Més enllà del hype: com les PMEs i la indústria catalana poden liderar en l'era dels ecosistemes digitals i la IA

Avui analitzem en profunditat el paper número 34 de la col·lecció Papers de l'Observatori de la Indústria, editat pel Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya amb el suport d'ACCIÓ. Sota el títol Results Over Rhetoric: A Hands-On Ecosystem Guide for the AI Era, el professor Michael G. Jacobides (London Business School) signa un document clau per entendre cap a on evoluciona la competitivitat empresarial en un entorn marcat per la digitalització accelerada i la intel·ligència artificial.

Què és realment un ecosistema empresarial (i per què NO és un clúster)?

El terme ecosistema s'ha convertit en una paraula de moda (buzzword) en els informes corporatius. No obstant això, l'informe de Jacobides fa una distinció fonamental entre conceptes que sovint es confonen:

• Clústers: Són aglomeracions d'actors delimitades per la geografia (com els tradicionals districtes industrials o eixos tecnològics a Catalunya), unides per la proximitat física.

• Ecosistemes empresarials: Són col·laboracions organitzades al voltant de rols, regles de joc clares i "raïls" compartits (identitat digital, dades, APIS i governança). No depenen de la geolocalització: un proveïdor d'algoritmes a Finlàndia pot connectar-se a una plataforma de mobilitat a Austràlia de manera immediata si comparteixen la mateixa arquitectura digital.

La IA com a accelerador i "nova porta d'entrada"

L'informe destaca com la intel·ligència artificial (IA) i la IA generativa estan canviant les regles del joc en l'organització dels negocis:

1. Reducció dràstica dels costos de cerca i coordinació: La IA permet connectar de forma automatitzada necessitats complexes amb solucions de proveïdors especialitzats.

2. Els assistents digitals com a nova interfície: La porta d'entrada al client ja no és una botiga o una app, sinó un assistent de IA que tradueix la intenció de l'usuari en peticions executables per a múltiples socis.

3. Manteniment de la legitimitat mitjançant dades neutralitzades: L'ús de la IA per gestionar mètriques d'impacte real i retorn compartit garanteix que cap soci no se senti espoliat per l'orquestrador.

Els tres rols estratègics: Què ha de fer una PME?

No totes les empreses han de pretendre liderar o orquestrar un ecosistema (un error freqüent anomenat la trampa de l'egosistema). Jacobides defineix tres rols principals:

• Orquestrador (Orchestrator): Defineix la proposta de valor global, les regles d'accés i la infraestructura de dades. Requereix gran capacitat financera, legitimitat de marca i accés massiu a usuaris.

• Soci clau (Keystone): Proporciona serveis essencials i neutrals per a tot el sistema (mòduls d'identitat, seguretat, pagaments o verificació).

• Complementador (Complementor): El rol on la majoria de les PMEs tenen la millor oportunitat de creixement. Desenvolupen mòduls especialitzats (un algorisme de predicció, un servei de logística d'última milla, un sensor IoT) que s'endollen als raïls de l'orquestrador.

La fulla de ruta a 90 dies per a PMEs

Per a les PMEs que volen aprofitar els ecosistemes sense quedar atrapades ni perdre la independència, l'informe proposa un pla d'acció pragmàtic dividit en fases:

Dies	Objectiu d'actuació PDF
Dies 1-10	Tria una única feina específica a resoldre i defineix una mètrica clara de d'èxit (p. ex. reducció de temps, reducció d'errors).
Dies 11-30	Connecta amb un soci Àncora i dissenya la infraestructura bàsica: identitat, consentiment de dades i APIS senzilles.
Dies 31-60	Executa un pilot acotat per a un segment reduït i analitza contínuament la latència, la conversió i el valor creat.
Dies 61-90	Publica les regles de participació, integra un segon canal alternatiu (per evitar la dependència) i documenta el cas d'èxit.

Com competir a l'ombra de Big Tech (Goliath vs. David)

Davant el domini dels gegants tecnològics, la regulació europea (DMA, DSA, AI Act i Data Act) obre noves oportunitats per exigir transparència, portabilitat de dades i no-discriminació. Així i tot, l'informe remarca que la legislació és un marc de suport, no una estratègia per si sola.

Per sobreviure i prosperar, les PMEs han de:

1. Dissenyar solucions fàcils d'endollar (plug-in) però fàcils de traslladar a un altre entorn (multi-homing).

2. Mantenir sempre un canal directe de comunicació amb el client final.

3. Treballar amb formats estàndard i oberts que evitin el bloqueig operatiu (lock-in).

Què significa això per al teixit industrial i econòmic de Catalunya?

L'informe conclou amb recomanacions de política pública per a regions industrials:

• Creació d'espais de dades sectorials: Desenvolupar entorns segurs de dades en àmbits clau com la salut, la indústria 4.0, l'energia o la mobilitat.

• Infraestructures públiques obertes: Oferir eines de validació, sandboxs de certificació i sistemes d'identitat que redueixin els costos d'entrada per a les PMEs.

• Compra pública d'innovació: Utilitzar les licitacions públiques per premiar la interoperabilitat i l'adopció d'estàndards oberts.

Podeu consultar la publicació completa al catàleg de la col·lecció Papers de l'Observatori de la Indústria del Departament d'Empresa i Treball.