L'espai físic on vivim, ens recuperem o rebem atenció sanitària i social no és mai un decorat neutre
Aquesta és la premissa central del nou número de la revista Brains (Año 5, Vol. 6, núm. 4), editada per
De la mà de diversos experts i entitats del sector, la publicació analitza com la transformació dels entorns assistencials pot reduir l'estrès, prevenir situacions de conflicte i retornar la dignitat i el control a usuaris i professionals
1. HabitatCare: evidència científica per redissenyar espais residencials
El primer article de la revista presenta HabitatCare
Davant el canvi demogràfic i l'augment de la longevitat
Diagnòstic multidimensional i tecnologia aplicada
Abans de dur a terme qualsevol reforma, HabitatCare va analitzar com s'utilitzava realment el menjador comunitari de la residència mitjançant un procés de cocreació amb residents i professionals, combinat amb eines tecnològiques
Activitat cerebral (EEG): Registre de l'activitat neurofisiològica per analitzar estats cognitius i emocionals com la relaxació o l'atenció abans i després de la intervenció
. Anàlisi d'ocupació i ús de l'espai: Estudi del comportament i de les rutes de moviment dels usuaris dins la sala
. Monitorització ambiental: Mesurament continu de la qualitat de l'aire, soroll, temperatura, humitat i nivells de $CO_2$
.
Transformació basada en l'evidència
A partir de les dades recollides, es va executar un redisseny centrat en les persones
Zonificació i flexibilitat: Diferenciació clara entre àrees de menjador, activitats, convivència i descans
. Disseny biofílic: Incorporació de vegetació, materials naturals i paletes cromàtiques càlides per reduir la sensació d'institucionalització
. Confort acústic i lumínic: Creació d'un paisatge sonor adaptat als diferents moments del dia i il·luminació càlida a les zones de repòs
.
Els resultats posteriors van confirmar una millora en la percepció del benestar
2. Envelliment i arquitectura: substituir la lògica de la institució per la de la llar
El segon bloc de la publicació, elaborat per l'equip d'Ahead Research for Architecture
Tradicionalment, el disseny de residències s'ha basat en una visió associada a la pèrdua de capacitats i la dependència, prioritzant la seguretat i el control per sobre de la vida quotidiana
Les unitats de convivència a escala domèstica
L'article destaca el model de les unitats de convivència com a alternativa a la institució tradicional
Grups reduïts: Comunitats de 8 a 16 persones amb cuina, sala d'estar, bugaderia i accés directe a jardins
. Habitacions personalitzables: Espais privats amb bany propi que permeten mantenir la identitat i portar objectes personals
. Llibertat de moviment: Eliminació de portes tancades o barreres no necessàries
.
Aquest enfocament té un aval empíric demostrat: estudis internacionals confirmen que els entorns de petita escala i d'estètica de llar redueixen la necessitat de medicació psicotròpica i de contencions físiques
3. Redissenyar la urgència en salut mental: del control a la desescalada
El darrer article aborda la reforma integral de les Urgències de Salut Mental de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol
Arribar a unes urgències en plena crisi de salut mental sol implicar sobrecàrrega sensorial, soroll, falta d'intimitat i incertesa, elements que poden augmentar la meva ansietat o l'agitació
El programa NEUROCARE-ED
A través d'aquesta línia de recerca, l'espai físic es concep com una intervenció estructural de salut
Modulació sensorial: Control de l'acústica i de l'estímul visual per oferir entorns de calma
. Orientació i llegibilitat: Espais clars que redueixen la incertesa i faciliten l'autonomia
. Privacitat i dignitat: Àrees d'atenció on protegir la confidencialitat de les converses i la gestió de les crisis
. Espais de desescalada: Zones específiques per reduir voluntàriament els estímuls i conversar tranquil·lament abans que el malestar es converteixi en un conflicte
.
Integració de models internacionals d'èxit
La proposta s'emmira en iniciatives com Safewards —orientat a millorar la comunicació i reduir la coerció i les contencions—
A més, el projecte mesurarà l'impacte real de la reforma abans i després de la seva posada en marxa mitjançant indicadors de coerció (aïllaments i contencions per cada 1.000 hores-pacient)
Una visió compartida per al futur dels entorns de cura
Tots els projectes recollits en aquest número de la revista Brains coincideixen en una mateixa conclusió: la innovació en l'àmbit sociosanitari no consisteix només a disposar de més metres quadrats o millor tecnologia

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada