L'orientació professional al llarg de la vida: la clau per navegar pel nou món del treball

Les transformacions globals estan canviant a un ritme accelerat la naturalesa del treball. La digitalització contínua, la transició cap a una economia verd, l'envelliment demogràfic i l'aparició de trajectòries professionals no lineals exigeixen un sistema d'orientació laboral adaptable, inclusiu i continu al llarg de tota la vida.

L'informe final elaborat per la xarxa de Serveis Públics d'Ocupació de la Unió Europea (PES Network) analitza com l'orientació professional contínua esdevé un pilar estratègic per a la resiliència del mercat de treball europeu i la inclusió social.

Un canvi de paradigma: del "treball primer" a la "carrera primer"

Tradicionalment, moltes polítiques d'activació ocupacional s'havien centrat en la col·locació ràpida a qualsevol lloc de treball disponible. Tanmateix, l'informe destaca un canvi fonamental cap al model Career-First (la carrera en primer lloc).

Aquest enfocament prioritza l'autonomia i la capacitat de decisió de la persona, buscant una integració laboral sostenible a llarg termini que s'alineï amb les seves competències, valors i circumstàncies personals. L'orientació deixa de ser una intervenció puntual en moments de desocupació per transformar-se en un procés d'acompanyament continu durant totes les etapes de la vida laboral.

Principals tendències i eines en els serveis públics d'ocupació

Els serveis públics d'ocupació (SPO) estan modernitzant les seves eines per donar resposta a la complexitat del mercat actual:

• Model d'atenció híbrid i multicanal: S'ha consolidat la combinació de plataformes digitals d'autoservei, eines d'autovaloració i xatbots amb l'assessorament individualitzat i presencial, reservant l'atenció humana més intensa per a casos complexos o col·lectius amb major vulnerabilitat.

• Desenvolupament de les competències de gestió de la carrera (CMS): Es promou que les persones adquireixin habilitats d'autoconneixement, presa de decisions i exploració del mercat per tal de gestionar amb autonomia les seves pròpies transicions.

• Intel·ligència de mercat i dades en temps real: L'ús d'analítica de dades i de la taxonomia europea ESCO permet anticipar necessitats de qualificació, identificar sectors en creixement i orientar envers opcions amb alt futur laboral.

• Comptes Individuals de Formació (ILA): Eines com el Compte Personnel de Formation a França o la seva implantació a Lituània faciliten el finançament personalitzat i de fàcil accés per a accions de millora de competències.

Respostes a les grans transicions del mercat de treball

L'estudi posa un èmfasi especial en com l'orientació contribueix a superar els reptes derivats de les transformacions estructurals:

1. Transició digital: Programes d'actualització de competències digitals bàsiques i avançades, diagnòstic de bretxes tecnològiques i suport adaptat per reduir la bretxa digital.

2. Transició verda: Integració de la sostenibilitat en la planificació professional, reconeixement de competències ecològiques i itineraris cap a llocs de treball en la nova economia baixa en carboni.

3. Inclusió demogràfica i social: Disseny d'intervencions específiques per a joves (mitjançant la Garantia Juvenil), treballadors de mitjana edat que busquen un canvi, sèniors que volen mantenir la seva ocupabilitat, i col·lectius en situació de vulnerabilitat.

Bones pràctiques destacades a Europa

L'informe recull casos d'èxit innovadors en diversos països europeus:

• Bèlgica (Cité des Métiers de Valònia): Aposta per la formació contínua i l'aprenentatge entre iguals dels orientadors per adaptar-se constantment a les noves realitats.

• Txèquia (Bilanční diagnostika): Ús d'eines diagnòstiques homologades i basades en evidència per avaluar competències i dissenyar itineraris personalitzats.

• Alemanya: Introducció de tecnologies immersives com les ulleres de realitat virtual ($360^\circ$) per a l'exploració d'entorns de treball i assistents d'IA.

• Lituània: Projectes d'aprenentatge intergeneracional on els joves ajuden a persones grans a millorar les seves habilitats digitals.

• Estònia i França: Integració de la formació digital i verda amb entorns d'atenció híbrida de gran abast.

Recomanacions clau per al futur

Per reforçar el paper de l'orientació al llarg de la vida, l'informe de la Comissió Europea suggereix diverses línies d'actuació prioritàries:

1. Consolidar l'orientació com un dret i funció central: Garantir un accés universal i gratuït reconegut en marcs legals i cartes de servei.

2. Invertir en la professionalització dels equips d'orientació: Millorar la formació contínua dels i de les professionals en competències digitals, interpretació de dades de mercat, diversitat i ètica.

3. Garantir un ús ètic de l'alta tecnologia i la IA: Assegurar la transparència en els algorismes de perfilat, la protecció de dades i, sobretot, mantenir la supervisió i el criteri humà.

4. Fortificar les aliances ecosistèmiques: Agilitzar la col·laboració entre els serveis públics d'ocupació, centres educatius, empreses, agents socials i entitats del tercer sector.

5. Establir sistemes d'avaluació de l'impacte: Desenvolupar indicadors homogenis a nivell europeu que mesurin el desenvolupament de les competències de gestió de la carrera i la sostenibilitat de la inserció.

L'orientació professional contínua es confirma com una eina imprescindible no només per a la millora de la d'ocupabilitat individual, sinó com un autèntic motor de cohesió social i d'adaptabilitat econòmica a tota Europa.