l'electricitat.

• El dilema de les remocions de carboni: Tals com la captura i emmagatzematge de carboni (CCUS) o l'ús de embornals terrestres (LULUCF), presenten límits de viabilitat i riscos ambientals importants. La ciència adverteix que no podem refiar-nos només de tecnologies futures per netejar el que emetem avui.

3. Justícia climàtica i el "deure" exterior de la UE

Un dels aspectes més interessants de l'informe és l'anàlisi de la equitat ("fair share"). Si apliquem principis de justícia global com el de "qui pol·lueix paga" o la igualtat per càpita, la UE ja ha consumit pràcticament la seva part justa del pressupost global de carboni.

Com que les vies internes de descarbonització europees encara superen aquests llindars d'equitat, el Consell Assessor recorda que la UE té el deure moral i legal de complementar la seva acció interna amb mesures i cooperació fora de les seves fronteres, finançant la mitigació en països tercers i apostant per emissions netes negatives a llarg termini.

Conclusions: Un futur d'opcions

L'informe presenta tres vies o "camins icònics" (Demand-side focus, High renewable energy i Mixed options) que demostren que hi ha múltiples maneres d'arribar a la neutralitat climàtica. No obstant això, apostar fortament per la reducció de la demanda, l'electrificació massiva i una dieta més sostenible no només redueix les emissions, sinó que aporta beneficis col·laterals evidents: millor qualitat de l'aire, salut pública, seguretat energètica i protecció de la natura.

El compte enrere per al 2040 ja ha començat. La pilota està ara a la teulada de la Comissió Europea i dels governs estatals per transformar aquesta evidència científica en lleis valentes i efectives.