Arquitectura que cuida: quan l'entorn es converteix en part de la solució en salut mental i envelliment

L'espai físic on vivim, ens recuperem o rebem atenció sanitària i social no és mai un decorat neutre. La distribució de les estances, la qualitat acústica, la il·luminació, el mobiliari i el contacte amb la natura tenen un impacte directe en el nostre benestar emocional, la nostra autonomia i la qualitat de vida.

Aquesta és la premissa central del nou número de la revista Brains (Año 5, Vol. 6, núm. 4), editada per WeMind Cluster, que recull experiències i projectes innovadors on la neuroarquitectura i el disseny basat en l'evidència científica es posen al servei de les persones.

De la mà de diversos experts i entitats del sector, la publicació analitza com la transformació dels entorns assistencials pot reduir l'estrès, prevenir situacions de conflicte i retornar la dignitat i el control a usuaris i professionals.

1. HabitatCare: evidència científica per redissenyar espais residencials

El primer article de la revista presenta HabitatCare, una iniciativa col·laborativa impulsada per WeMind Cluster i AMBIT Living Spaces Cluster a la residència Residencial Palau de Catalunya.

Davant el canvi demogràfic i l'augment de la longevitat, el projecte proposa superar el disseny residencial tradicional —centrat únicament en criteris operatius o de control— per crear entorns que afavoreixin la convivència i l'autonomia.

Diagnòstic multidimensional i tecnologia aplicada

Abans de dur a terme qualsevol reforma, HabitatCare va analitzar com s'utilitzava realment el menjador comunitari de la residència mitjançant un procés de cocreació amb residents i professionals, combinat amb eines tecnològiques:

  • Activitat cerebral (EEG): Registre de l'activitat neurofisiològica per analitzar estats cognitius i emocionals com la relaxació o l'atenció abans i després de la intervenció.

  • Anàlisi d'ocupació i ús de l'espai: Estudi del comportament i de les rutes de moviment dels usuaris dins la sala.

  • Monitorització ambiental: Mesurament continu de la qualitat de l'aire, soroll, temperatura, humitat i nivells de $CO_2$.

Transformació basada en l'evidència

A partir de les dades recollides, es va executar un redisseny centrat en les persones:

  • Zonificació i flexibilitat: Diferenciació clara entre àrees de menjador, activitats, convivència i descans.

  • Disseny biofílic: Incorporació de vegetació, materials naturals i paletes cromàtiques càlides per reduir la sensació d'institucionalització.

  • Confort acústic i lumínic: Creació d'un paisatge sonor adaptat als diferents moments del dia i il·luminació càlida a les zones de repòs.

Els resultats posteriors van confirmar una millora en la percepció del benestar, una major permanència a les zones d'estar i un ús més diversificat de l'entorn.

2. Envelliment i arquitectura: substituir la lògica de la institució per la de la llar

El segon bloc de la publicació, elaborat per l'equip d'Ahead Research for Architecture, reflexiona sobre com els imaginaris socials al voltant de la vellesa condicionen la manera com es construeixen els espais.

Tradicionalment, el disseny de residències s'ha basat en una visió associada a la pèrdua de capacitats i la dependència, prioritzant la seguretat i el control per sobre de la vida quotidiana. Tanmateix, marcats pels principis de l'Organització Mundial de la Salut i les Nacions Unides, els nous models busquen promoure la capacitat funcional, la independència i la dignitat.

Les unitats de convivència a escala domèstica

L'article destaca el model de les unitats de convivència com a alternativa a la institució tradicional. Aquest model es caracteritza per:

  • Grups reduïts: Comunitats de 8 a 16 persones amb cuina, sala d'estar, bugaderia i accés directe a jardins.

  • Habitacions personalitzables: Espais privats amb bany propi que permeten mantenir la identitat i portar objectes personals.

  • Llibertat de moviment: Eliminació de portes tancades o barreres no necessàries.

Aquest enfocament té un aval empíric demostrat: estudis internacionals confirmen que els entorns de petita escala i d'estètica de llar redueixen la necessitat de medicació psicotròpica i de contencions físiques, disminueixen l'agitació i milloren l'estat nutricional i la interacció social de les persones amb demència.

3. Redissenyar la urgència en salut mental: del control a la desescalada

El darrer article aborda la reforma integral de les Urgències de Salut Mental de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, impulsada conjuntament amb AHEAD Barcelona Healthcare Architecture.

Arribar a unes urgències en plena crisi de salut mental sol implicar sobrecàrrega sensorial, soroll, falta d'intimitat i incertesa, elements que poden augmentar la meva ansietat o l'agitació. El projecte busca transformar la mateixa concepció de l'atenció urgent:

El programa NEUROCARE-ED

A través d'aquesta línia de recerca, l'espai físic es concep com una intervenció estructural de salut. Els requisits clau del disseny inclouen:

  • Modulació sensorial: Control de l'acústica i de l'estímul visual per oferir entorns de calma.

  • Orientació i llegibilitat: Espais clars que redueixen la incertesa i faciliten l'autonomia.

  • Privacitat i dignitat: Àrees d'atenció on protegir la confidencialitat de les converses i la gestió de les crisis.

  • Espais de desescalada: Zones específiques per reduir voluntàriament els estímuls i conversar tranquil·lament abans que el malestar es converteixi en un conflicte.

Integració de models internacionals d'èxit

La proposta s'emmira en iniciatives com Safewards —orientat a millorar la comunicació i reduir la coerció i les contencions— i les unitats EmPATH dels Estats Units, que prioritzen l'avaluació i el tractament vis-a-vis des del primer moment en entorns de contenció i calma, evitant que el temps d'espera sigui un període buit.

A més, el projecte mesurarà l'impacte real de la reforma abans i després de la seva posada en marxa mitjançant indicadors de coerció (aïllaments i contencions per cada 1.000 hores-pacient), qüestionaris de satisfacció i clima terapèutic, i avaluacions econòmiques de sostenibilitat.

Una visió compartida per al futur dels entorns de cura

Tots els projectes recollits en aquest número de la revista Brains coincideixen en una mateixa conclusió: la innovació en l'àmbit sociosanitari no consisteix només a disposar de més metres quadrats o millor tecnologia, sinó a posar l'escolta, l'observació i les dades al servei de les persones. Dissenyar millor és construir espais adaptables que acompanyin la vida cotidiana, respectin l'autonomia i converteixin l'entorn en un aliat actiu de la cura.

Entrada destacada

Properes activitats UPC Alumni. Serveis gratuïts per a alumnat i alumni de la UPC

Entrevistes d'assessorament Reserva la teva cita En línia   Activitats UPC Alumni 19/05  Connectant Nodes: El networking com a motor de ...