Radiografia del mercat laboral de l'Enginyeria a Espanya: Creixement, escletxa de gènere i reptes de futur

El sector de l'enginyeria continua sent un dels motors fonamentals de la competitivitat, la innovació i la transformació tecnològica de l'economia. Però, quina és la situació real dels seus professionals avui dia? L'últim informe publicat per Randstad Research (juny de 2026) ofereix una radiografia detallada de la professió a Espanya basada en dades oficials de la Encuesta de Población Activa (EPA) i del Ministerio de Trabajo y Economía Social.

A continuació, analitzem els titulars més destacats, les tendències de fons i els reptes que afronta el col·lectiu d'enginyers i enginyeres.

1. Més de 396.000 professionals i un creixement sostingut

L'ocupació en l'enginyeria mostra una salut d'acer i manté una línia ascendent. Durant el primer trimestre de 2026, Espanya comptava amb 396.343 enginyers i enginyeres ocupats, el que suposa un increment interanual del 2,4% (gairebé 9.000 professionals més que un any enrere).

Dins d'aquesta xifra global, cal diferenciar dos grans perfils:

• Enginyers/es superiors: Representen el nucli majoritari, un 79,1% del total (313.447 ocupats), amb un creixement interanual del 2,4%.

• Enginyers/es tècnics/ques: Agrupen el 20,9% restant (82.896 ocupats), creixent a un ritme similar del 2,3%.

En termes globals, aproximadament 1,8 de cada 100 treballadors a Espanya pertany al sector de l'enginyeria.

2. La bretxa de gènere: Una assignatura pendent amb excepcions cridaneres

Malgrat els esforços en l'àmbit de la promoció de les vocacions STEM, l'enginyeria manté una presència masculina predominant. Les dones representen el 21,2% del total d'ocupats (uns 84.000 professionals), una xifra que queda molt lluny de la mitjana del mercat laboral espanyol, on el treball femení arriba al 46,4%.

Aquesta bretxa s'observa de manera similar entre enginyeries superiors (22,2% de dones) i tècniques (17,6%). No obstant això, la distribució canvia radicalment segons l'especialitat:

• Especialitats amb majoria femenina: Destaquen l'Enginyeria Química (53,3% de dones), l'Enginyeria Ambiental (53,9%) i l'Enginyeria Tècnica Química (59,1%).

• Especialitats amb menor presència femenina: A l'extrem oposat trobem branques com l'Enginyeria Mecànica, on la presència de dones és de tan sols el 14,5%.

3. Relleu generacional: Dos perfils a dues velocitats

L'anàlisi de l'edat revela un contrast molt interessant entre les diferents categories d'enginyeria:

• Els enginyers superiors tenen un perfil jove i dinàmic: el 60,5% es concentra entre els 25 i els 44 anys. A més, el franja de 25 a 34 anys és la que més creix (+10,1% interanual), impulsada especialment per la demanda en telecomunicacions, electricitat i electrònica.

• En canvi, els enginyers tècnics afronten un repte clar de relleu generacional: el 59,1% dels seus ocupats té més de 45 anys (i un 40% supera els 55 anys).

Aquesta pauta suggereix que les noves generacions s'estan orientant de manera aclaparadora cap a titulacions superiors o de grau màster, mentre les titulacions tècniques tradicionals experimenten un envelliment progressiu de les seves plantilles.

4. Estabilitat contractual i poca estacionalitat

Si hi ha un tret distintiu del mercat laboral de l'enginyeria és l'alta qualitat i estabilitat de l'ocupació:

• Taxa de salarització: El 93,4% dels enginyers treballa com a assalariat, davant del 85% de la mitjana nacional. Només un 6,5% és treballador per compte propi (autònom).

• Contractes indefinits: Dels assalariats, el 93,4% té un contracte indefinit.

• Residualitat del contracte fix-discontinu: A diferència d'altres sectors on la reforma laboral ha multiplicat aquesta figura, en l'enginyeria representa menys de l'1% dels contractes, reflectint l'absència d'estacionalitat en la professió.

A l'atur registrat, tot i haver-hi certs repunts puntuals en determinades especialitats industrials o aeronàutiques tècniques, les xifres absolutes continuen sent molt baixes en comparació amb altres sectors econòmics.

5. D'on provenen les oportunitats? Sectors i concentració regional

On treballen els enginyers?

El sector de serveis tècnics és el gran ocupador de la professió:

1. Serveis tècnics d'arquitectura i enginyeria (CNAE 711): Concentra el 18,7% del total d'ocupats (més de 74.000 professionals).

2. Producció, transport i distribució d'energia elèctrica (CNAE 351): Agrupa el 5,0%.

3. Construcció d'edificis i instal·lacions (CNAE 410 / 432): Sumen entre ambdues prop de l'8% de l'ocupació.

4. Indústria d'automoció, aeronàutica i maquinària: Mantenen una presència clau en el teixit industrial.

Concentració geogràfica

L'activitat es concentra de manera molt marcada a 5 Comunitats Autònomes, que sumen el 72,9% de tots els enginyers del país:

• Comunitat de Madrid: Lidera amb el 25,2% dels enginyers (més de 102.000 ocupats).

• Catalunya: Ocupa la segona posició amb el 19,6% (prop de 79.500 enginyers/es).

• Andalusia (10,2%), Comunitat Valenciana (9,0%) i País Basc (8,9%) completen el grup capdavanter.

Tanmateix, si analitzem el pes de l'enginyeria sobre el total de l'ocupació autonòmica, el País Basc lidera la classificació amb un 3,6% de la seva població ocupada dedicada a l'enginyeria, seguit de Madrid (2,9%), Navarra (2,8%) i Cantàbria (2,5%). Catalunya es situa en el 2,0%.

6. Mirant al futur (2030): La revolució tecnològica i la transició verda

L'informe conclou amb una mirada cap a la pròxima dècada basada en projeccions del World Economic Forum (WEF). Les branques d'enginyeria que registraran un major creixement net de cara al 2030 estan directament vinculades a dos grans vectors de canvi:

1. Digitalització avançada i FinTech: Els rols d'Ingenieros FinTech (+118%), juntament amb els especialistes en Big Data, Intel·ligència Artificial i Machine Learning, seran els de més ràpida expansió.

2. Sostenibilitat i transició energètica: Destaca el fort creixement previst per als Enginyers Ambientals (+67%) i els Enginyers d'Energies Renovables (+56%).

Conclusió

L'informe de Randstad Research confirma que l'enginyeria a Espanya gaudeix d'unaposició privilegiada en termes d'estabilitat i oportunitats laborals. No obstant això, el sector té davant seu dos reptes estratègics urgents: atraure més talent femení per reduir una escletxa històrica i garantir el relleu generacional en les tecnologies i especialitats tècniques clàssiques.

Aquells professionals que sàpiguen hibridar les seves competències tècniques tradicionals amb les eines digitals de darrera generació i la gestió de la sostenibilitat seran, sens dubte, els perfils més cobejats dels pròxims anys.

Descarrega l'informe; mercado de trabajo en la ocupación de ingeniero | 2026.