De la dada dispers a la intel·ligència compartida: Anàlisi del monogràfic «Datos que cuidan» de la revista Brains

En l'era digital, la salut mental, la neurociència, el benestar i l'atenció a la longevitat generen volums ingents d'informació. Des dels historials clínics i les avaluacions socials fins als registres de residències i les dades de recerca, cada diada assistencial deixa un rastre valuós. Tanmateix, la majoria d'aquesta informació roman atrapada en silos incommunicats.

L'últim número de la revista Brains (Vol. 6, N. 3, juliol de 2026), editada per WeMind Cluster i Dendrite Commons sota el títol «Datos que cuidan: hacia la transformación sociosanitaria», aborda precisament aquesta paradoxa: com passar de la informació fragmentada a la intel·ligència compartida, segura i d'alt valor social.

A continuació, fem un recorregut detallat pels articles que conformen aquest número, els quals dibuixen el futur de la gestió sociosanitària a Catalunya i Europa.

1. El canvi de paradigma: Convertir el flux de dades en valor col·lectiu

A l'editorial «Del dato disperso a la inteligencia compartida», Víctor López (editor adjunt) planteja la pregunta fonamental del monogràfic: què passaria si aprendríem a compartir millor les dades existents sense convertir-les en una mercaderia ni exposar informació sensible? La resposta passa per construir condicions de confiança, sobirania i interoperabilitat.

Aquesta visió la complementa Marta Sánchez Bret (Directora de WeMind Cluster) a la secció En Clave Clúster. Sánchez Bret descriu els espais de dades com una «infraestructura invisible» federada on cada organització conserva la meva propietat de la informació. A més, destaca el projecte MindSyst —promogut per WeMind Cluster amb FutureSpace com a proveïdor tecnològic— com un entorn pioner per coordinar la salut mental, la gent gran i els cures. L'article connecta també la gestió de dades amb el desenvolupament de la Brain Economy, on el capital cognitiu i emocional esdevé un motor socioeconòmic central.

2. Nous models de negoci i els quatre pilars de la sobirania

A la secció Business, Ana García Muro (Product Manager a FutureSpace) analitza com el sector sociosanitari pot generar valor sense recórrer a la monetització directa o a la venda de dades. L'objectiu és oferir servicis basats en dades protegides (eines predictives, dashboards personalitzats, assistents d'IA o analítica sectorial).

García Muro detalla els quatre pilars indispensables per als espais de dades:

• Governança: Accesos regulats, controlats i responsables.

• Interoperabilitat: Utilització d'estàndards oberts.

• Sobirania: Control absolut sobre qui, quan i per a què s'accedeix a la dada.

• Generació de valor: Presa de decisions informades i millora contínua de l'atenció.

3. El marc regulatori europeu i projectes reals a Espanya

El grup de treball sociosanitari de l'Asociación Gaia-X España signa l'article de la secció Research, on es repassa la implementació de l'Espai Europeu de Dades de Salut (EEDS / EHDS, Reglament UE 2025/327) i el seu equivalent estatal (ENDS).

L'article distingeix entre l'ús primari de la dada (atenció directa al pacient mitjançant eines com MyHealth@EU) i l'ús secundari (recerca i innovació mitjançant HealthData@EU sota la supervisió dels Organismes d'Accés a Dades). Tanmateix, aporta exemples reals de projectes desplegats a Espanya que demostren que els espais de dades ja no són teoria:

• Integra Data Space (liderat per la Fundació INCLIVA a València).

• SHARE (espai de dades oncològiques liderat per l'Hospital Puerta de Hierro).

• OHSIRIS (liderat per l'Hospital Virgen Macarena).

• Datiacare, SDDI (Social Data Driven Impact) i CAREwell (teleassistència predictiva d'Atenzia).

A més, els autors plantegen una profunda reflexió ètica: «És ètic no compartir les dades sabent que podrien millorar o salvar vides?»

4. Intel·ligència Artificial i criteri humà a les residències

A la secció Ageing, José L. Monserrat Pérez (Director General i de Innovació a Residencial Palau) exposa un cas pràctic d'alt impacte: el desenvolupament d'un sistema de suport a la presa de decisions per a la derivació hospitalària d'urgència en residències de gent gran.

A partir de 10 anys de dades assistencials estructurades, el model ajuda a identificar si un canvi de salut requereix un trasllat a l'hospital o si es pot abordar al mateix centre. Monserrat emfasitza que l'eina no substitueix el criteri professional, sinó que l'amplia. Evitar derivacions innecessàries protegeix la persona gran de la desorientació i el deteriorament funcional associats a l'entorn hospitalari. L'autor subratlla que abans d'implantar algoritmes cal construir una autèntica «cultura de la dada» a les organitzacions.

5. De la necessitat al cas d'ús: La metodologia d'innovació

A la secció Innovation, Anna Schembari (Project Manager & Health Data Specialist a WeMind Cluster) explica el procés de matisació que requereix qualsevol cas d'ús abans d'entrar a l'espai de dades MindSyst.

Schembari presenta un itinerari en 10 preguntes clau (des de la identificació del repte i la qualitat de la dada fins a la governança i l'aprenentatge reutilitzable). A l'article es repassen diversos casos d'ús en diferents estats de maduresa:

• AISS: Atenció integrada social i sanitària.

• AMBIT / Habitat Care: Neuroarquitectura aplicada al benestar.

• EMEA: Indicadors territorials de la Brain Transition Economy.

• ARSISAM: Avaluació de resultats en salut mental.

• Projectes d'entitats com el Centre de Recerca de Sant Joan de Déu (ECONOS), Amalgama7, Medicare System o la Fundació Mare de Déu dels Desemparats.

6. La neurociència europea a l'era de la IA: EBRAINS

A la secció Neurosciences, Katrin Amunts i Philippe Vernier (codirectors executius d'EBRAINS) detallen com aquesta infraestructura digital europea nascuda del Human Brain Project està revolucionant la recerca cerebral.

EBRAINS ofereix atles digitals, eines de simulació en superordinadors d'exaescala com JUPITER i entorns de dades sota principis FAIR. L'article destaca iniciatives com el Digital Brain Tumor Atlas, el projecte Virtual Brain Twin (amb participació de la UPM) o plataformes de computació neuromòrfica com SpiNNcloud. Així mateix, emfasitza la necessitat de protegir les neurodades i abordar els reptes ètics mitjançant campanyes com Mind Your Mind.

7. Atenció integrada social i sanitària: El cas català

Tanca la revista l'article de la secció Social, signat per l'economista de la salut Tino Martí (Secretari Tècnic de CAIROS, Departament de Salut). Martí aborda la fragmentació històrica entre el sistema sanitari i els serveis socials.

L'article analitza la recenta Llei 10/2025 de l'Agència d'Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya (AGAISS-Cat) i el paper del comité CAIROS en el desplegament de les noves Àrees Integrades de Salud. Martí defensa que la tecnologia ha d'estar al servei de les persones («que la tecnologia treballi per a nosaltres i no nosaltres per a la tecnologia») i aposta per la utilització de dades sintètiques per provar models, així com l'avaluació mitjançant indicadors centrats en la persona com els PROMs (resultats reportats pels pacients) i PREMs (experiències reportades).

Conclusió

Aquest número de la revista Brains deixa un missatge clar: la transformació digital del sector sociosanitari ja no és una qüestió de tenir més tecnologia o acumular més gigabytes, sinó de construir entorns de confiança i col·laboració. Els espais de dades com MindSyst o EBRAINS demostren que quan la informació circula de manera segura, ètica i governada, el resultat és una atenció més preventiva, personalitzada, humana i sostenible