De la ciència a la innovació: Què ens diu el nou informe europeu sobre el futur de la recerca i la competitivitat?

En un context global marcat per una intensa competició geopolítica, una ràpida transformació tecnològica i el repte de reactivar el creixement de la productivitat, la Unió Europea s'enfronta a un dilema clau. Com podem assegurar la prosperitat i l'autonomia estratègica a llarg termini? La resposta, segons l'edició de 2026 de l'informe Science, Research and Innovation Performance of the EU (SRIP) de la Comissió Europea, passa de manera ineludible per la ciència, la recerca i la innovació (R+I).

L'informe d'enguany posa damunt la taula un diagnòstic clar estructurat al voltant de tres grans eixos: Força, Estructura i Escala. Analitzem quins són els punts clau i on es troben els principals reptes per a Europa.

1. Força: Una base científica potent, però sota pressió

Europa continua sent una de les grans potències científiques mundials. El 2024, la producció científica europea va tornar a créixer després de diversos anys de descens, i un 57% de totes les publicacions de la UE són fruit de col·laboracions, evidenciant l'èxit de l'Espai Europeu de Recerca (EEA) a l'hora de crear un mercat de coneixement integrat.

Tanmateix, aquesta fortalesa es veu amenaçada en àmbits tecnològics estratègics, on competidors com la Xina avancen amb molta força i els Estats Units mantenen el lideratge. A més, atreure i retenir talent sènior i investigadors en STEM (especialment dones) continua sent un repte pendent, agreujat per la precarietat contractual i la cultura del "publish or perish".

2. Estructura: Esforços encara fragmentats

Un dels talons d'Aquiles assenyalats per l'informe és la fragmentació del sistema de recerca i innovació entre països, regions i institucions, fet que limita la capacitat d'aprofitar tot el potencial col·lectiu.

Pel que fa a la inversió, tot i que la intensitat en R+D a la UE ha crescut fins al 2,24% del PIB el 2024 (molt per sobre del 1,81% del 2000), continuem lluny de l'objectiu europeu del 3% i per darrere d'economies com Corea del Sud (4,96%), Japó (3,44%) o els Estats Units (3,45%). Aquesta bretxa s'explica principalment perquè el finançament privat a Europa es concentra en sectors industrials de tecnologia mitjana, amb una presència menor en serveis intensius en coneixement i alta tecnologia.

3. Escala: El repte de transformar la recença en lideratge de mercat

Probablement, el coll d'ampolla més important de la UE és la dificultat per escalar la innovació i portar l'excel·lència investigadora cap al mercat. Mentre la UE destaca en la recerca inicial (per exemple, en materials avançats, fabricació i tecnologies verdes), sovint perd pistonada en etapes posteriors de comercialització i desplegament industrial.

Això es nota especialment en tecnologies digals crítiques com la intel·ligència artificial (IA), els semiconductors avançats i el cloud computing, on la UE mantèn dependències de cadenes de subministrament estrangeres. En el cas de la IA, tot i que les grans ciutats europees mantenen una producció científica sòlida, la regió depèn d'infraestructures fóra de les seves fronteres, la qual cosa planteja seriosos debats sobre seguretat econòmica.

A més a més, el finançament d'etapes avançades (scale-ups) pateix un buit important: al voltant del 50% del finançament de creixement en tecnologies profundes (deep-tech) prové de fora d'Europa, ja que els grans inversors institucionals europeus inverteixen molt poc en capital risc (Venture Capital).

Un futur basat en territoris i connexions

L'informe recorda que aquests reptes no es reparteixen de manera homogènia: existeix una bretxa territorial i regional important a Europa que cal superar connectant millor els ecosistemes d'innovació locals i aprofitant el potencial de tots els territoris, defugint polítiques uniformes i apostant per estratègies basades en les fortaleses específiques de cada regió.

En definitiva, per assegurar el creixement i la competitivitat de la UE no n'hi ha prou amb augmentar la inversió en R+D; cal reformar l'estructura de finançament, facilitar l'accés al capital risc, retenir el talent i garantir que les idees nascudes als laboratoris europeus es transformin en empreses líders a escala global.