Intel·ligència estratègica a Europa: com triar i finançar les tecnologies crítiques del futur

El panorama global tecnològic avança a un ritme trepidant, i la distància entre els països que lideren la innovació i els que es queden enrere s'eixampla dia a dia. En aquest context, Europa s'enfronta a un dilema clau: el cost de la inacció —o d'una acció mal dirigida— es tradueix en la pèrdua de lideratge industrial, l'aprofundiment de les dependències estratègiques i l'erosió de la sobirania i la seguretat.

L'informe independent del Grup d'Assessorament d'Experts en Política de Recerca i Innovació (ESIR), titulat Strategic intelligence for emerging and critical technologies (publicat per la Comissió Europea al juny de 2026), posa damunt la taula una realitat incòmoda: Europa disposa d'una excel·lència científica remarcable, però pateix carències estructurals greus per identificar quines tecnologies ha de prioritzar i per convertir el talent i la recerca en empreses d'alt creixement que capitalitzin els mercats.

El repte clau: de la recerca a la conversió econòmica

Sovint es pensa que la debilitat d'Europa en tecnologies emergents (com la intel·ligència artificial, les tecnologies quàntiques o els materials avançats) prové d'una manca de capacitat científica. No obstant això, l'informe assenyala que el problema real rau en la conversió econòmica.

Europa topa amb quatre grans esculls estructurals:

1. L'estructura del finançament: Mentre que el model estatunidenc es recolza en mercats de capital profunds i emissions d'equitat ideals per a inversions intangibles i d'alt risc, Europa continua sent un sistema basat principalment en crèdits bancaris.

2. La profunditat del capital risc: La inversió anual en capital risc als Estats Units supera de manera molt notable la de la Unió Europea (fins i tot sumant el Regne Unit), deixant les nostres empreses sense el suport necessari per afrontar rondes de finançament superiors als 25 milions d'euros.

3. La fragmentació del mercat interior: Tot i disposar d'un marc legal comú, les empreses innovadores xoquen amb normatives fragmentades, fiscalitats divergents i procediments administratius dispars que alentiran l'escalabilitat transfronterera.

4. La canalització de l'estalvi a llarg termini: Europa disposa d'un gran volum d'estalvi, però s'inverteix de manera massa conservadora, sense canalitzar-lo cap a la innovació disruptiva de la mateixa manera que ho fan els fons de pensions o dotacions a altres latituds.

La necessitat d'una intel·ligència estratègica i un enfocament basat en sistemes

Per superar aquests obstacles, l'informe argumenta que no n'hi ha prou amb incentius dispersos; cal institucionalitzar una funció d'intel·ligència estratègica a nivell europeu i nacional. Això implica deixar d'analitzar les tecnologies de manera illada i passar a estudiar-les com a sistemes integrats en cadenes de valor.

Aquesta visió sistèmica es recolza en marcs analítics sòlids, com ara:

• La complexitat econòmica i la specialització intel·ligent: Aprofitant metodologies provades a nivell regional europeu, l'avaluació de la complexitat tecnològica i la densitat de relació (relatedness) permet dissenyar polítiques d'inversió rigoroses que evitin "coll d'ampolla" i identifiquin on Europa té avantatges comparatius reals o pot desenvolupar-los.

• El control de punts crítics (control points) i dependències: Identificar aquells baules de la cadena on es concentra el poder de mercat o les vulnerabilitats estructurals (com ara la dependència de serveis al núvol estrangers o d'inputs materials crítics).

Propostes per a l'acció: Cap a un observatori europeu

L'informe conclou amb la necessitat d'establir una infraestructura institucional permanent —com podria ser un observatori dedicat a les tecnologies emergents i crítiques— que permeti:

• Dotar d'un mandat estable l'anàlisi de senyals febles i la previsió tecnològica (foresight).

• Integrar indicadors quantitatius (complexitat, finançament, fuga d'empreses, accés al talent) amb el criteri expert estructurat.

• Connectar directament els resultats de la intel·ligència amb els cicles de programació pressupostària i legislativa de la Unió Europea, assegurant que les decisions d'inversió arribin a temps.

En definitiva, Europa no pateix d'una manca d'idees ni de talent tècnic; el veritable repte rau a construir una visió d'intel·ligència col·lectiva prou valent i estructurada per defensar la seva autonomia estratègica i liderar l'economia del futur.